En l'apunt anterior vos havia parlat del Portal de Valldigna, un bell portal de la València medieval que servia per travessar l'anell que suposava l'antiga muralla musulmana i passar al barri de la moreria.
Però si passegem pel carrer que alberga aquest preciós portal, el carrer del Porta de Valldigna, ens trobarem a pocs metres del mateix portal amb un indret on va tindre lloc un gran esdeveniment històric cultural per a la nostra ciutat.
En una de les seues cases, la que actualment es troba al número 15, es va imprimir l'any 1474 el primer llibre de caràcter literari del què es té constància a la Península Ibèrica: "Les obres o trobes davall scrites les quals tracten de lahors de la sacratíssima Verge Maria", un llibre que conté 45 poesies escrites en valencià corresponents a un certamen literari celebrat a la nostra ciutat al febrer d'aquell any.
Una placa commemorativa de l'any 1874 incrustada a la façana d'aquesta casa, a una alçada que amb prou feines la fa visible per als vianants (any en què va complir-se el quart centenari d'aquella edició), ens recorda aquell fet.
Encara que sembla provat que la primera impremta que va funcionar a la Península va ser a la ciutat de Segòvia l'any 1472, la de l'impressor Juan Párix procedent de Heilderberg (Alemanya), de la qual va eixir el primer incunable anomenat "Sinodal de Aguilafuente" escrit en castellà, aquest llibre no era una obra literària pròpiament dita, ja que es tractava de 48 fulls impresos que recollia les actes d'un sínode que la diòcesi de Segòvia havia celebrat el juny d’aquell any.
“Les obres o trobes davall scrites les quals tracten de lahors de la sacratíssima Verge Maria” van eixir de la impremta propietat de Lambert Palmart, un impressor d'origen alemany, i de l'argenter Alfonso Fernández de Còrdova.
En aquells anys els impressors, carregats amb la seua premsa, viatjaven per diferents ciutats europees buscant feina; eren autèntics professionals ambulants, el principal client dels quals era l'Església.
La gran notorietat que havia arribat a tindre la ciutat de València arreu d’Europa durant el segle XV com a focus intel·lectual, artístic i econòmic de primera magnitud al mediterrani, va cridar l'atenció de Lambert Palmart i li va fer establir el seu taller de forma definitiva a la nostra ciutat. A més a més en aquells anys a la propera ciutat de Xàtiva ja es produïa un paper d'impressió d'alta qualitat, ideal per als impressors.
Documentalment se sap que en aquell terç final del segle XV els negocis d'impressió, edició i venda de llibres a València eren bastant habituals.
La producció valenciana de llibres era constant i considerable, mentre que la de la resta dels regnes peninsulars presentava tot just uns pocs títols dispersos i irregulars, produïts majoritàriament des d’impremtes mòbils, no estables. Per tant es pot afirmar que l'origen de la impremta peninsular (i subsidiàriament americana, ja que els primers impressors en aquell continent procedien de València) és valencià. Fins a ben entrat el segle XVI podem dir que la impremta valenciana és sinònim d'impremta espanyola.
Hi adjunte un parell de fotos de la casa i del lloc del carrer del Portal de Valldigna, en què podeu veure la placa commemorativa que he esmentat adés:
Però si passegem pel carrer que alberga aquest preciós portal, el carrer del Porta de Valldigna, ens trobarem a pocs metres del mateix portal amb un indret on va tindre lloc un gran esdeveniment històric cultural per a la nostra ciutat.
En una de les seues cases, la que actualment es troba al número 15, es va imprimir l'any 1474 el primer llibre de caràcter literari del què es té constància a la Península Ibèrica: "Les obres o trobes davall scrites les quals tracten de lahors de la sacratíssima Verge Maria", un llibre que conté 45 poesies escrites en valencià corresponents a un certamen literari celebrat a la nostra ciutat al febrer d'aquell any.
Una placa commemorativa de l'any 1874 incrustada a la façana d'aquesta casa, a una alçada que amb prou feines la fa visible per als vianants (any en què va complir-se el quart centenari d'aquella edició), ens recorda aquell fet.
Encara que sembla provat que la primera impremta que va funcionar a la Península va ser a la ciutat de Segòvia l'any 1472, la de l'impressor Juan Párix procedent de Heilderberg (Alemanya), de la qual va eixir el primer incunable anomenat "Sinodal de Aguilafuente" escrit en castellà, aquest llibre no era una obra literària pròpiament dita, ja que es tractava de 48 fulls impresos que recollia les actes d'un sínode que la diòcesi de Segòvia havia celebrat el juny d’aquell any.
“Les obres o trobes davall scrites les quals tracten de lahors de la sacratíssima Verge Maria” van eixir de la impremta propietat de Lambert Palmart, un impressor d'origen alemany, i de l'argenter Alfonso Fernández de Còrdova.
En aquells anys els impressors, carregats amb la seua premsa, viatjaven per diferents ciutats europees buscant feina; eren autèntics professionals ambulants, el principal client dels quals era l'Església.
La gran notorietat que havia arribat a tindre la ciutat de València arreu d’Europa durant el segle XV com a focus intel·lectual, artístic i econòmic de primera magnitud al mediterrani, va cridar l'atenció de Lambert Palmart i li va fer establir el seu taller de forma definitiva a la nostra ciutat. A més a més en aquells anys a la propera ciutat de Xàtiva ja es produïa un paper d'impressió d'alta qualitat, ideal per als impressors.
Documentalment se sap que en aquell terç final del segle XV els negocis d'impressió, edició i venda de llibres a València eren bastant habituals.
La producció valenciana de llibres era constant i considerable, mentre que la de la resta dels regnes peninsulars presentava tot just uns pocs títols dispersos i irregulars, produïts majoritàriament des d’impremtes mòbils, no estables. Per tant es pot afirmar que l'origen de la impremta peninsular (i subsidiàriament americana, ja que els primers impressors en aquell continent procedien de València) és valencià. Fins a ben entrat el segle XVI podem dir que la impremta valenciana és sinònim d'impremta espanyola.
Hi adjunte un parell de fotos de la casa i del lloc del carrer del Portal de Valldigna, en què podeu veure la placa commemorativa que he esmentat adés:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada