Cercar en aquest blog

dijous, 27 de juliol del 2017

ON VA ESTAR I COM ERA EL CIRC ROMÀ DE VALÈNCIA?

Els anomenats Circs romans eren part de les instal.lacions que els romans tenien com a llocs lúdics. Al costat dels Teatres i dels Amfiteatres, els Circs tenien la missió d'entretenir al públic. 
Els espectacles a Roma, a més de ser públics i gratuïts, eren un dret dels ciutadans, no un luxe. 
Aquests Circs estaven inspirats en els hipòdroms i estadis grecs, però amb unes dimensions generalment molt més grans. Eren recintes allargats que comptaven amb rematades circulars en els extrems que els donaven un aspecte ovalat. 

El sòl d'aquests estadis era de sorra, i el seu centre es trobava partit en dos per l’Espina, i tot això envoltat per grades. L'Espina, que era una mena de mur estret i allargat que formava dos carrers, era l'espai reservat perquè pogueren córrer i competir les quadrigues, que eren carreres de carros.
A banda d'aquestes carreres, en els Circs es feien també exhibicions eqüestres realitzades per genets experts a cavall, i carreres pedestres realitzades per corredors de fons i que podien durar moltes hores. Eren els espectables favorits del poble romà, igual que ara el futbol, el basket, el tennis, etc... ho és per a nosaltres.


Hi adjunte una representació d'un Circ romà clàssic, per a fer-vos una idea de com eren i de les seues dimensions gegantines:





Fins a l'any 1987 no van existir referències històriques i arqueològiques que a València hi haguera hagut mai un Circ romà.
Es considerava que la València romana mai havia arribat a tindre la importància necessària o la població suficient com per a albergar una gran instal·lació lúdica com aquesta.


Aquell any 1987, al carrer Baró de Petrés, van aparèixer unes restes romanes característiques d'aquest tipus de construccions, concretament dos basaments de pedra de la zona de les carceres. Un any després va aparèixer el primer tram de la paret occidental, i en 1990 un altre de l'oriental. No obstant això, en aquells moments els arqueòlegs van atribuir totes aquestes troballes a parts de la muralla romana que protegia la ciutat.


Però en 1993 es van trobar ja restes del mur intern i extern del Circ, i dos anys més tard un fragment de la capçalera d'eixida i arribada al carrer de la Pau. Aquesta troballa va ser definitiva per dissipar tots els dubtes dels arqueòlegs municipals. València havia tingut un Circ romà que anava aproximadament des de l'actual carrer Almirall, a l'edifici on es troba la seu de Comissions Obreres, fins passat el carrer de la Pau, a prop del Patriarca, on es trobava la capçalera del Circ. 


Aquestes troballes confirmaven les enormes dimensions del Circ de València: 350 metres de llarg per més de 70 metres d'ample. Per fer-ho més gràfic: la mida de 3 estadis de futbol posats un a continuació de l'altre. Aquell Circ va ser la construcció més imponent que va tindre la València romana i bizantina a partir del segle II d.C.


Hi adjunte una representació idealitzada d’aquella València romana del segle II dC, on s'observa l'imponent grandària que devia tindre aquell Circ, observant-se en la part superior dreta el traçat del Túria i el pont d’entrada de la via Augusta a la ciutat (de la qual vaig parlar en l'apunt anterior) per l'actual carrer Salvador:





Per tal de fer-ho molt més visual i comprensible per tal que es puguen apreciar en tota la seua magnitud les espectaculars dimensions del Circ romà de València, hi adjunte sengles representacions virtuals fetes a escala sobre sengles fotografies aèries actuals de la ciutat, mostrant-ne la seua ubicació real. Coincidirem en afirmar que hauria sigut impressionant si aquell monument haguera arribat en bon estat fins als nostres dies.
Com a referència en les dues fotografies, he assenyalat en groc el traçat del carrer de la Pau:





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrada destacada

L'ANY EN QUÈ EL SORTEIG DE LA LOTERIA DE NADAL ES VA FER A VALÈNCIA

En alguns apunts anteriors havia parlat del 80é. aniversari de València com a capital de la II República espanyola. Al novembre de 1936 tot...

Entrades populars