En un apunts anterior havia estat parlant d'on s'havia ubicat la Moreria de València després de l'entrada de les tropes cristianes l'any 1238.
A partir d'aquell any els cristians (i també els jueus) van passar a ocupar completament l'interior del recinte emmurallat de la ciutat, sent obligats els musulmans a instal·lar-se extramurs en virtut dels acords assolits entre musulmans i cristians després de la presa de València per aquests últims.
Assenyalava també en l'apunt que la porta de la muralla que comunicava la ciutat amb la moreria era la de Bab Al-Hanax (que traduït vol dir Porta de la Culebra), que per això va passar a ser coneguda com "Porta de la Moreria". Aquesta porta, que es va donar com a desapareguda durant segles, se situaria entre els actuals carrers Salines i de Cavallers, a tocar de la plaça del Tossal.
I ara anem a fer un salt en el temps i ens situem en l'any 1925. Jose Rodrigo de Pertegás va ser un metge i historiador valencià que aquell any va escriure un treball titulat precisament "La Moreria de València", en què assegurava que la porta de Bab al-Hanax es trobava a l'interior d'un habitatge situat al número cinc del carrer Salines.
Textualment Pertegás va dir en el seu treball el següent: "A l'interior de la casa número 5 del carrer de Salines, que ocupa el fons de l'angle d'aquest carrer, que abans s'ha esmentat, es troben els detalls següents: al pati de entrada, que està al fons i en direcció divergent de la línia de la façana de la casa, la robusta muralla antiga de la ciutat que s'interna a l'habitació immediata en la qual, a 3,76 metres de la porta d'entrada, es troba un arc o portal de 2,83 metres de llum i 3,19 d'alçada, a comptar des del sol de la casa. Aquest antic arc desconegut, que gràcies a estar ocult a l'interior d'una casa particular es troba en condicions bastant favorables per a un detingut estudi és, sense dubte, la porta àrab Bab Al-Hanax que, segons el llibre del Repartiment, limitava per aquesta part les donacions fetes a la ciutat als homes de Terol i que en temps cristians es diu de la Moreria per conduir i estar immediata a aquest llavors nou barri extramurs".
Vos hi adjunte un plànol medieval de la ciutat on hi assenyale amb un cercle groc la posició de l'esmentada porta en la muralla musulmana:
Doncs bé, fa tan sols uns mesos l'enderroc d'una finca en un solar del carrer Salines sembla haver tret a la llum aquesta porta revelada per Pertegás, però que havia romàs oculta en una casa particular durant segles. Perquè la descripció que feia l'historiador és la descripció exacta de l'arc que ara ha quedat a la vista.
Les obres a la zona, molt a prop del llenç de la muralla àrab existent en aquest carrer (declarat Bé d'Interès Cultural), i de la torrassa que dóna al carrer Cavallers, han permès analitzar l'entorn i identificar, en la visió vertical de l'edifici a mitjà derruir, els diferents elements de l'antiga entrada a la moreria.
Així ho va fer el nostre amic César Guardeño, president del Cercle per la Defensa i Difusió del Patrimoni Cultural. Tant ell com Pertegás coincideixen que l'arc no pot ser l'original, ja que el seu aspecte és més modern i reformat segurament per a un ús domèstic, però el que sí es pot veure pot ser la construcció d'aqueix arc sobre un va o obertura anterior, donades les dimensions excessivament àmplies pel que fa a les diferents obertures que hi han obertes en altres trams del tàpia de formigó que conformen la muralla musulmana.
En aquest cas, gràcies a la insistència d’aquesta associació en denunciar davant el Síndic de Greuges la lamentable situació d'abandonament i deteriorament dels elements de la muralla islàmica ades esmentats, van fer que al gener de 2015 el Síndic recomanara a l'Ajuntament de València i a la Conselleria de Cultura l'enderroc de l'edifici en estat de ruïna, què ha permès traure a la llum la famosa porta, que portava molts segles a l'interior de l'habitatge.
Hi adjunte un parell de fotos, una d’elles propietat de l'associació, on es pot veure assenyalat amb una fletxa i un cercle l’arc on es trobava la porta de la Moreria medieval del Cap i Casal:
A partir d'aquell any els cristians (i també els jueus) van passar a ocupar completament l'interior del recinte emmurallat de la ciutat, sent obligats els musulmans a instal·lar-se extramurs en virtut dels acords assolits entre musulmans i cristians després de la presa de València per aquests últims.
Assenyalava també en l'apunt que la porta de la muralla que comunicava la ciutat amb la moreria era la de Bab Al-Hanax (que traduït vol dir Porta de la Culebra), que per això va passar a ser coneguda com "Porta de la Moreria". Aquesta porta, que es va donar com a desapareguda durant segles, se situaria entre els actuals carrers Salines i de Cavallers, a tocar de la plaça del Tossal.
I ara anem a fer un salt en el temps i ens situem en l'any 1925. Jose Rodrigo de Pertegás va ser un metge i historiador valencià que aquell any va escriure un treball titulat precisament "La Moreria de València", en què assegurava que la porta de Bab al-Hanax es trobava a l'interior d'un habitatge situat al número cinc del carrer Salines.
Textualment Pertegás va dir en el seu treball el següent: "A l'interior de la casa número 5 del carrer de Salines, que ocupa el fons de l'angle d'aquest carrer, que abans s'ha esmentat, es troben els detalls següents: al pati de entrada, que està al fons i en direcció divergent de la línia de la façana de la casa, la robusta muralla antiga de la ciutat que s'interna a l'habitació immediata en la qual, a 3,76 metres de la porta d'entrada, es troba un arc o portal de 2,83 metres de llum i 3,19 d'alçada, a comptar des del sol de la casa. Aquest antic arc desconegut, que gràcies a estar ocult a l'interior d'una casa particular es troba en condicions bastant favorables per a un detingut estudi és, sense dubte, la porta àrab Bab Al-Hanax que, segons el llibre del Repartiment, limitava per aquesta part les donacions fetes a la ciutat als homes de Terol i que en temps cristians es diu de la Moreria per conduir i estar immediata a aquest llavors nou barri extramurs".
Vos hi adjunte un plànol medieval de la ciutat on hi assenyale amb un cercle groc la posició de l'esmentada porta en la muralla musulmana:
Doncs bé, fa tan sols uns mesos l'enderroc d'una finca en un solar del carrer Salines sembla haver tret a la llum aquesta porta revelada per Pertegás, però que havia romàs oculta en una casa particular durant segles. Perquè la descripció que feia l'historiador és la descripció exacta de l'arc que ara ha quedat a la vista.
Les obres a la zona, molt a prop del llenç de la muralla àrab existent en aquest carrer (declarat Bé d'Interès Cultural), i de la torrassa que dóna al carrer Cavallers, han permès analitzar l'entorn i identificar, en la visió vertical de l'edifici a mitjà derruir, els diferents elements de l'antiga entrada a la moreria.
Així ho va fer el nostre amic César Guardeño, president del Cercle per la Defensa i Difusió del Patrimoni Cultural. Tant ell com Pertegás coincideixen que l'arc no pot ser l'original, ja que el seu aspecte és més modern i reformat segurament per a un ús domèstic, però el que sí es pot veure pot ser la construcció d'aqueix arc sobre un va o obertura anterior, donades les dimensions excessivament àmplies pel que fa a les diferents obertures que hi han obertes en altres trams del tàpia de formigó que conformen la muralla musulmana.
En aquest cas, gràcies a la insistència d’aquesta associació en denunciar davant el Síndic de Greuges la lamentable situació d'abandonament i deteriorament dels elements de la muralla islàmica ades esmentats, van fer que al gener de 2015 el Síndic recomanara a l'Ajuntament de València i a la Conselleria de Cultura l'enderroc de l'edifici en estat de ruïna, què ha permès traure a la llum la famosa porta, que portava molts segles a l'interior de l'habitatge.
Hi adjunte un parell de fotos, una d’elles propietat de l'associació, on es pot veure assenyalat amb una fletxa i un cercle l’arc on es trobava la porta de la Moreria medieval del Cap i Casal:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada