Cercar en aquest blog

dijous, 20 de juliol del 2017

UNS MISTERIOSOS CRÀTERS A LA FAÇANA PRINCIPAL DE L’AJUNTAMENT DE VALÈNCIA

Quan passeu per la façana principal de l’Ajuntament de València, fixeu-vos-hi be en el tram de paret que va des de la porta principal fins a la cruïlla amb el carrer Periodista Azzati. Hi podreu descobrir algunes estranyes marques semblants a cràters produïts per impactes (a hores d'ara ja han sigut convenientment assenyalades pel actual consistori municipal).

Efectivament, aquesta impressió no és equivocada. Com vaig comentar en l'apunt anterior, la nostra ciutat fou capital de la II República Espanyola en el període que va des del 7 de Novembre de 1936 al 31 d'Octubre de 1937. 
En aquell període l'Ajuntament va acollir una sessió de les Corts espanyoles, a banda d’altres actes com ara les reunions que es celebraren durant el Congrés Internacional d'escriptors per la defensa de la cultura. Per aquesta raó, l’edifici va esdevenir objectiu militar per al bàndol del general Franco, al igual que alguns altres en la ciutat.

Malauradament València va ser la tercera ciutat de la República, després de Madrid i Barcelona, on els atacs dels vaixells i avions de les forces militars de Mussolini i de Hitler que recolzaven a Franco van causar més víctimes. Concretament a la nostra ciutat el nombre de víctimes oficialment reconegudes durant aquests atacs va ser de 825 morts i 2.831 ferits, sent 931 les cases destruïdes.


Hi adjunte una fotografia on assenyale la zona de la paret de l’Ajuntament on podeu veure els impactes de la metralla, i una altra on podeu observar clarament un dels cràters produïts per aquesta metralla de les bombes:





Els primers atacs sobre la ciutat es van produir fonamentalment des de vaixells que s'acostaven a la costa i que bombardejaven la ciutat amb canons de gran calibre. És per això que les façanes dels edificis que tenien orientació Est van ser els més danyats pels impactes.
Aquest va ser precisament el cas de la façana principal de l'Ajuntament que mira en aquesta direcció. El maig de 1937 va ser atacat des d'un vaixell. Alguns obusos van impactar en el seu interior i en les seues proximitats, destruint diverses dependències, entre elles la seua famosa escala de marbre.
La metralla produïda per aquest bombardeig va impactar també en la seua façana exterior, sent perfectament visible en el tram de paret adès esmentat. 


Curiosament la façana de l'Ajuntament va ser coberta amb arrebossat després de la Guerra civil, de manera que aquests impactes varen romandre coberts fins que fa uns anys l'arrebossat va ser eliminat i les petjades d'aquests impactes van esdevenir novament visibles als ulls de la gent.


Hi adjunte un parell de fotografies on s’hi pot veure l’estat en què va quedar l’escala principal de l’Ajuntament desprès de sofrir els impactes de les bombes:





UNS XICOTETS CRÀTERS A LA FAÇANA DE LA PLAÇA DE LA REINA DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA

Quan passeu per la façana de la Catedral de València que dona la Plaça de la Reina, fixeu-vos-hi be en el mur exterior que tanca la seua porta barroca. 
Allà trobareu algunes estranyes marques semblants a cràters produïts per impactes de metralla de bombes.
En aquestes fotografies he assenyalat amb un cercle roig la seua localització, i el seu aspecte:




També les podreu trobar, potser amb més visibilitat, en el mur que tanca la porta barroca de la catedral. Podeu veure-ho en aquestes fotografies:



Aqueixes estranyes marques van ser produïdes per impactes de metralla d'una bomba caiguda durant la Guerra civil espanyola:


Aquella bomba va caure just al costat d’un tramvia que en aquell moment circulava per la que era l'antiga plaça del Micalet (aleshores no existia l'actual plaça de la Reina, tal com la coneixem hui en dia), causant nombroses víctimes mortals entre els passatgers del tramvia i els vianants que en aquell moment passaven per allà.

L'objectiu del bombardeig no era altre més que la pròpia torre del Miquelet, esdevinguda per al bàndol de Franco en un objectiu estratègic que calia enderrocar, ja que en el seu cim s'havia instal·lat un fono-receptor des del qual s'alertava a tota la ciutat de la proximitat de l'aviació alemanya o italiana quan venien a bombardejar la ciutat.
Ací teniu la fotografia que Finezas va fer d'aquell tramvia en què va impactar la bomba:


En el plànol de la ciutat que hi adjunte podeu veure el lloc exacte on va impactar la bomba. La plaça de la Reina no existia encara en aquella època.
La fotografia que hi adjunte a continuació està presa des del mateix indret que ho va fer Finezas:






UNES ESTRANYES MARQUES A LA PORTA DE L'ALMOINA DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA.

Quan passeu per la Porta romànica de la Catedral de València (l’anomenada porta de l'Almoina), fixeu-vos en la seua part inferior dreta. Hi observareu unes estranyes marques paral·leles en la pedra que, per la seua simetria i aparença, no poden ser atribuïdes a l'erosió natural pròpia del pas del temps.

La marques van ser fetes a posta amb un instrument més dur que la pròpia pedra amb la que va ser construïda la porta. No se sap a ciència certa el seu origen, però es creu que podrien haver sigut realitzades pels botxins de la inquisició medieval, els quals aprofitaven la pedra calcària de la porta de la Catedral per esmolar els talls de les seues destrals. Allà, davant de la porta romànica, sembla que eren executats els nobles valencians que havien sigut condemnats a mort pel Tribunal del Sant Ofici, tallant-los el cap amb una destral.

Realitat o ficció, aquestes misterioses marques ens parlen de enigmàtics esdeveniments succeïts fa segles davant la porta de l'Almoina de la Catedral de València.

Hi adjunte un parell de fotografies, on hi he assenyalat amb una fletxa roja la posició d'aquestes marques per a que pugau localitzar-les amb facilitat.



ELS ANTICS I EL NOU ESCUT DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA.

Contràriament al que molta gent creu, l'actual escut de la ciutat no va ser el primer sinó el tercer que va tindre la ciutat, el qual es remunta a la segona meitat del segle XIV quan es va adoptar com a divisa les pròpies armes reals sobre un escut en forma de "cairó", amb els quatre pals de gules sobre camp d'or.

Va ser Pere el Cerimoniós, en reconeixement a la resistència oposada per València a Pere el Cruel de Castella durant la Guerra dels Dos Peres (1356-1365), qui li va concedir a la ciutat de València el dret a utilitzar les seues armes i la corona reial, segons podem llegir en un document del Manual de Consells de l'any 1377:
«E es cert quel senyal per los molts alts Reys darago atorgat e confermat a la dita Ciutat era e es lur propri senyal Reyal de bastons o barres grogues e vermelles. [...] [L]o molt alt senyor Rey ara Regnant per son propri motiu e sa mera liberalitat tenint se aixi com fon sa merce per molt servit de la dita Ciutat senyaladament en la guerra de Castella prop passada specialment en los dos Setges e pus principalment en lo segon e derrer daquells tenguts sobre aquella per el Rey de Castella enadi la dita corona al dit senyal».

L'escut inclourà definitivament a partir d’aleshores la «senyal Reyal» dels reis de la Corona d’Aragó (barres grogues i vermelles), la doble L coronada (dues vegades lleial), i una corona més gran en el centre de la composició, recordant que Pedro IV dibuixava amb la seua pròpia mà una corona sobre l'ela de la paraula València.

Finalment la doble branca de llorer que completa l'escut actual va ser concedit pel rei Ferran VII per la resistència que va oferir la ciutat davant les tropes franceses de Napoleó a principis del segle XIX.








L’ANTIC ESCUT DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA

Quan entreu a la Catedral de València per la porta gòtica, l’anomenada Porta dels Apòstols, fixeu-vos-hi bé en el brancal dret pegat a la mateixa porta. Hi podreu observar una bella representació del què va ser el primer escut que va tindre la ciutat de València: una ciutat emmurallada sobre les ones d'un riu o un mar, al·ludint al seu emplaçament. Aquesta representació de mitjans del segle XIV.

Després del pas de la ciutat de València a mans de cristians arran de la seua conquesta als musulmans l'any 1238, el Consell municipal va haver de voler dotar-la d'un escut propi, un distintiu que la singularitzara de la resta de poblacions importants de la seua època.
No es coneix amb exactitud l’origen d'aquest escut, ni tampoc tenim una idea clara sobre la seua simbologia, d'altra banda fàcil d'imaginar, però sí es conserven algunes de les seues primeres manifestacions a partir del segle XIV, tant reproduït en segells de placa a la documentació de alguna institució municipal, com esculpit en pedra, com és el cas d'aquest de la porta gòtica de la Catedral de València

Adjunte a l'apunt un parell de fotografies, on hi he assenyalat amb una fletxa roja el lloc on podeu trobar aquest escut a la porta gòtica de la Catedral.



NAIX EL BLOC "PASSEJANT VALÈNCIA AMB ULLS CURIOSOS"

Naix el bloc "Passejant València amb ulls curiosos".
Podeu seguir-lo també en Facebook: https://www.facebook.com/Passejant-Val%C3%A8ncia-amb-ulls-curiosos-876427839107807/timeline/



Entrada destacada

L'ANY EN QUÈ EL SORTEIG DE LA LOTERIA DE NADAL ES VA FER A VALÈNCIA

En alguns apunts anteriors havia parlat del 80é. aniversari de València com a capital de la II República espanyola. Al novembre de 1936 tot...

Entrades populars