Volia ara parlar-vos de l'existència d'unes ruïnes romanes que varen ser trobades fa temps en excavar un solar del carrer Salvador. Aquest solar va ser adquirit pel govern del Partit Popular, quan estava al front de la Generalitat, per construir un edifici amb el qual ampliar al Parlament Valencià.
Aquell projecte, paralitzat en el seu dia per la crisi econòmica i desprès per decisió del nou govern de la Generalitat, va descobrir l'any 1996 unes ruïnes de la València romana que ara es troben al descobert, però envoltades de mala herba i de brutícia.
Fa un temps, en l'edició digital del diari "Levante" venia una interessant notícia en què es feia esment de l'avaluació realitzada d'aquestes ruïnes per part de la Secció d'Arqueologia de l'Ajuntament de València.
L’esmentat informe venia a minimitzar la importància d'una troballa a la que, inicialment, s'havia donat més importància.
No obstant això, l'avaluació dels arqueòlegs municipals va confirmar una cosa que, no per ja coneguda, em sembla de gran rellevància: l'existència en aquest lloc d'una torre que es trobaria adossada i formaria part del conjunt defensiu d’una de les quatre portes de la València romana republicana, concretament de la porta nord coneguda com "Porta saguntina ", anomenada així perquè el camí que la travessava anava a la llavors important ciutat romana de Sagunt.
A continuació comentaré el perquè de la importància comercial i estratègica que tenia aquesta porta per a la ciutat de Valentia.
Ara vos adjunte l'enllaç a l'article del diari Levante, la lectura del qual vos recomane: http://www.levante-emv.com/valencia/2016/05/26/arqueologos-municipales-abogan-tapar-ruinas/1422954.html
El decumanus és un terme emprat en la planificació urbanística que realitzaven els romans, que indica un carrer amb orientació est-oest tant en una ciutat romana com en un campament militar o en les colònies, com va ser el cas de València.
El decumanus principal d'una ciutat romana s'anomenava Decumanus maximus, què es creuava perpendicularment amb el Cardus Maximus,l'altre carrer principal de la ciutat romana, el qual tenia orientació nord-sud.
L'encreuament de les dues vies principals de la València romana va ser descobert al solar de l'Almoina, i ara pot observar-s'hi en el seu magnífic museu arqueològic.
Prolongant cap al nord el Cardus maximus de València, precisament des d'aquest encreuament, desemboquem en el lloc on van ser trobades les ruïnes romanes del carrer Salvador.
Com he esmentat ades, en aquest lloc era precisament on es trobava la porta nord d'entrada-eixida de la ciutat, que era també la porta d'entrada a la ciutat de la Via Augusta, l'antiga Via Heraclea, que tenia el seu inici a la capital de l'Imperi romà, Roma, i travessava la Península ibèrica des dels Pirineus fins a Cadis al llarg de 1.500 km. de longitud. Així doncs, la Via Augusta entrava a València per l'actual carrer de Salvador i eixia d'ella per continuar cap al sud, ja fora de la ciutat, per l'actual carrer de Sant Vicent.
La Via Augusta era una de les vies de comunicació més importants que tenia l'Imperi romà. D'ací la importància que va tindre en la ciutat romana aquesta porta esmentada pels arqueòlegs municipals, per la qual hi entrava tot el trànsit de persones i mercaderies que recorrien aquesta important Via.
Hi adjunte un plànol de com se suposa que era aquella Valentia romana, en què he marcat amb un requadre groc la posició d’aquesta porta septentrional. També hi adjunte una representació figurada d'aquella València on hi he marcat la posició de la porta i de l'actual carrer Salvador, què coincidia amb el traçat de la llegendària Via Augusta:
Aquell projecte, paralitzat en el seu dia per la crisi econòmica i desprès per decisió del nou govern de la Generalitat, va descobrir l'any 1996 unes ruïnes de la València romana que ara es troben al descobert, però envoltades de mala herba i de brutícia.
Fa un temps, en l'edició digital del diari "Levante" venia una interessant notícia en què es feia esment de l'avaluació realitzada d'aquestes ruïnes per part de la Secció d'Arqueologia de l'Ajuntament de València.
L’esmentat informe venia a minimitzar la importància d'una troballa a la que, inicialment, s'havia donat més importància.
No obstant això, l'avaluació dels arqueòlegs municipals va confirmar una cosa que, no per ja coneguda, em sembla de gran rellevància: l'existència en aquest lloc d'una torre que es trobaria adossada i formaria part del conjunt defensiu d’una de les quatre portes de la València romana republicana, concretament de la porta nord coneguda com "Porta saguntina ", anomenada així perquè el camí que la travessava anava a la llavors important ciutat romana de Sagunt.
A continuació comentaré el perquè de la importància comercial i estratègica que tenia aquesta porta per a la ciutat de Valentia.
Ara vos adjunte l'enllaç a l'article del diari Levante, la lectura del qual vos recomane: http://www.levante-emv.com/valencia/2016/05/26/arqueologos-municipales-abogan-tapar-ruinas/1422954.html
El decumanus és un terme emprat en la planificació urbanística que realitzaven els romans, que indica un carrer amb orientació est-oest tant en una ciutat romana com en un campament militar o en les colònies, com va ser el cas de València.
El decumanus principal d'una ciutat romana s'anomenava Decumanus maximus, què es creuava perpendicularment amb el Cardus Maximus,l'altre carrer principal de la ciutat romana, el qual tenia orientació nord-sud.
L'encreuament de les dues vies principals de la València romana va ser descobert al solar de l'Almoina, i ara pot observar-s'hi en el seu magnífic museu arqueològic.
Prolongant cap al nord el Cardus maximus de València, precisament des d'aquest encreuament, desemboquem en el lloc on van ser trobades les ruïnes romanes del carrer Salvador.
Com he esmentat ades, en aquest lloc era precisament on es trobava la porta nord d'entrada-eixida de la ciutat, que era també la porta d'entrada a la ciutat de la Via Augusta, l'antiga Via Heraclea, que tenia el seu inici a la capital de l'Imperi romà, Roma, i travessava la Península ibèrica des dels Pirineus fins a Cadis al llarg de 1.500 km. de longitud. Així doncs, la Via Augusta entrava a València per l'actual carrer de Salvador i eixia d'ella per continuar cap al sud, ja fora de la ciutat, per l'actual carrer de Sant Vicent.
La Via Augusta era una de les vies de comunicació més importants que tenia l'Imperi romà. D'ací la importància que va tindre en la ciutat romana aquesta porta esmentada pels arqueòlegs municipals, per la qual hi entrava tot el trànsit de persones i mercaderies que recorrien aquesta important Via.
Hi adjunte un plànol de com se suposa que era aquella Valentia romana, en què he marcat amb un requadre groc la posició d’aquesta porta septentrional. També hi adjunte una representació figurada d'aquella València on hi he marcat la posició de la porta i de l'actual carrer Salvador, què coincidia amb el traçat de la llegendària Via Augusta:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada