QUÈ FA UNA ESGLÉSIA ROMÀNICA ENMIG DEL CIRC ROMÀ DE VALÈNCIA?

Si passegem pel carrer Trinquet de Cavallers al barri de la Xerea de València, ens trobarem amb el conjunt eclesial més antic i dels més valuosos de la ciutat: l'església de Sant Joan de l'Hospital.
Aquest conjunt, fundat l'any 1238 per l'Ordre Militar dels Cavallers Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem, va ser la primera església en ser construïda desprès de la pressa de la ciutat per les tropes cristianes, en uns terrenys concedits a l’Ordre pel Rei En Jaume I al costat de la porta de la Xerea, en especial reconeixement a l'energia amb la que aquests militars-religiosos van col·laborar en la Reconquesta de València.

Val a dir que aquesta església, com totes les que van ser construïdes en els anys immediatament posteriors a la pressa de la ciutat, van ser edificades sobre els mateixos llocs de culte dels musulmans que habitaven la ciutat abans de l’entrada de Jaume I, es a dir, sobre mesquites.
Doncs be, si entrem en aquest magnífic conjunt històric, després de passar pel seu vestíbul o Trànsit, arribarem tot seguit al seu Pati Nord on podrem contemplar a la nostra esquerra primer una porta romànica d'accés a l'església, la més antiga de València, anterior fins i tot a la portada romànica de la Catedral. i més endavant hi trobarem la seua porta principal. 

Però poc abans d'arribar a aquesta porta, amb tota seguretat ens hauran passat desapercebudes unes estranyes línies rectes i paral.leles traçades a terra que travessen el pati d'un costat a l'altre a tot l'ample. Quatre l`nies en total, disposades en dos grups de dos. És lògic que no ens adonem de la seua presència, ja que malauradament no hi ha cap senyalització que indique ni la seua presència ni el seu significat.
Adjunte a l’apunt unes fotografies que mostren aquestes línies i la seua posició en el pati del recinte, per a que les pugau localitzar fàcilment si hi aneu:

En l'apunt anterior vos havia parlat del Circ de la València romana de l'època imperial. De les seues enormes dimensions i també de la seua localització. 
Doncs bé, les línies que he esmentat adés existents en el sol de l’església de Sant Joan de l’Hospital ens estan marcant la posició i direcció del límit de la seua graderia occidental. Es a dir, aquesta església, que com he comentat abans va ocupar el lloc d’una mesquita de la ciutat musulmana, va ser construïda sobre el mateix Circ romà de la ciutat.
Però no és aquesta l’única troballa romana del recinte. 

Perquè a la seua Cripta, situada al costat del seu absis d'origen romànic, es va trobar també un tram de l’Espina d'aquest Circ. Recordem que l’Espina era un mur, de no molta alçada, que es col·locava longitudinalment dins del recinte per dividir-lo en dos carrers. Dalt d'aquest mur se solien col·locar estàtues, obeliscs i altres ornamentacions, i en cadascu dels seus extrems se situava un pilar amb forma cònica, que era la meta.
Si heu vist la famosa pel·lícula "Ben-Hur" de Charlon Heston, recordareu també que en l'Espina d’aquell Circ hi havien figuretes de dofins què servien per comptar les voltes de les quadrigues (4 cavalls) o de les bigues (2 cavalls), conduïdes per les seues respectives Aurigues.

Hi adjunte un plànol del recinte, on hi he marcat amb dos cercles negres les posicions de les línies de la graderia i de l’Espina. Tambe hi adjunte una fotografia del llenç d’Espina romana trobat a sota d’aquest conjunt eclesial:

Aquestes troballes arqueològiques tan valuoses ens han ajudat a saber que el Circ romà de València, donada la seua gran envergadura, es va construir extramurs de la ciutat i seguint una disposició paral·lela a la seua muralla oest.
Atès que la muralla oriental romana corria aproximadament per l'actual carrer Avellanes, i que en els baixos d'un dels seus edificis (en el número 11) s'ha trobat un tram d’aquesta muralla amb un forat en el seu llenç que ha sigut interpretat pels arqueòlegs municipals com que es tracta d'una de les seues portes (es parla de la Porta Sucronensis), podem deduir que la graderia del Circ que passava per Sant Joan de l'Hospital corria paral·lela a la dita muralla a una distància aproximada d’uns 100 metres, i que l'esmentada porta trobada al carrer Avellanes es situaria just enfront d’aquesta graderia, per la qual cosa es fàcil deduir que seria la porta principal d'accés dels romans valencians que vivien a la ciutat al seu Circ.

