Cercar en aquest blog

dissabte, 9 de setembre del 2017

L'ANY EN QUÈ EL SORTEIG DE LA LOTERIA DE NADAL ES VA FER A VALÈNCIA

En alguns apunts anteriors havia parlat del 80é. aniversari de València com a capital de la II República espanyola. Al novembre de 1936 totes les institucions de l'Estat, incloent-hi el govern i el Parlament, van buscar refugi a València davant d’un Madrid cercat per les tropes de Franco, convertint-la durant quasi un any en la capital de l'Estat.

En arribar el Nadal d'aquell any 1936, per motius de seguretat i per estar a València les institucions estatals, es va decidir que es sorteig de la loteria no es faria a Madrid, sinó a València.
I que, conseqüentment, no serien els xiquets de Sant Ildefonso els que cantarien els números que isqueren del bombo, sinó que ho farien els xiquets del Col·legi Imperial de Sant Vicente Ferrer, una institució que té l'honor de ser la institució benèfica més antiga del món en actiu. 




El que també es va decidir es que els bombos que anaven a contenir les boles dels números sí que haurien de ser els històrics, per la qual cosa es van portar expressament des de Madrid a València. Els bombos que han sigut utilitzats hui per al sorteig de Nada han estat els mateixos que es van utilitzar a València fa 80 anys.


Però, quan es va celebrar aquell sorteig? 

Va ser el 22 de desembre, precisament hui fa tot just 80 anys d’aquell esdeveniment.

I a on es va celebrar?
Si passegem pel carrer de Sant Vicent, molt a prop de la confluència amb la plaça d'Espanya, trobarem un xicotet carrer que uneix aquest carrer amb la Gran Via de Ramon i Cajal. És el Carrer de Troia. En ell es va habilitar un magatzem de fustes confiscat, actualment ja desaparegut, per a fer el sorteig.


Com a curiositat cal assenyalar que l’Espanya que estava sota el poder de les tropes rebels també van celebrar el seu propi sorteig a Sevilla, un dia abans que el de València.
Per als aficionats a la loteria, assenyalaré que el que el Premi Gros de Nadal de 30 milions de pessetes, va correspondre al número 5.287, que es va vendre en el Madrid envoltat per les tropes franquistes.


Hi adjunte una fotografia del carrer de Troia, en què es va celebrar aquell sorteig, vist des del carrer de Sant Vicent. I algunes fotografies d'aquells xiquets del Col·legi Imperial de Sant Vicent, que van cantar els números de la loteria a València aquell any de 1936:







VALÈNCIA, CAPITAL DE LA REPÚBLICA ESPANYOLA. LES TORRES DE SERRANS I EL PATRIARCA ESDEVINGUTS REFUGIS DEL MUSEU DEL PRADO

Continue amb el tercer de la sèrie d'apunts dedicats a relatar fets curiosos i en bona part desconeguts relacionats amb la capitalitat de la República espanyola que fa ara 80 anys va recaure a València.

En novembre de 1936 Madrid era una ciutat assetjada i sotmesa a constants bombardejos per l'exèrcit de Franco. El patrimoni cultural de la capital es trobava en risc de ser destruït per les bombes, de manera que el dia 5 de novembre d'aquell any la direcció del Museu del Prado va rebre una ordre ministerial de la Direcció General de Belles Arts per a què procedira al trasllat de les seues obres mestres a València, ciutat en la que anava a instal.lar-se el Govern espanyol.
A partir d'aquell 5 de novembre es van realitzar vint expedicions per carretera de Madrid a València amb les millors obres del Museu del Prado (i d'altres museus), durant les quals es van traslladar tapissos, 391 pintures i 181 dibuixos.


La Junta Central, amb la col·laboració de la delegada de València, va disposar de dos dipòsits a la nostra ciutat que haurien de ser especialment condicionats per a la conservació i refugi d'aquestes valuoses obres.


Quins van ser aquests refugis?: les Torres de Serrans i el Col·legi del Patriarca.


Des de novembre de 1936 fins a abril de 1938, ambdós edificis van ser l'alberg i refugi temporal de les obres d'art evacuades del Museu del Prado.


Adjunte a l’apunt una fotografia on s'observa una reparació dels tapissos del Prado realitzada en els dipòsits del Col·legi del Patriarca. També hi adjunte un dibuix on es pot apreciar el reforçament especial del que van ser objecte les Torres de Serrans per a poder albergar aquestes obres:




EL TEMPS EN QUÈ LA LLOTJA VA ESTAR A PUNT D’ESDEVENIR UNA CASERNA MILITAR

Quan visitem alguna ciutat important o històrica de qualsevol part del món, normalment sempre trobarem algun element distintiu, normalment arquitectònic, que fa d'aqueixa ciutat única i diferent de la resta de les ciutats del món.
Col.loquialment parlant, podríem dir que hi ha determinats elements culturals o arquitectònics que formen part de l’"ADN" d’una ciutat, alguna cosa intrínseca que la distingeix radicalment de les altres ciutats. A València, per exemple, podríem dir que La Llotja de la Seda és un d'ells.

Precisament en el documental que vaig mostrar en el apunt anterior, es pot veure com aquest edifici, per les seues particularitats específiques històriques, culturals i arquitectòniques que atresora, podem dir que és únic en el món i, per això, forma part de l’ADN del Cap i Casal. Realment seria impossible entendre i explicar la historia de la ciutat sense la Llotja de la Seda.
La seua meravellosa arquitectura i el seu arrelament en la història de València, transcorreguts ja quasi cinc segles des de què va ser completament acabada, continua admirant als valencians i als visitants de la ciutat que vénen a conèixer-la.

Però potser el que és prou desconegut per a molta gent, fins i tot per a molts valencians, és que aquest edifici únic i singular va estar a punt desaparèixer, almenys en la seua concepció original, la que podem gaudir ara.
Perquè l'any 1724, en una època en què l'estil gòtic era considerat un estil decadent i "bàrbar" (de fet la paraula gòtic prové del mot "got", es a dir, "bàrbar"), es va plantejar un projecte per transformar-la, ni més ni menys, que en una caserna militar.
Aquell projecte, redactat pel Brigadier francès del Cos d'enginyers militars Antoni de Montaigú de la Perille, pretenia habilitar la Llotja per allotjar un batalló de 13 companyies i 620 soldats, amb els seus respectius oficials.

El projecte contemplava la desaparició completa del Saló de columnes, així com de totes les seues portes i finestres gòtiques, per tal d’adaptar-lo a la seua nova funció. 
Només es preveia deixar dues portes de nova factura a la façana principal que dóna a la plaça del Mercat. L'hort de tarongers del seu pati interior també anava a desaparèixer, per convertir-lo en un pati d'armes.

Afortunadament la proposta no va ser acceptada, potser perquè la intervenció arquitectònica es va considerar massa radical. Per això uns anys més tard, concretament el 1749, un altre enginyer militar, Carlos Denaux, va presentar una nova proposta més "molla" en la intervenció arquitectònica, amb la intenció de què fora per fi acceptada. Sortosament tampoc aquesta segona proposta va ser acceptada.
Per tant podem veure com la Llotja es va lliurar dues voltes d'una probable desaparició com a tal i com a element icònic de València, la qual cosa ha possibilitat que valencians i visitants de la ciutat puguem seguir gaudint de la seua encisadora bellesa.

A efectes comparatius, hi adjunte una fotografia de la seua façana principal i un dibuix del primer projecte de l'any 1724 mostrant el que es pretenia fer amb ella, des d'una perspectiva similar. Sobren els comentaris...



LA LLOTJA DE LA SEDA: CINC SEGLES D’ESPLENDOR I MÉS DE VINT ANYS DE PATRIMONI DE LA HUMANITAT

L'any passat es va complir el 20é. aniversari del que està considerat per molts com un dels monuments del gòtic civil més impressionants d'Europa: la Llotja de la Seda de València. Monument icònic del Cap i Casal, símbol de l'esplendor comercial i cultural que va adquirir la ciutat durant el Segle d'Or.

La seua construcció, seguint el model de la Llotja de Palma de Guillem Sagrera, es va iniciar a finals del segle XV i es va estendre al llarg de la primera meitat del XVI, convertint-se en el primer centre de contractació mercantil de València. 

Entre els seus murs, en les diferents sales que l'edifici alberga, es tancaven tractes comercials d'allò més variat, entre d'arrossaires, ramaders, comerciants de pinsos, industrials fariners, comerciants de llavors, llegums, sabons, xocolates... provinents de la ciutat i dels seus pobles del voltant, i també d’altres comarques riques del Regne, com ara de la Plana, la Ribera o la Marina.
Per això al principi va ser coneguda amb el nom de Llotja dels Mercaders, fins que l'activitat de la confecció de la seda que es va fer a centenars de xicotets tallers artesanals va destacar a València, anys més tard, molt per sobre de la resta d'activitats comercials. A partir de llavors va començar a ser coneguda amb el nom actual, Llotja de la Seda.
Tal va ser la importància de la seda a la ciutat que fins i tot la Capella de la Llotja, situada a la planta baixa sota la seua torre, va estar dedicada a la Mare de Déu de la Misericòrdia, la patrona de la confraria dels seders.


Per tal que poder aprofundir en la història, curiositat i secrets d'aquest magnífic edifici, vos recomane el visionat d'aquest documental "La Llotja, temple de Mercaders", d'uns 30 minuts de durada, un dels més complets i documentats que he pot veure sobre el monument.


Ací teniu l'enllaç: https://docs.google.com/…/0B47TiV1yC3LcaHJMczQ3anRJQ2c/edit…
Gaudiu-lo!






Entrada destacada

L'ANY EN QUÈ EL SORTEIG DE LA LOTERIA DE NADAL ES VA FER A VALÈNCIA

En alguns apunts anteriors havia parlat del 80é. aniversari de València com a capital de la II República espanyola. Al novembre de 1936 tot...

Entrades populars