Continuant amb la sèrie d'apunts sobre el patrimoni arquitectònic de València que, la ignorància d’uns, l'avarícia d’altres i el menyspreu pel patrimoni comú de molts, han fet desaparèixer al llarg dels últims temps, vos vull exposar un parell de nous exemples dels que ja vaig parlar-ne fa algun temps, però que em sembla oportú recuperar-los ara per aquesta secció.
L'any 1864 es va derruir la muralla gòtica medieval de València.
Tot just 3 anys abans d'aquest enderroc, el 1862, el viatger francès Antoine de Latour descrivia el recinte emmurallat del Cap i casal amb aquestes paraules: «València posseeix encara belles muralles emmerletades. El seu recinte que, semblant a la cintura d'una bella llevadora, s'ha anat eixamplant amb el progrés dels segles, sota els gots, els àrabs, els cristians en la seua forma i extensió actuals, des del regnat d’En Pere IV d'Aragó en l'any 1356».
Aquell esdeveniment, l'enderrocament de les muralles, va transformar de manera irrevocable el panorama urbanístic configurat en l'ocàs medieval. No només el llenç defensiu va ser víctima d'aquella decisió, sinó que, a més a més, deu de les dotze portes que el jalonaven van sucumbir a la piqueta. No més es van lliurar les de Quart i Serrans.... i va ser per pur atzar del destí.
Perquè aquestes dues meravelloses obres del gòtic valencià hagueren seguit el mateix destí que les altres deu portes contigues si no haguera estat per l'afortunat fet que ambdues eren utilitzades a l’època com a presons, com a conseqüència que l'anterior recinte penitenciari, l'antic Ajuntament de València (una altra joia del gòtic que es trobava situat al lloc on, a hores d’ara, estan els jardins que n'hi ha davant del Palau de la Generalitat), fora enderrocat com a conseqüència de la ruïna causada per un gran incendi... Atzars de la vida!
Aquell fet tan casual és el que fa que ara els valencians i els visitants de la nostra ciutat pugam gaudir de la presència majestuosa d'aquests emblemàtics monuments de la ciutat.
Una d'aquelles deu portes que va sucumbir en aquell enderroc va ser l'anomenat Portal Nou, que va estar situat a la plaça que actualment duu aquest nom, més coneguda per ser l'indret on cada any es planta la falla de la Na Jordana.
En origen d'aquest portal era una simple obertura en el mur, però cap a l'any 1419 el Rei va autoritzar la construcció d'un nou portal d'acord amb la necessitat del major trànsit de persones i de carros que, procedents fonamentalment de l’horta de Campanar, així ho demanaven.
Així, es va construir un nou portal flanquejat per dues torres circulars que seria acabat en 1474, amb un aspecte bastant semblant al de les torres de Quart. Davant d'aquesta porta es construiria l'any 1606 el pont en pedra que porta per nom Pont de Sant Josep.
Vos presente una interessant comparativa d'imatges presses des del mateix punt de vista, de l’"abans" i el "després" de l'enderroc d'aquella meravellosa Porta gòtica que, malauradament, ja no hi podem gaudir:
Una altra d'aquelles deu portes que van ser enderrocades, juntament amb la resta de la muralla cristiana medieval, va ser la Porta del Real.
Aquesta porta, situada just enfront de l'actual Pont del Real, conduïa al Palau Reial situat a l’altre costat del riu, extramurs de la ciutat. Un meravellós Palau destruït també absurdament durant la defensa de la ciutat contra les tropes de Napoleó Bonaparte, fet del qual en parlaré en un futur apunt.
En el seu origen es componia d'una embocadura amb un arc obert al mur, fins que en l'any 1599 va ser traslladada de lloc uns metres per fer-la coincidir amb el Pont del Real, amb la finalitat de realçar els fastos amb ocasió de les noces del rei Felip III que van tindre lloc a la Catedral de València. Es componia d'un buit en la muralla formada per un arc lleugerament apuntat amb un xicotet ressalt.
No obstant això l'any 1801 aquesta porta va ser substituïda per una altra de majors dimensions formada per tres obertures, les dues exteriors adintelades i la central més gran formada per un arc de mig punt. A la part superior es trobava coronada per les armes de la ciutat.
En un apunt anterior vos vaig explicar que una reconstrucció moderna d'aquella porta és la coneguda actualment com a Porta de la Mar, situada a la plaça del mateix nom i realitzada durant el franquisme com a monument als caiguts en la Guerra civil espanyola, d'ací la creu que hi figura en el seu centre i que, lògicament, en el seu model original no hi existia.
Com he fet adés amb el Portal Nou, vos hi adjunte una comparativa d'imatges presses també des del mateix punt de vista de l’"abans" i el "després" de l'enderroc d'aquesta porta neoclàssica:
L'any 1864 es va derruir la muralla gòtica medieval de València.
Tot just 3 anys abans d'aquest enderroc, el 1862, el viatger francès Antoine de Latour descrivia el recinte emmurallat del Cap i casal amb aquestes paraules: «València posseeix encara belles muralles emmerletades. El seu recinte que, semblant a la cintura d'una bella llevadora, s'ha anat eixamplant amb el progrés dels segles, sota els gots, els àrabs, els cristians en la seua forma i extensió actuals, des del regnat d’En Pere IV d'Aragó en l'any 1356».
Aquell esdeveniment, l'enderrocament de les muralles, va transformar de manera irrevocable el panorama urbanístic configurat en l'ocàs medieval. No només el llenç defensiu va ser víctima d'aquella decisió, sinó que, a més a més, deu de les dotze portes que el jalonaven van sucumbir a la piqueta. No més es van lliurar les de Quart i Serrans.... i va ser per pur atzar del destí.
Perquè aquestes dues meravelloses obres del gòtic valencià hagueren seguit el mateix destí que les altres deu portes contigues si no haguera estat per l'afortunat fet que ambdues eren utilitzades a l’època com a presons, com a conseqüència que l'anterior recinte penitenciari, l'antic Ajuntament de València (una altra joia del gòtic que es trobava situat al lloc on, a hores d’ara, estan els jardins que n'hi ha davant del Palau de la Generalitat), fora enderrocat com a conseqüència de la ruïna causada per un gran incendi... Atzars de la vida!
Aquell fet tan casual és el que fa que ara els valencians i els visitants de la nostra ciutat pugam gaudir de la presència majestuosa d'aquests emblemàtics monuments de la ciutat.
Una d'aquelles deu portes que va sucumbir en aquell enderroc va ser l'anomenat Portal Nou, que va estar situat a la plaça que actualment duu aquest nom, més coneguda per ser l'indret on cada any es planta la falla de la Na Jordana.
En origen d'aquest portal era una simple obertura en el mur, però cap a l'any 1419 el Rei va autoritzar la construcció d'un nou portal d'acord amb la necessitat del major trànsit de persones i de carros que, procedents fonamentalment de l’horta de Campanar, així ho demanaven.
Així, es va construir un nou portal flanquejat per dues torres circulars que seria acabat en 1474, amb un aspecte bastant semblant al de les torres de Quart. Davant d'aquesta porta es construiria l'any 1606 el pont en pedra que porta per nom Pont de Sant Josep.
Vos presente una interessant comparativa d'imatges presses des del mateix punt de vista, de l’"abans" i el "després" de l'enderroc d'aquella meravellosa Porta gòtica que, malauradament, ja no hi podem gaudir:
Una altra d'aquelles deu portes que van ser enderrocades, juntament amb la resta de la muralla cristiana medieval, va ser la Porta del Real.
Aquesta porta, situada just enfront de l'actual Pont del Real, conduïa al Palau Reial situat a l’altre costat del riu, extramurs de la ciutat. Un meravellós Palau destruït també absurdament durant la defensa de la ciutat contra les tropes de Napoleó Bonaparte, fet del qual en parlaré en un futur apunt.
En el seu origen es componia d'una embocadura amb un arc obert al mur, fins que en l'any 1599 va ser traslladada de lloc uns metres per fer-la coincidir amb el Pont del Real, amb la finalitat de realçar els fastos amb ocasió de les noces del rei Felip III que van tindre lloc a la Catedral de València. Es componia d'un buit en la muralla formada per un arc lleugerament apuntat amb un xicotet ressalt.
No obstant això l'any 1801 aquesta porta va ser substituïda per una altra de majors dimensions formada per tres obertures, les dues exteriors adintelades i la central més gran formada per un arc de mig punt. A la part superior es trobava coronada per les armes de la ciutat.
En un apunt anterior vos vaig explicar que una reconstrucció moderna d'aquella porta és la coneguda actualment com a Porta de la Mar, situada a la plaça del mateix nom i realitzada durant el franquisme com a monument als caiguts en la Guerra civil espanyola, d'ací la creu que hi figura en el seu centre i que, lògicament, en el seu model original no hi existia.
Com he fet adés amb el Portal Nou, vos hi adjunte una comparativa d'imatges presses també des del mateix punt de vista de l’"abans" i el "després" de l'enderroc d'aquesta porta neoclàssica:
