En l'apunt anterior havia parlat del lloc on se situava el desaparegut call o barri jueu medieval de la ciutat de València.
El brutal assalt que va patir en 1391 (l’anomenat “pogrom”), continuant una sèrie d'assalts a jueries que van anar produint-se a les principals ciutats dels regnes hispànics d’aleshores, va decidir el seu destí, que no va ser un altres més que el seu abandonament i la seua progressiva desaparició.
Malauradament, en el cas de València aquesta desaparició ha arribat, fins i tot, a la seua trama urbanística sencera, ben al contrari del que ha passat en altres ciutats de la península, a on aquesta trama ha pogut ser ben conservada al llarg dels segles i ara se'ns apareix com un magnífic testimoni històric del que van ser els calls a l'edat mitjana.
No va ser així en el cas de València. La trama urbana del barri jueu va anar diluint-se al llarg dels anys, esborrada per nous traçats de carrers i places, fins arribar al nostre temps en què pràcticament res queda que ens recorde la jueria medieval de València... o potser no siga totalment així!
Perquè no fa molt de temps Roberto Tortosa, investigador i divulgador infatigable de “La Valencia insólita", blog de referència a València i autor del llibre del mateix nom, va poder fotografiar al costat del carrer del Mar un carrer que va ser descobert l'any 2005 pels arqueòlegs municipals de València, quan estaven realitzant un estudi sobre el cementeri medieval de l'església de Sant Joan de l'Hospital.
Un carrer que transcorria entre aquesta església i la jueria, que havia estat tancat i integrat dins del recinte del Palau de Valeriola i que havia romàs durant segles amagat, literalment “congelat” en el temps, i que aquests arqueòlegs van determinar que es corresponia amb l’històric carrer de Christòfol Soler, més tard anomenat del Fossar de Sant Joan, de la trama original de la jueria medieval de València.
Aquests arqueòlegs van determinar també que el mur mitjaner que el separa del pati sud de l'església de Sant Joan es correspon amb el mur que tancava el barri jueu (convertint-lo així en una mena de “gueto”), després de la darrera ampliació que es va realitzar en ell l'any 1390, just un any abans del seu assalt i parcial destrucció.
Per tant, estem parlant d’un carrer que, miraculosament, ha sobreviscut a segles de destrucció d’aquella trama urbana original i que ara, gràcies a haver-se trobat a l'interior d'una illa de cases com a part d’un antic palau nobiliari, sense trànsit de vehicles ni de vianants, s’ens mostra com un “fossil” urbà d’aquella jueria que va començar a desaparèixer fa ara més de sis segles.
Perpendicular a aquest carrer hi existeix també un altre, el carrer de les Penes (com el ròtula el Pare Tosca en el seu plànol de 1704), tancat en l'actualitat i convertit en pati interior d'un edifici d'habitatges anomenat del "Crist de les penes".
Aquest carrer unia el cementeri de Sant Joan de l'Hospital amb el carrer de la carnisseria del barri jueu (a hores d’ara absorbit pel carrer del Mar).
Com bé diu Roberto al seu bloc, aquest lloc "mereix ser considerat com un dels llocs més insòlits de València". Per gentilesa seua, hi adjunte sengles de fotografies de l'esmentat carrer de Christòfol Soler. En una d'elles (una vista aèria), he assenyalar en groc el seu traçat, per a la seua millor identificació.
Per a una millor comprensió d’on es troben exactament aquests dos carrers, hi he adjuntat també una vista aèria d'aquell sector de la ciutat, on hi he assenyalat amb sengles rectangles grocs la posició dels dos carrers, i amb una fletxa groga l'església de Sant Joan de l'Hospital, per a facilitar la comprensió de la seua ubicació:
El brutal assalt que va patir en 1391 (l’anomenat “pogrom”), continuant una sèrie d'assalts a jueries que van anar produint-se a les principals ciutats dels regnes hispànics d’aleshores, va decidir el seu destí, que no va ser un altres més que el seu abandonament i la seua progressiva desaparició.
Malauradament, en el cas de València aquesta desaparició ha arribat, fins i tot, a la seua trama urbanística sencera, ben al contrari del que ha passat en altres ciutats de la península, a on aquesta trama ha pogut ser ben conservada al llarg dels segles i ara se'ns apareix com un magnífic testimoni històric del que van ser els calls a l'edat mitjana.
No va ser així en el cas de València. La trama urbana del barri jueu va anar diluint-se al llarg dels anys, esborrada per nous traçats de carrers i places, fins arribar al nostre temps en què pràcticament res queda que ens recorde la jueria medieval de València... o potser no siga totalment així!
Perquè no fa molt de temps Roberto Tortosa, investigador i divulgador infatigable de “La Valencia insólita", blog de referència a València i autor del llibre del mateix nom, va poder fotografiar al costat del carrer del Mar un carrer que va ser descobert l'any 2005 pels arqueòlegs municipals de València, quan estaven realitzant un estudi sobre el cementeri medieval de l'església de Sant Joan de l'Hospital.
Un carrer que transcorria entre aquesta església i la jueria, que havia estat tancat i integrat dins del recinte del Palau de Valeriola i que havia romàs durant segles amagat, literalment “congelat” en el temps, i que aquests arqueòlegs van determinar que es corresponia amb l’històric carrer de Christòfol Soler, més tard anomenat del Fossar de Sant Joan, de la trama original de la jueria medieval de València.
Aquests arqueòlegs van determinar també que el mur mitjaner que el separa del pati sud de l'església de Sant Joan es correspon amb el mur que tancava el barri jueu (convertint-lo així en una mena de “gueto”), després de la darrera ampliació que es va realitzar en ell l'any 1390, just un any abans del seu assalt i parcial destrucció.
Per tant, estem parlant d’un carrer que, miraculosament, ha sobreviscut a segles de destrucció d’aquella trama urbana original i que ara, gràcies a haver-se trobat a l'interior d'una illa de cases com a part d’un antic palau nobiliari, sense trànsit de vehicles ni de vianants, s’ens mostra com un “fossil” urbà d’aquella jueria que va començar a desaparèixer fa ara més de sis segles.
Perpendicular a aquest carrer hi existeix també un altre, el carrer de les Penes (com el ròtula el Pare Tosca en el seu plànol de 1704), tancat en l'actualitat i convertit en pati interior d'un edifici d'habitatges anomenat del "Crist de les penes".
Aquest carrer unia el cementeri de Sant Joan de l'Hospital amb el carrer de la carnisseria del barri jueu (a hores d’ara absorbit pel carrer del Mar).
Com bé diu Roberto al seu bloc, aquest lloc "mereix ser considerat com un dels llocs més insòlits de València". Per gentilesa seua, hi adjunte sengles de fotografies de l'esmentat carrer de Christòfol Soler. En una d'elles (una vista aèria), he assenyalar en groc el seu traçat, per a la seua millor identificació.
Per a una millor comprensió d’on es troben exactament aquests dos carrers, hi he adjuntat també una vista aèria d'aquell sector de la ciutat, on hi he assenyalat amb sengles rectangles grocs la posició dels dos carrers, i amb una fletxa groga l'església de Sant Joan de l'Hospital, per a facilitar la comprensió de la seua ubicació:
Qué luxe poder disposar d´articles com aquest i poder gaudir de la seua lectura. Agraisc enormement que esta informació puga arribar al valencià àvid per conéixer un poc més el passat de la seua terra. Gràcies.
ResponElimina