Segurament molts de vosaltres heu sentit parlar d'una de les vies de comunicació més importants existent en l'època de l'imperi romà: la via Augusta.
Però, quin era el seu traçat?
Les cròniques més antigues parlen d'Heracles com el creador de la primera via de comunicació o carretera, la qual discorria des del Guadalquivir fins a la zona coneguda com Reggio de Calàbria a l’actual Italia.
Aquesta via va prendre segles desprès el nom de Via Augusta per haver sigut l'emperador romà August un dels artífexs de la seua remodelació i ampliació. Aquesta carretera, com així la podríem anomenar, era la calçada romana més llarga de la Península Ibèrica, i recorria més de 1.500 quilòmetres des dels Pirineus fins a l'actual ciutat de Cadis.
La Via Augusta travessava de nord a sud les terres valencianes, establint uns vials secundaris que partien d'ella i que posaven en comunicació els assentaments i ciutats de l'interior i de la costa amb la principal via de comunicació de la capital de l'imperi, Roma.
La seua entrada a l’actual província de València es realitzava per l’actual comarca del Camp de Morvedre, tenint com a primera bifurcació la ciutat de Saguntum (actual Sagunt). Continuava cap als termes de Puçol, El Puig, Massamagrell, Massalfassar, Albuixech, Meliana, per arribar a València on es tornava a dividir: un ramal prenia el camí de l'altiplà cap a Castella per l'actual traçat de l'autovia A3, i l'altre comunicava amb Edeta (l'actual Llíria).
Quan la ciutat de València va ser fundada l'any 138 a.C. al centre d'una xicoteta illa fluvial propera a la Mediterrània, el lloc no va ser triat per casualitat. Va ser perquè per aquella illa fluvial passava la via llavors anomenada Heraclea, i posteriorment Augusta.
Hi adjunte un mapa de la península ibèrica en què podeu veure el traçat de la via Augusta i les principals ciutats que travessava, entre elles València (17) assenyalada amb una fletxa:
La perfecció de la xarxa viària romana era proverbial. Les vies eren un mitjà per exercir amb rapidesa el control militar i administratiu sobre el vast Imperi, sense oblidar la seua faceta econòmica per facilitar el transport i el comerç.
El traçat urbà de Valentia, com el de totes les ciutats romanes, es va articular en dos eixos principals: el cardus i el decumanus.
La via Augusta, al seu pas per la ciutat, coincideix amb el del cardus màxim, un eix nord-sud que es creua perpendicularment a la Plaça de l'Almoina amb el decumanus màxim, amb direcció est-oest (aquesta cruïlla la podem veure si visitem al Centre Arqueològic de l'Almoina).
A partir d'aquests dos carrers principals s'alineaven altres paral·lels secundaris, conformant un entramat ortogonal del que emergeixen les insulae o illes de cases. Aquestes dues vies principals estaven pavimentades amb lloses de pedra calcària dolomítica grisa blavosa, que es van portar d’una cantera de les Alcubles.
Però, per a on tenia el traçat la via Augusta al seu pas per la nostra ciutat?
Un inesperat descobriment arqueològic succeït fa uns pocs anys, va posar als arqueòlegs sobre una pista de la qual ja es tenien algunes evidències anteriors. Uns arqueòlegs encarregats d'investigar el solar destinat a l'ampliació de les Corts Valencianes situat al carrer Salvador van traure a la llum un tram de calçada de vint metres de longitud que, per les seues dimensions (4,20 metres d'ample) i direcció (cap l’eixida de la ciutat, pel camí de Sagunt o antiga carretera de Barcelona), tenia totes les paperetes per correspondre amb el traçat de la Via Augusta per la ciutat. Aquest tros de calçada s'orientava cap al tram descobert al solar arqueològic de l'Almoina, identificat com una porció d'aquesta via just en el seu encreuament amb el decumanus.
És a dir, que la via Augusta entrava a la ciutat de València pel traçat de l'actual carrer Salvador, però a quatre metres i mig de profunditat d'aquest carrer.
I com travessava el Túria? No hi ha evidències d'un pont romà en aquella època per travessar el riu, però es dedueix que la calçada ho vadejava o bé existia un pont de fusta sobre barcasses. És possible que amb els pas del anys els romans feren un pont de fusta més robust i estable per donar servei de comunicació en una via tan important a una ciutat que amb els anys va anar adquirint més i més poder i importància.
La via continuaria el carrer Salvador travessant les actuals places de l'Almoina i de la Reina, on abandonaria la ciutat per seguir ja extramurs el traçat de l'actual carrer de Sant Vicent.
És a dir, si encetem un recorregut des de la Plaça de Sant Agustí pel carrer de Sant Vicent, plaça de la Reina, carrer de la Barcella, plaça de la Almonia i carrer de Salvador, fins arribar al riu, podrem dir que hem recorregut bastant aproximadament l'antic cardus màxim de la ciutat romana de Valentia i amb ell la via Augusta al seu pas per la ciutat. Tot a quatre metres i mig per damunt, és clar.
Hi adjunte un plànol de la ciutat actual en què podem observar aproximadament l’antic traçat del braç dessecat del Túria, y el punt d’entrada a València de la Vía Augusta (assenyalat amb una fletxa roja).
També adjunte a l’apunt una visió idealitzada de la Valentia romana en els seus primers temps. En el gravat he marcat amb una línia groga el traçat de la Vía Augusta per la ciutat. Amb un cercle blau la porta d’entrada de la via per l’actual carrer de Salvador, i amb un cercle roig la porta d’eixida que es trobaria en l’actual plaza de la Reina. A continuació la vía enfilaria cap a l’actual carrer de Sant Vicent per a continuar cap al sud de la península ibèrica.
Però, quin era el seu traçat?
Les cròniques més antigues parlen d'Heracles com el creador de la primera via de comunicació o carretera, la qual discorria des del Guadalquivir fins a la zona coneguda com Reggio de Calàbria a l’actual Italia.
Aquesta via va prendre segles desprès el nom de Via Augusta per haver sigut l'emperador romà August un dels artífexs de la seua remodelació i ampliació. Aquesta carretera, com així la podríem anomenar, era la calçada romana més llarga de la Península Ibèrica, i recorria més de 1.500 quilòmetres des dels Pirineus fins a l'actual ciutat de Cadis.
La Via Augusta travessava de nord a sud les terres valencianes, establint uns vials secundaris que partien d'ella i que posaven en comunicació els assentaments i ciutats de l'interior i de la costa amb la principal via de comunicació de la capital de l'imperi, Roma.
La seua entrada a l’actual província de València es realitzava per l’actual comarca del Camp de Morvedre, tenint com a primera bifurcació la ciutat de Saguntum (actual Sagunt). Continuava cap als termes de Puçol, El Puig, Massamagrell, Massalfassar, Albuixech, Meliana, per arribar a València on es tornava a dividir: un ramal prenia el camí de l'altiplà cap a Castella per l'actual traçat de l'autovia A3, i l'altre comunicava amb Edeta (l'actual Llíria).
Quan la ciutat de València va ser fundada l'any 138 a.C. al centre d'una xicoteta illa fluvial propera a la Mediterrània, el lloc no va ser triat per casualitat. Va ser perquè per aquella illa fluvial passava la via llavors anomenada Heraclea, i posteriorment Augusta.
Hi adjunte un mapa de la península ibèrica en què podeu veure el traçat de la via Augusta i les principals ciutats que travessava, entre elles València (17) assenyalada amb una fletxa:
La perfecció de la xarxa viària romana era proverbial. Les vies eren un mitjà per exercir amb rapidesa el control militar i administratiu sobre el vast Imperi, sense oblidar la seua faceta econòmica per facilitar el transport i el comerç.
El traçat urbà de Valentia, com el de totes les ciutats romanes, es va articular en dos eixos principals: el cardus i el decumanus.
La via Augusta, al seu pas per la ciutat, coincideix amb el del cardus màxim, un eix nord-sud que es creua perpendicularment a la Plaça de l'Almoina amb el decumanus màxim, amb direcció est-oest (aquesta cruïlla la podem veure si visitem al Centre Arqueològic de l'Almoina).
A partir d'aquests dos carrers principals s'alineaven altres paral·lels secundaris, conformant un entramat ortogonal del que emergeixen les insulae o illes de cases. Aquestes dues vies principals estaven pavimentades amb lloses de pedra calcària dolomítica grisa blavosa, que es van portar d’una cantera de les Alcubles.
Però, per a on tenia el traçat la via Augusta al seu pas per la nostra ciutat?
Un inesperat descobriment arqueològic succeït fa uns pocs anys, va posar als arqueòlegs sobre una pista de la qual ja es tenien algunes evidències anteriors. Uns arqueòlegs encarregats d'investigar el solar destinat a l'ampliació de les Corts Valencianes situat al carrer Salvador van traure a la llum un tram de calçada de vint metres de longitud que, per les seues dimensions (4,20 metres d'ample) i direcció (cap l’eixida de la ciutat, pel camí de Sagunt o antiga carretera de Barcelona), tenia totes les paperetes per correspondre amb el traçat de la Via Augusta per la ciutat. Aquest tros de calçada s'orientava cap al tram descobert al solar arqueològic de l'Almoina, identificat com una porció d'aquesta via just en el seu encreuament amb el decumanus.
És a dir, que la via Augusta entrava a la ciutat de València pel traçat de l'actual carrer Salvador, però a quatre metres i mig de profunditat d'aquest carrer.
I com travessava el Túria? No hi ha evidències d'un pont romà en aquella època per travessar el riu, però es dedueix que la calçada ho vadejava o bé existia un pont de fusta sobre barcasses. És possible que amb els pas del anys els romans feren un pont de fusta més robust i estable per donar servei de comunicació en una via tan important a una ciutat que amb els anys va anar adquirint més i més poder i importància.
La via continuaria el carrer Salvador travessant les actuals places de l'Almoina i de la Reina, on abandonaria la ciutat per seguir ja extramurs el traçat de l'actual carrer de Sant Vicent.
És a dir, si encetem un recorregut des de la Plaça de Sant Agustí pel carrer de Sant Vicent, plaça de la Reina, carrer de la Barcella, plaça de la Almonia i carrer de Salvador, fins arribar al riu, podrem dir que hem recorregut bastant aproximadament l'antic cardus màxim de la ciutat romana de Valentia i amb ell la via Augusta al seu pas per la ciutat. Tot a quatre metres i mig per damunt, és clar.
Hi adjunte un plànol de la ciutat actual en què podem observar aproximadament l’antic traçat del braç dessecat del Túria, y el punt d’entrada a València de la Vía Augusta (assenyalat amb una fletxa roja).
També adjunte a l’apunt una visió idealitzada de la Valentia romana en els seus primers temps. En el gravat he marcat amb una línia groga el traçat de la Vía Augusta per la ciutat. Amb un cercle blau la porta d’entrada de la via per l’actual carrer de Salvador, i amb un cercle roig la porta d’eixida que es trobaria en l’actual plaza de la Reina. A continuació la vía enfilaria cap a l’actual carrer de Sant Vicent per a continuar cap al sud de la península ibèrica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada