Contràriament al que molta gent creu, l'actual escut de la ciutat no va ser el primer sinó el tercer que va tindre la ciutat, el qual es remunta a la segona meitat del segle XIV quan es va adoptar com a divisa les pròpies armes reals sobre un escut en forma de "cairó", amb els quatre pals de gules sobre camp d'or.
Va ser Pere el Cerimoniós, en reconeixement a la resistència oposada per València a Pere el Cruel de Castella durant la Guerra dels Dos Peres (1356-1365), qui li va concedir a la ciutat de València el dret a utilitzar les seues armes i la corona reial, segons podem llegir en un document del Manual de Consells de l'any 1377:
«E es cert quel senyal per los molts alts Reys darago atorgat e confermat a la dita Ciutat era e es lur propri senyal Reyal de bastons o barres grogues e vermelles. [...] [L]o molt alt senyor Rey ara Regnant per son propri motiu e sa mera liberalitat tenint se aixi com fon sa merce per molt servit de la dita Ciutat senyaladament en la guerra de Castella prop passada specialment en los dos Setges e pus principalment en lo segon e derrer daquells tenguts sobre aquella per el Rey de Castella enadi la dita corona al dit senyal».
L'escut inclourà definitivament a partir d’aleshores la «senyal Reyal» dels reis de la Corona d’Aragó (barres grogues i vermelles), la doble L coronada (dues vegades lleial), i una corona més gran en el centre de la composició, recordant que Pedro IV dibuixava amb la seua pròpia mà una corona sobre l'ela de la paraula València.
Finalment la doble branca de llorer que completa l'escut actual va ser concedit pel rei Ferran VII per la resistència que va oferir la ciutat davant les tropes franceses de Napoleó a principis del segle XIX.
Va ser Pere el Cerimoniós, en reconeixement a la resistència oposada per València a Pere el Cruel de Castella durant la Guerra dels Dos Peres (1356-1365), qui li va concedir a la ciutat de València el dret a utilitzar les seues armes i la corona reial, segons podem llegir en un document del Manual de Consells de l'any 1377:
«E es cert quel senyal per los molts alts Reys darago atorgat e confermat a la dita Ciutat era e es lur propri senyal Reyal de bastons o barres grogues e vermelles. [...] [L]o molt alt senyor Rey ara Regnant per son propri motiu e sa mera liberalitat tenint se aixi com fon sa merce per molt servit de la dita Ciutat senyaladament en la guerra de Castella prop passada specialment en los dos Setges e pus principalment en lo segon e derrer daquells tenguts sobre aquella per el Rey de Castella enadi la dita corona al dit senyal».
L'escut inclourà definitivament a partir d’aleshores la «senyal Reyal» dels reis de la Corona d’Aragó (barres grogues i vermelles), la doble L coronada (dues vegades lleial), i una corona més gran en el centre de la composició, recordant que Pedro IV dibuixava amb la seua pròpia mà una corona sobre l'ela de la paraula València.
Finalment la doble branca de llorer que completa l'escut actual va ser concedit pel rei Ferran VII per la resistència que va oferir la ciutat davant les tropes franceses de Napoleó a principis del segle XIX.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada