En l'apunt anterior havia parlat del possible descobriment de la Porta de la Moreria de la València medieval.
A poca distància d'on es situava aquella porta podem passejar per un altre dels carrers més representatius del nucli antic de la nostra ciutat, el carrer de la Bosseria, que connecta dos espais històrics emblemàtics, les places del Tossal i del Mercat.
Entre el números 33 i 37 de l'esmentat carrer podrem observar un estret espai buidat com a conseqüència de l'enderroc d'un antic edifici. Aquest espai ha estat aprofitat per importants artistes valencians d'art urbà per plasmar les seues obres, com ara LUCE i Raquel Rodrigo, de la qual podem veure una original obra brodada penjada del què s'ha donat en anomenar "arquicostura".
Doncs be, si ens fixem amb molta atenció a la paret que hi ha just al darrere d'aquestes obres, concretament a la del primer pis, just baix del bigam de fusta del sostre, podrem descobrir una cosa molt sorprenent: el dibuix d'un vaixell de mercaderies medieval.
Els traços d’aquest dibuix i el to de color utilitzat, roig almagra, semblant en composició, tècnica i materials emprats en altres llocs com ara l'interior de les Torres de Quart de l’època gòtica, pareixen revelar que podria tractar-se d'una representació pictòrica possiblement del segle XV, el Segle d'Or valencià, en què la nostra ciutat va esdevenir un empori comercial i cultural de primer ordre a tota Europa, a on les mercaderies partien i arribaven al nostre port cap a tot i des de tota la mediterrània en vaixells com precisament el representat en aquest "grafitti" medieval, vaixells coneguts amb el nom de "Coques".
La seua miraculosa conservació fins als nostres dies podria haver sigut deguda al fet d’haver estat "protegit" per les successives capes de pintura aplicades a la paret de l’habitació pels habitants d'aquesta casa, capes que en comptes d'haver-lo destruït han servit més be per protegir-lo de la seua deterioració al llarg d'aquests segles.
L’enderrocament de la casa ha fet que la paret haja estat exposada directament a les inclemències de l’oratge, per la qual cosa la pintura de la paret ha anant saltant a poc a poc saltant fins a posar al descobert aquest dibuix realitzat probablement fa més de cinc segles.
I ara a continuació parlaré del que eren aquelles "coques" valencianes que solcaven la nostra mediterrània, i del possible origen d'aquest dibuix.
Hi adjunte ara unes fotografies a on podeu veure aquest dibuix i l'espai precís on es troba, perquè vos permeta fàcilment la seua localització si passegeu per la Bosseria:
Què era una coca?
La coca era un vaixell que s'utilitzava per al transport de mercaderies i de tropes.
Apareix a l'Atlàntic en els segles X i XI, emprat principalment per anglesos i normands, i el seu ús s'estén a la Mediterrània a partir del segle XIII.
Aquells vaixells comptaven amb una tripulació d'entre cent i cent cinquanta homes. Tenien una gran "pancha" a on podien emmagatzemar abundant càrrega i provisions, i solien tindre un sol pal en el cim del qual hi havia una gàbia.
Les coques presentaven un disseny millorat respecte dels primitius vaixells que navegaven en paral·lel a la costa, davant la necessitat d'endinsar-se en la mar i d'augmentar les seues dimensions per poder portar més càrrega.
Va ser un vaixell molt utilitzat durant els segles XIV i XV en la Corona d’Aragó, i en particular pels valencians degut a la gran puixança comercial que va tindre València durant tot el segle XV.
Adjunte a continuació la maqueta d'un d'aquells vaixells i el dibuix trobat al carrer de la Bosseria, on es pot veure la seua gran similitud:
Els pocs exemples d'aquest tipus de pintures que encara es conserven a la ciutat solen estar relacionats amb la decoració de parets de palaus gòtics, bé municipals o bé privats, d'esglésies i de portes i torres defensives com ara les de Quart.
Per tant, la pregunta que cal fer-se és la de què fa un dibuix del segle XV a la paret d'una casa del carrer Bosseria. La resposta crec haver-la trobat en consultar algunes representacions cartogràfiques antigues de la ciutat, com ara les del Pare Tosca de 1704 o la de José Fortea de l'any 1745.
Així, per exemple, el plànol de Fortea ens mostra com la paret en què s'ha trobat aquest grafitti medieval es correspon exactament amb la d’un antic convent: el Convent de la Puritat.
Adjunte a l’apunt una fotografia aèria actual on he marcat amb una fletxa roja el lloc on es troba aquesta paret amb el dibuix, i el mateix lloc en el plànol de 1745 també indicat amb una fletxa roja. El quadrat groc assenyala la posició i extensió del convent.
La història del Convent de la Puritat s'inicia en 1239, només un any després de l'entrada del Rei en Jaume I a València, quan el Rei va lliurar a Ximén Pérez d'Arenós una ermita extramurs de la ciutat amb l'obligació d'ampliar-la i construir sobre ella un convent per a les religioses de l'Ordre de Santa Clara.
Aquest monestir se situava en el poblat de Roteros, en una àmplia zona ocupada actualment pels carrers de la Bosseria, Rei En Jaume, Conquesta, Murillo i Monges, llavors extramurs de la ciutat en quedar fora del recinte islàmic de l'època.
A partir d'aquell moment i fins al segle XIX el monestir va anant ampliant-se i adquirint major importància, arribant a ser un dels mes importants de l'antic Regne i un dels mes grans dels situats intramurs de la ciutat, un cop ampliades les muralles al segle XIV. Disposava de cementeri, horts, claustre i dormitoris per a albergar tres-centes monges, i a més estava envoltat per una alta muralla que l'aïllava del món exterior.
L'estructura del convent és fàcilment identificable en el plànol de la ciutat de José Fortea de l'any 1745. A hores d’ara d'aquest gran monestir només queda un tros de llenç de la seua muralla de 24 metres de llarg i 10 metres d'altura, dos dels seus contraforts i un tros d'hort de 300 metres quadrats.
Observant aquest plànol podem veure que el monestir tenia la seua entrada precisament pel carrer de la Bosseria.
En 1836, amb la desamortització de Mendizábal, el convent va haver de ser abandonat, i en 1846 va ser enderrocat. Sobre el seu solar es van construir noves cases, moltes de les quals encara subsisteixen. Una d'elles, que va aprofitar per a la seua construcció una de les parets de l'antic convent en què es trobava precisament la representació pictòrica del vaixell medieval, és la que es va enderrocar al carrer Bosseria i en la qual s'ha descobert el grafitti medieval.
La troballa del vaixell la va fer un dels propietaris de la Casa Insa, que va avisar al Círculo por la Defensa y Difusión del Patrimonio Cultural d'aquest sorprenent descobriment. Aquesta associació, quan es va adonar de la possible importància del descobriment, va dirigir un escrit a l'Ajuntament de València per advertir-los de la troballa i del perill que corre si no es protegeix adequadament, ja que es troba a la intempèrie. Segons tinc entès, els tràmits per al seu estudi i catalogació s'han iniciat. Esperem que molt prompte es puga confirmar la seua autenticitat i s'encete de seguit la seua protecció i adequada identificació.
A poca distància d'on es situava aquella porta podem passejar per un altre dels carrers més representatius del nucli antic de la nostra ciutat, el carrer de la Bosseria, que connecta dos espais històrics emblemàtics, les places del Tossal i del Mercat.
Entre el números 33 i 37 de l'esmentat carrer podrem observar un estret espai buidat com a conseqüència de l'enderroc d'un antic edifici. Aquest espai ha estat aprofitat per importants artistes valencians d'art urbà per plasmar les seues obres, com ara LUCE i Raquel Rodrigo, de la qual podem veure una original obra brodada penjada del què s'ha donat en anomenar "arquicostura".
Doncs be, si ens fixem amb molta atenció a la paret que hi ha just al darrere d'aquestes obres, concretament a la del primer pis, just baix del bigam de fusta del sostre, podrem descobrir una cosa molt sorprenent: el dibuix d'un vaixell de mercaderies medieval.
Els traços d’aquest dibuix i el to de color utilitzat, roig almagra, semblant en composició, tècnica i materials emprats en altres llocs com ara l'interior de les Torres de Quart de l’època gòtica, pareixen revelar que podria tractar-se d'una representació pictòrica possiblement del segle XV, el Segle d'Or valencià, en què la nostra ciutat va esdevenir un empori comercial i cultural de primer ordre a tota Europa, a on les mercaderies partien i arribaven al nostre port cap a tot i des de tota la mediterrània en vaixells com precisament el representat en aquest "grafitti" medieval, vaixells coneguts amb el nom de "Coques".
La seua miraculosa conservació fins als nostres dies podria haver sigut deguda al fet d’haver estat "protegit" per les successives capes de pintura aplicades a la paret de l’habitació pels habitants d'aquesta casa, capes que en comptes d'haver-lo destruït han servit més be per protegir-lo de la seua deterioració al llarg d'aquests segles.
L’enderrocament de la casa ha fet que la paret haja estat exposada directament a les inclemències de l’oratge, per la qual cosa la pintura de la paret ha anant saltant a poc a poc saltant fins a posar al descobert aquest dibuix realitzat probablement fa més de cinc segles.
I ara a continuació parlaré del que eren aquelles "coques" valencianes que solcaven la nostra mediterrània, i del possible origen d'aquest dibuix.
Hi adjunte ara unes fotografies a on podeu veure aquest dibuix i l'espai precís on es troba, perquè vos permeta fàcilment la seua localització si passegeu per la Bosseria:
Què era una coca?
La coca era un vaixell que s'utilitzava per al transport de mercaderies i de tropes.
Apareix a l'Atlàntic en els segles X i XI, emprat principalment per anglesos i normands, i el seu ús s'estén a la Mediterrània a partir del segle XIII.
Aquells vaixells comptaven amb una tripulació d'entre cent i cent cinquanta homes. Tenien una gran "pancha" a on podien emmagatzemar abundant càrrega i provisions, i solien tindre un sol pal en el cim del qual hi havia una gàbia.
Les coques presentaven un disseny millorat respecte dels primitius vaixells que navegaven en paral·lel a la costa, davant la necessitat d'endinsar-se en la mar i d'augmentar les seues dimensions per poder portar més càrrega.
Va ser un vaixell molt utilitzat durant els segles XIV i XV en la Corona d’Aragó, i en particular pels valencians degut a la gran puixança comercial que va tindre València durant tot el segle XV.
Adjunte a continuació la maqueta d'un d'aquells vaixells i el dibuix trobat al carrer de la Bosseria, on es pot veure la seua gran similitud:
Els pocs exemples d'aquest tipus de pintures que encara es conserven a la ciutat solen estar relacionats amb la decoració de parets de palaus gòtics, bé municipals o bé privats, d'esglésies i de portes i torres defensives com ara les de Quart.
Per tant, la pregunta que cal fer-se és la de què fa un dibuix del segle XV a la paret d'una casa del carrer Bosseria. La resposta crec haver-la trobat en consultar algunes representacions cartogràfiques antigues de la ciutat, com ara les del Pare Tosca de 1704 o la de José Fortea de l'any 1745.
Així, per exemple, el plànol de Fortea ens mostra com la paret en què s'ha trobat aquest grafitti medieval es correspon exactament amb la d’un antic convent: el Convent de la Puritat.
Adjunte a l’apunt una fotografia aèria actual on he marcat amb una fletxa roja el lloc on es troba aquesta paret amb el dibuix, i el mateix lloc en el plànol de 1745 també indicat amb una fletxa roja. El quadrat groc assenyala la posició i extensió del convent.
La història del Convent de la Puritat s'inicia en 1239, només un any després de l'entrada del Rei en Jaume I a València, quan el Rei va lliurar a Ximén Pérez d'Arenós una ermita extramurs de la ciutat amb l'obligació d'ampliar-la i construir sobre ella un convent per a les religioses de l'Ordre de Santa Clara.
Aquest monestir se situava en el poblat de Roteros, en una àmplia zona ocupada actualment pels carrers de la Bosseria, Rei En Jaume, Conquesta, Murillo i Monges, llavors extramurs de la ciutat en quedar fora del recinte islàmic de l'època.
A partir d'aquell moment i fins al segle XIX el monestir va anant ampliant-se i adquirint major importància, arribant a ser un dels mes importants de l'antic Regne i un dels mes grans dels situats intramurs de la ciutat, un cop ampliades les muralles al segle XIV. Disposava de cementeri, horts, claustre i dormitoris per a albergar tres-centes monges, i a més estava envoltat per una alta muralla que l'aïllava del món exterior.
L'estructura del convent és fàcilment identificable en el plànol de la ciutat de José Fortea de l'any 1745. A hores d’ara d'aquest gran monestir només queda un tros de llenç de la seua muralla de 24 metres de llarg i 10 metres d'altura, dos dels seus contraforts i un tros d'hort de 300 metres quadrats.
Observant aquest plànol podem veure que el monestir tenia la seua entrada precisament pel carrer de la Bosseria.
En 1836, amb la desamortització de Mendizábal, el convent va haver de ser abandonat, i en 1846 va ser enderrocat. Sobre el seu solar es van construir noves cases, moltes de les quals encara subsisteixen. Una d'elles, que va aprofitar per a la seua construcció una de les parets de l'antic convent en què es trobava precisament la representació pictòrica del vaixell medieval, és la que es va enderrocar al carrer Bosseria i en la qual s'ha descobert el grafitti medieval.
La troballa del vaixell la va fer un dels propietaris de la Casa Insa, que va avisar al Círculo por la Defensa y Difusión del Patrimonio Cultural d'aquest sorprenent descobriment. Aquesta associació, quan es va adonar de la possible importància del descobriment, va dirigir un escrit a l'Ajuntament de València per advertir-los de la troballa i del perill que corre si no es protegeix adequadament, ja que es troba a la intempèrie. Segons tinc entès, els tràmits per al seu estudi i catalogació s'han iniciat. Esperem que molt prompte es puga confirmar la seua autenticitat i s'encete de seguit la seua protecció i adequada identificació.