Adjunte a l’apunt una vista aèria actual de la ciutat, on es mostra una representació virtual de l’espai que ocuparia el Circ. Amb un quadrat groc hi he marcat la posició de l’Espina i amb un quadrat blau la posició de la graderia trobats en aquesta església.
I amb una línia roja hi he marcat el traçat d’un sector de la muralla occidental de la Valentia romana que discorria pel carrer Avellanes, i sobre ell un quadrat roig on es situaria la Porta Sucronensis què, com podem veure, donava accès directe a la graderia oest del Circ:

ON VA ESTAR I COM ERA EL CIRC ROMÀ DE VALÈNCIA?

Els anomenats Circs romans eren part de les instal.lacions que els romans tenien com a llocs lúdics. Al costat dels Teatres i dels Amfiteatres, els Circs tenien la missió d'entretenir al públic. 
Els espectacles a Roma, a més de ser públics i gratuïts, eren un dret dels ciutadans, no un luxe. 
Aquests Circs estaven inspirats en els hipòdroms i estadis grecs, però amb unes dimensions generalment molt més grans. Eren recintes allargats que comptaven amb rematades circulars en els extrems que els donaven un aspecte ovalat. 

El sòl d'aquests estadis era de sorra, i el seu centre es trobava partit en dos per l’Espina, i tot això envoltat per grades. L'Espina, que era una mena de mur estret i allargat que formava dos carrers, era l'espai reservat perquè pogueren córrer i competir les quadrigues, que eren carreres de carros.
A banda d'aquestes carreres, en els Circs es feien també exhibicions eqüestres realitzades per genets experts a cavall, i carreres pedestres realitzades per corredors de fons i que podien durar moltes hores. Eren els espectables favorits del poble romà, igual que ara el futbol, el basket, el tennis, etc... ho és per a nosaltres.

Hi adjunte una representació d'un Circ romà clàssic, per a fer-vos una idea de com eren i de les seues dimensions gegantines:

Fins a l'any 1987 no van existir referències històriques i arqueològiques que a València hi haguera hagut mai un Circ romà.
Es considerava que la València romana mai havia arribat a tindre la importància necessària o la població suficient com per a albergar una gran instal·lació lúdica com aquesta.

Aquell any 1987, al carrer Baró de Petrés, van aparèixer unes restes romanes característiques d'aquest tipus de construccions, concretament dos basaments de pedra de la zona de les carceres. Un any després va aparèixer el primer tram de la paret occidental, i en 1990 un altre de l'oriental. No obstant això, en aquells moments els arqueòlegs van atribuir totes aquestes troballes a parts de la muralla romana que protegia la ciutat.

Però en 1993 es van trobar ja restes del mur intern i extern del Circ, i dos anys més tard un fragment de la capçalera d'eixida i arribada al carrer de la Pau. Aquesta troballa va ser definitiva per dissipar tots els dubtes dels arqueòlegs municipals. València havia tingut un Circ romà que anava aproximadament des de l'actual carrer Almirall, a l'edifici on es troba la seu de Comissions Obreres, fins passat el carrer de la Pau, a prop del Patriarca, on es trobava la capçalera del Circ. 

Aquestes troballes confirmaven les enormes dimensions del Circ de València: 350 metres de llarg per més de 70 metres d'ample. Per fer-ho més gràfic: la mida de 3 estadis de futbol posats un a continuació de l'altre. Aquell Circ va ser la construcció més imponent que va tindre la València romana i bizantina a partir del segle II d.C.

Hi adjunte una representació idealitzada d’aquella València romana del segle II dC, on s'observa l'imponent grandària que devia tindre aquell Circ, observant-se en la part superior dreta el traçat del Túria i el pont d’entrada de la via Augusta a la ciutat (de la qual vaig parlar en l'apunt anterior) per l'actual carrer Salvador:

Per tal de fer-ho molt més visual i comprensible per tal que es puguen apreciar en tota la seua magnitud les espectaculars dimensions del Circ romà de València, hi adjunte sengles representacions virtuals fetes a escala sobre sengles fotografies aèries actuals de la ciutat, mostrant-ne la seua ubicació real. Coincidirem en afirmar que hauria sigut impressionant si aquell monument haguera arribat en bon estat fins als nostres dies.
Com a referència en les dues fotografies, he assenyalat en groc el traçat del carrer de la Pau:

LA CURIOSA HISTÒRIA D'UNA “FONTANA” DE PEL.LÍCULA

Si passegem pel barri de la Saïdia ens podem trobar amb una curiosa font situada a la meitat d'una illeta que bifurca el trànsit. Fins ací res extraordinari que assenyalar.
I ara permeteu-me que em referisca a l'apunt anterior (posteriorment entendreu el perquè), en què vos parlava de la necessitat de reformes que té l'actual plaça de l'Ajuntament de València per la seua evident manca d'ús social i d'una peatonalització adequada que ho facilite. En ell feia esment també del disseny que la plaça va tindre en el passat, un disseny concebut per Javier Goerlich, llavors arquitecte municipal.
Aquell disseny (que popularment va ser conegut com "la tortada"), va donar lloc a una ambiciosa reforma que es va executar entre 1927 i 1933, i que va consistir bàsicament a elevar prop de quatre metres al centre de la plaça i a realitzar un espai subterrani on s'hi van instal·lar les parades de flors que fins aleshores estaven a la superfície (l'anomenat Mercat de les Flors). En aquest mercat es va col·locar una font per dotar d'aigua potable a les floristes.

Doncs bé, i ara tornant al motiu original d’aquest apunt, aquesta font és precisament la mateixa font que ara podem trobar a Saïdia.
La reforma de Goerlich es va mantindre fins a l'any 1961, en què la plaça va ser novament remodelada, deixant al seu lloc el gran espai central buit que ara coneixem, i que en aquella època va ser habilitat per a aparcament de vehicles.

Hi adjunte una fotografia de la font en aquella època, situada al mig del Mercat de les flors davant de l’Ajuntament, i una foto actual de la seua ubicació a Saïdia:

Fa un temps els amics de CaminArt van publicar a la seua pàgina de facebook un apunt en què mostraven un fragment de dos minuts d'una pel·lícula anglesa, "The boy who stole a million" ("El xiquet que va robar un milió") de Charles Crichton, que va ser principalment rodada a València l'any 1960. 

En aquest fragment s'observa l'escena d'una persecució que uns homes fan al què era el xiquet protagonista de la pel·lícula, i a la seua fi es pot observar "la tortada" i la font de Saïdia quan estava situada al Mercat de les Flors de la plaça de l'Ajuntament (llavors plaza del Caudillo), font què esdevé inesperat protagonista de l’escena quan acaba servint d’amagatall al xiquet perseguit.
Una fontana de pel.licula, sense dubte, ara ubicada al barri de Saïdia.

Hi adjunte l’esmentat fragment de la pel·lícula per a pugueu gaudir-lo:
https://www.facebook.com/CaminArtVLC/videos/922010334520851/

PASSEJANT PER LA VIA AUGUSTA A LA CIUTAT DE VALÈNCIA

Segurament molts de vosaltres heu sentit parlar d'una de les vies de comunicació més importants existent en l'època de l'imperi romà: la via Augusta.
Però, quin era el seu traçat?

Les cròniques més antigues parlen d'Heracles com el creador de la primera via de comunicació o carretera, la qual discorria des del Guadalquivir fins a la zona coneguda com Reggio de Calàbria a l’actual Italia.
Aquesta via va prendre segles desprès el nom de Via Augusta per haver sigut l'emperador romà August un dels artífexs de la seua remodelació i ampliació. Aquesta carretera, com així la podríem anomenar, era la calçada romana més llarga de la Península Ibèrica, i recorria més de 1.500 quilòmetres des dels Pirineus fins a l'actual ciutat de Cadis.

La Via Augusta travessava de nord a sud les terres valencianes, establint uns vials secundaris que partien d'ella i que posaven en comunicació els assentaments i ciutats de l'interior i de la costa amb la principal via de comunicació de la capital de l'imperi, Roma.
La seua entrada a l’actual província de València es realitzava per l’actual comarca del Camp de Morvedre, tenint com a primera bifurcació la ciutat de Saguntum (actual Sagunt). Continuava cap als termes de Puçol, El Puig, Massamagrell, Massalfassar, Albuixech, Meliana, per arribar a València on es tornava a dividir: un ramal prenia el camí de l'altiplà cap a Castella per l'actual traçat de l'autovia A3, i l'altre comunicava amb Edeta (l'actual Llíria).

Quan la ciutat de València va ser fundada l'any 138 a.C. al centre d'una xicoteta illa fluvial propera a la Mediterrània, el lloc no va ser triat per casualitat. Va ser perquè per aquella illa fluvial passava la via llavors anomenada Heraclea, i posteriorment Augusta.

Hi adjunte un mapa de la península ibèrica en què podeu veure el traçat de la via Augusta i les principals ciutats que travessava, entre elles València (17) assenyalada amb una fletxa:

La perfecció de la xarxa viària romana era proverbial. Les vies eren un mitjà per exercir amb rapidesa el control militar i administratiu sobre el vast Imperi, sense oblidar la seua faceta econòmica per facilitar el transport i el comerç.
El traçat urbà de Valentia, com el de totes les ciutats romanes, es va articular en dos eixos principals: el cardus i el decumanus.

La via Augusta, al seu pas per la ciutat, coincideix amb el del cardus màxim, un eix nord-sud que es creua perpendicularment a la Plaça de l'Almoina amb el decumanus màxim, amb direcció est-oest (aquesta cruïlla la podem veure si visitem al Centre Arqueològic de l'Almoina).
A partir d'aquests dos carrers principals s'alineaven altres paral·lels secundaris, conformant un entramat ortogonal del que emergeixen les insulae o illes de cases. Aquestes dues vies principals estaven pavimentades amb lloses de pedra calcària dolomítica grisa blavosa, que es van portar d’una cantera de les Alcubles.

Però, per a on tenia el traçat la via Augusta al seu pas per la nostra ciutat?
Un inesperat descobriment arqueològic succeït fa uns pocs anys, va posar als arqueòlegs sobre una pista de la qual ja es tenien algunes evidències anteriors. Uns arqueòlegs encarregats d'investigar el solar destinat a l'ampliació de les Corts Valencianes situat al carrer Salvador van traure a la llum un tram de calçada de vint metres de longitud que, per les seues dimensions (4,20 metres d'ample) i direcció (cap l’eixida de la ciutat, pel camí de Sagunt o antiga carretera de Barcelona), tenia totes les paperetes per correspondre amb el traçat de la Via Augusta per la ciutat. Aquest tros de calçada s'orientava cap al tram descobert al solar arqueològic de l'Almoina, identificat com una porció d'aquesta via just en el seu encreuament amb el decumanus.
És a dir, que la via Augusta entrava a la ciutat de València pel traçat de l'actual carrer Salvador, però a quatre metres i mig de profunditat d'aquest carrer. 

I com travessava el Túria? No hi ha evidències d'un pont romà en aquella època per travessar el riu, però es dedueix que la calçada ho vadejava o bé existia un pont de fusta sobre barcasses. És possible que amb els pas del anys els romans feren un pont de fusta més robust i estable per donar servei de comunicació en una via tan important a una ciutat que amb els anys va anar adquirint més i més poder i importància.
La via continuaria el carrer Salvador travessant les actuals places de l'Almoina i de la Reina, on abandonaria la ciutat per seguir ja extramurs el traçat de l'actual carrer de Sant Vicent.
És a dir, si encetem un recorregut des de la Plaça de Sant Agustí pel carrer de Sant Vicent, plaça de la Reina, carrer de la Barcella, plaça de la Almonia i carrer de Salvador, fins arribar al riu, podrem dir que hem recorregut bastant aproximadament l'antic cardus màxim de la ciutat romana de Valentia i amb ell la via Augusta al seu pas per la ciutat. Tot a quatre metres i mig per damunt, és clar.

Hi adjunte un plànol de la ciutat actual en què podem observar aproximadament l’antic traçat del braç dessecat del Túria, y el punt d’entrada a València de la Vía Augusta (assenyalat amb una fletxa roja).
També adjunte a l’apunt una visió idealitzada de la Valentia romana en els seus primers temps. En el gravat he marcat amb una línia groga el traçat de la Vía Augusta per la ciutat. Amb un cercle blau la porta d’entrada de la via per l’actual carrer de Salvador, i amb un cercle roig la porta d’eixida que es trobaria en l’actual plaza de la Reina. A continuació la vía enfilaria cap a l’actual carrer de Sant Vicent per a continuar cap al sud de la península ibèrica.