UN VALENCIÀ A LA LLUNA

Segur que a molts de vosaltres vos sonarà el nom del carrer Jerónimo Muñoz. 
És un carrer que dóna a l'avinguda de Perez Galdós, i a la qual segur que molts de vosaltres heu anat alguna volta per la quantitat de cases de reconeixement mèdic que hi ha per traure o renovar el carnet de conduir.

Però probablement alguns no sabreu que Jerónimo Muñoz és l'únic personatge valencià que dóna nom a un accident geològic a la Lluna, en concret a una depressió lunar.

Jerónimo Muñoz va nàixer a València l'any 1520, i va estudiar a la nostra Universitat. 
Després de completar els seus estudis, va viatjar diversos anys per Europa, i després de tornar a València va desenvolupar una intensa activitat didàctica i científica, tant a València com a Salamanca, què va quedar reflectida en diverses obres que va publicar sobre matemàtiques i astronomia, així com moltes altres que van quedar manuscrites.

Va realitzar un importantíssim estudi d’una estrela nova que va aparèixer al cel el 1572, i per aquells anys va establir una intensa relació amb importants astrònoms de l'època com Tycho Brahe, considerat el més gran observador del cel existent en el període anterior a la invenció del telescopi.
I va ser precisament el seu gran prestigi com a destacat astrònom del segle XVI el que li va valdre per ser reconegut amb aquest mèrit. Va morir a Salamanca en 1591.
Sense dubte un orgull per a tots els valencians!

Foto adjunta: A petició del rei Felipe II, Jerónimo Muñoz va publicar aquest llibre: Llibre del nou cometa.

EL BALCÓ DE L’AJUNTAMENT DE VALÈNCIA

Quan passegem per la plaça de l'ajuntament i passem per baix del balcó de l'ajuntament, potser pensem que aquest element forma part de la construcció original de la gran façana de l'edifici que dóna a la plaça.
La primera pedra d'aquesta façana es va col·locar el 30 de juny de 1906, produint-se i la inauguració oficial del nou ajuntament 24 anys més tard, en 1930.

La seua actual configuració li confereix l'aspecte d'un palau en tota regla, amb una arquitectura amb elements clàssics una mica passats de moda per l'època en què es va realitzar. Es compon d'un cos central coronat per la torre del rellotge, i a cada costat i en perfecta simetria, una torre quadrada, la façana amb finestres i balcons i en l'extrem del mateix una torre circular amb cúpula i llanterna.
Però el balcó no va estar mai en els plànols originals de l'edifici (...)

Foto de dalt: Ajuntament abans de fer-se el balcó.
Foto de baix: Ajuntament desprès de fer-se el balcó, des de la mateixa perspectiva.

Per què no va ser fins quasi 60 anys desprès de posar-se la seua primera pedra, concretament el 1965, quan l'aleshores batlle de la ciutat, Adolfo Rincón de Arellano, va encarregar la construcció de l'actual balcó de pedra, què va ser completament finalitzat en 1967.

Fins a aquell moment, per als grans esdeveniments que se celebraven en la plaça com les visites de Franco, les festes falleres o les desfilades militars, s’hi habilitava una estructura metàl·lica de "posar i traure" que Rincón de Arellano va considerar ja ridícula i estèticament deplorable. Per aquesta raó va decidir mamprendre la construcció del balcó.
Com es pot veure en els plànols originals de la balconada que hi adjunte, la part de la façana on es va fer el balcó també va ser substancialment modificada per poder fer-li una gran porta d'accés.

Foto de dalt: Plànols originals del balcó.
Foto de baix: Plànols de la nova i la vella façana.

EL PRIMER SEMÀFOR DE VALÈNCIA

Quan passeu per la confluència del carrer Sant Vicent amb la plaça de la Reina, recordar-vos que en aquest indret va començar a funcionar el primer semàfor que es va instal·lar a València, allà per l'any 1930.
Aquest semàfor era accionat a mà pel primer guàrdia urbà que va tindre la ciutat. 
Podeu veure'ls al guàrdia i el semàfor en aquesta fotografia d'època:

La seua ubicació exacta era davant de l'edifici dels aleshores Magatzems de l'Illa de Cuba, i regulava el trànsit que confluïa des dels carrers de la Pau, de Sant Vicent i de la plaça de Santa Catalina. 
En aquell temps la plaça de la Reina era molt més xicoteta que l'actual i tenia forma triangular, com podeu veure en la fotografia aèria que hi adjunte. Sobre ella he marcat amb un cercle la situació d'aquell primer semàfor. 
L'altra fotografia és actual i està feta aproximadament a l'indret on s'hi trobava:

VALÈNCIA DES DE L'AIRE EN 1863

Vull parlar-vos de l'excel.lent litografia de la ciutat de València que figura como fons d'imatge d'aquest bloc, i que també encapçala la pàgina temàtica de Facebook "Passejant València amb ulls curiosos": https://www.facebook.com/Passejant-Val%C3%A8ncia-amb-ulls-curiosos-876427839107807/timeline/

En 1863, Alfred Guesdon, nascut a Nantes el 1808, arquitecte, gravador i litògraf francès, és l'autor d'aquesta espectacular vista de València feta poc abans d'enderrocar-se la seua muralla gòtica. 
Es diu que per aconseguir fer aquesta litografia va pujar en globus aerostàtic juntament amb el fotògraf i aeronauta gal·lès Charles Cilfford. Probablement van ser necessàries diverses ascensions per realitzar fotografies de la ciutat des de diferents punts. Malgrat què algunes vegades les fotos van eixir lleugerament borroses, van servir per realitzar un detallat i precís dibuix sobre el què es va plasmar aquesta bella i interessant litografia. 

Guesdon va ser molt conegut (i reconegut) precisament per les espectaculars litografies aèries que va fer de diverses ciutats europees a mitjans del segle XIX, què va publicar a la revista La Illustration, Journal Universel de París. 

A Espanya, a banda d'aquesta de València, va fer-ne altres deu més, com ara Toledo, Cádiz, Sevilla, San Sebastián, Barcelona, Madrid, Alacant, Valladolid, Burgos i Segovia, què desprès va publicar en un espectacular àlbum de litografies.
Ací teniu la litografia:

I un detall de la zona de les Torres de Quart:

Però no va ser l'única. Va fer-ne també una altra des de la part Est de la ciutat. 

Ací la teniu, magnífica com l'anterior:

Gaudiu-les!