En els dos apunts anteriors havia parlat del carrer i del Portal de Valldigna, sense dubte un dels espais més característics de la València medieval.
Vos havia parlat de la seua íntima relació amb la muralla islàmica del s.XI, així com de la seua proximitat a l’impremta on es va imprimir la primera obra literària en la Península Ibèrica en el s.XV. Però no havia parlat del perquè del seu nom: Portal de la Valldigna.
Diuen les cròniques de l'època que Jaume II el Just, nét del rei fundador del Regne de València, Jaume I, quan anava de tornada a València de les seues lluites contra els musulmans, va passar per una vall fèrtil i bella de la qual va quedar enamorat.
El rei, dirigint-se al seu capellà Fra Bononat de Vila-seca, abat de Santes Creus, li digué: "Vall digna per un monestir de la vostra religió". I el capellà li respongué: "Vall digna!".
El nom amb què es va començar a conèixer aquella vall a partir d'aquell moment, nom que ha perdurat fins als nostres dies, es va correspondre amb aquell qualificatiu: "Vall digna" = Valldigna.
El 15 de març de 1298 Jaume II va promulgar l'ordre concedint les terres de la Valldigna a l'abat de Santes Creus per a construir una nova fundació cistercenca.
Jaume II va triar la ciutat de València per establir la casa Procura del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna com a centre on s’exercira la seua administració, i com a lloc de residència ocasional de les estades dels seus monjos a la nostra ciutat. L’indret triat per ubicar aquella casa va ser un lloc molt proper a on s'obriria en la muralla islàmica el Portal de Valldigna. Recordem que en aquell moment la muralla cristiana encara no existia, i que el cèrcol defensiu de la ciutat seguia sent la muralla que havia estat construïda dos segles abans pels musulmans.
Un cop construïda la muralla gòtica sota el regnat de Pere el Cerimoniós l'any 1400, es va obrir l'esmentat portal a la muralla islàmica, què per la seua proximitat a la casa Procura del Monestir se li va donar precisament el nom de Portal de Valldigna.
Aquella casa Procura es trobava situada a l'actual carrer Landerer, que llavors i per motius obvis es deia carrer de la Valldigna.
Entre els anys 1760 i 1770 es van enderrocar en aquell carrer unes cases per obrir una xicoteta plaça, just al costat de la casa Procura. La plaça es va anomenar “Plaça de la Valldigna”. Actualment aquesta plaça ja no figura com a tal en la guia de carrers, ja que forma part del mateix carrer Landerer. Però el nom d'aquella plaça ara ja desapareguda perdura vivament en la memòria de la ciutat perquè va ser gravat en un carreu d'una de les seues cantonades l'any 1799.
En aqueix carreu podem encara llegir clarament el nom d'aquella plaça: "Año 1799. Plaza de Valdigna", en el que a hores d'ara constitueix la retolació de carrer més antiga que existeix al Cap i casal, una retolació amb més de dos segles d'antiguitat.
Hi adjunte una foto del carrer de Landerer amb una fletxa groga indicant el lloc on es troba aquesta antiga retolació, i una altra on podeu observar-la:
Vos havia parlat de la seua íntima relació amb la muralla islàmica del s.XI, així com de la seua proximitat a l’impremta on es va imprimir la primera obra literària en la Península Ibèrica en el s.XV. Però no havia parlat del perquè del seu nom: Portal de la Valldigna.
Diuen les cròniques de l'època que Jaume II el Just, nét del rei fundador del Regne de València, Jaume I, quan anava de tornada a València de les seues lluites contra els musulmans, va passar per una vall fèrtil i bella de la qual va quedar enamorat.
El rei, dirigint-se al seu capellà Fra Bononat de Vila-seca, abat de Santes Creus, li digué: "Vall digna per un monestir de la vostra religió". I el capellà li respongué: "Vall digna!".
El nom amb què es va començar a conèixer aquella vall a partir d'aquell moment, nom que ha perdurat fins als nostres dies, es va correspondre amb aquell qualificatiu: "Vall digna" = Valldigna.
El 15 de març de 1298 Jaume II va promulgar l'ordre concedint les terres de la Valldigna a l'abat de Santes Creus per a construir una nova fundació cistercenca.
Jaume II va triar la ciutat de València per establir la casa Procura del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna com a centre on s’exercira la seua administració, i com a lloc de residència ocasional de les estades dels seus monjos a la nostra ciutat. L’indret triat per ubicar aquella casa va ser un lloc molt proper a on s'obriria en la muralla islàmica el Portal de Valldigna. Recordem que en aquell moment la muralla cristiana encara no existia, i que el cèrcol defensiu de la ciutat seguia sent la muralla que havia estat construïda dos segles abans pels musulmans.
Un cop construïda la muralla gòtica sota el regnat de Pere el Cerimoniós l'any 1400, es va obrir l'esmentat portal a la muralla islàmica, què per la seua proximitat a la casa Procura del Monestir se li va donar precisament el nom de Portal de Valldigna.
Aquella casa Procura es trobava situada a l'actual carrer Landerer, que llavors i per motius obvis es deia carrer de la Valldigna.
Entre els anys 1760 i 1770 es van enderrocar en aquell carrer unes cases per obrir una xicoteta plaça, just al costat de la casa Procura. La plaça es va anomenar “Plaça de la Valldigna”. Actualment aquesta plaça ja no figura com a tal en la guia de carrers, ja que forma part del mateix carrer Landerer. Però el nom d'aquella plaça ara ja desapareguda perdura vivament en la memòria de la ciutat perquè va ser gravat en un carreu d'una de les seues cantonades l'any 1799.
En aqueix carreu podem encara llegir clarament el nom d'aquella plaça: "Año 1799. Plaza de Valdigna", en el que a hores d'ara constitueix la retolació de carrer més antiga que existeix al Cap i casal, una retolació amb més de dos segles d'antiguitat.
Hi adjunte una foto del carrer de Landerer amb una fletxa groga indicant el lloc on es troba aquesta antiga retolació, i una altra on podeu observar-la:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada