Si passegem pel carrer Trinquet de Cavallers al barri de la Xerea de València, ens trobarem amb el conjunt eclesial més antic i dels més valuosos de la ciutat: l'església de Sant Joan de l'Hospital.
Aquest conjunt, fundat l'any 1238 per l'Ordre Militar dels Cavallers Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem, va ser la primera església en ser construïda desprès de la pressa de la ciutat per les tropes cristianes, en uns terrenys concedits a l’Ordre pel Rei En Jaume I al costat de la porta de la Xerea, en especial reconeixement a l'energia amb la que aquests militars-religiosos van col·laborar en la Reconquesta de València.
Val a dir que aquesta església, com totes les que van ser construïdes en els anys immediatament posteriors a la pressa de la ciutat, van ser edificades sobre els mateixos llocs de culte dels musulmans que habitaven la ciutat abans de l’entrada de Jaume I, es a dir, sobre mesquites.
Doncs be, si entrem en aquest magnífic conjunt històric, després de passar pel seu vestíbul o Trànsit, arribarem tot seguit al seu Pati Nord on podrem contemplar a la nostra esquerra primer una porta romànica d'accés a l'església, la més antiga de València, anterior fins i tot a la portada romànica de la Catedral. i més endavant hi trobarem la seua porta principal.
Però poc abans d'arribar a aquesta porta, amb tota seguretat ens hauran passat desapercebudes unes estranyes línies rectes i paral.leles traçades a terra que travessen el pati d'un costat a l'altre a tot l'ample. Quatre l`nies en total, disposades en dos grups de dos. És lògic que no ens adonem de la seua presència, ja que malauradament no hi ha cap senyalització que indique ni la seua presència ni el seu significat.
Adjunte a l’apunt unes fotografies que mostren aquestes línies i la seua posició en el pati del recinte, per a que les pugau localitzar fàcilment si hi aneu:
En l'apunt anterior vos havia parlat del Circ de la València romana de l'època imperial. De les seues enormes dimensions i també de la seua localització.
Doncs bé, les línies que he esmentat adés existents en el sol de l’església de Sant Joan de l’Hospital ens estan marcant la posició i direcció del límit de la seua graderia occidental. Es a dir, aquesta església, que com he comentat abans va ocupar el lloc d’una mesquita de la ciutat musulmana, va ser construïda sobre el mateix Circ romà de la ciutat.
Però no és aquesta l’única troballa romana del recinte.
Perquè a la seua Cripta, situada al costat del seu absis d'origen romànic, es va trobar també un tram de l’Espina d'aquest Circ. Recordem que l’Espina era un mur, de no molta alçada, que es col·locava longitudinalment dins del recinte per dividir-lo en dos carrers. Dalt d'aquest mur se solien col·locar estàtues, obeliscs i altres ornamentacions, i en cadascu dels seus extrems se situava un pilar amb forma cònica, que era la meta.
Si heu vist la famosa pel·lícula "Ben-Hur" de Charlon Heston, recordareu també que en l'Espina d’aquell Circ hi havien figuretes de dofins què servien per comptar les voltes de les quadrigues (4 cavalls) o de les bigues (2 cavalls), conduïdes per les seues respectives Aurigues.
Hi adjunte un plànol del recinte, on hi he marcat amb dos cercles negres les posicions de les línies de la graderia i de l’Espina. Tambe hi adjunte una fotografia del llenç d’Espina romana trobat a sota d’aquest conjunt eclesial:
Aquestes troballes arqueològiques tan valuoses ens han ajudat a saber que el Circ romà de València, donada la seua gran envergadura, es va construir extramurs de la ciutat i seguint una disposició paral·lela a la seua muralla oest.
Atès que la muralla oriental romana corria aproximadament per l'actual carrer Avellanes, i que en els baixos d'un dels seus edificis (en el número 11) s'ha trobat un tram d’aquesta muralla amb un forat en el seu llenç que ha sigut interpretat pels arqueòlegs municipals com que es tracta d'una de les seues portes (es parla de la Porta Sucronensis), podem deduir que la graderia del Circ que passava per Sant Joan de l'Hospital corria paral·lela a la dita muralla a una distància aproximada d’uns 100 metres, i que l'esmentada porta trobada al carrer Avellanes es situaria just enfront d’aquesta graderia, per la qual cosa es fàcil deduir que seria la porta principal d'accés dels romans valencians que vivien a la ciutat al seu Circ.
Adjunte a l’apunt una vista aèria actual de la ciutat, on es mostra una representació virtual de l’espai que ocuparia el Circ. Amb un quadrat groc hi he marcat la posició de l’Espina i amb un quadrat blau la posició de la graderia trobats en aquesta església.
I amb una línia roja hi he marcat el traçat d’un sector de la muralla occidental de la Valentia romana que discorria pel carrer Avellanes, i sobre ell un quadrat roig on es situaria la Porta Sucronensis què, com podem veure, donava accès directe a la graderia oest del Circ:
Aquest conjunt, fundat l'any 1238 per l'Ordre Militar dels Cavallers Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem, va ser la primera església en ser construïda desprès de la pressa de la ciutat per les tropes cristianes, en uns terrenys concedits a l’Ordre pel Rei En Jaume I al costat de la porta de la Xerea, en especial reconeixement a l'energia amb la que aquests militars-religiosos van col·laborar en la Reconquesta de València.
Val a dir que aquesta església, com totes les que van ser construïdes en els anys immediatament posteriors a la pressa de la ciutat, van ser edificades sobre els mateixos llocs de culte dels musulmans que habitaven la ciutat abans de l’entrada de Jaume I, es a dir, sobre mesquites.
Doncs be, si entrem en aquest magnífic conjunt històric, després de passar pel seu vestíbul o Trànsit, arribarem tot seguit al seu Pati Nord on podrem contemplar a la nostra esquerra primer una porta romànica d'accés a l'església, la més antiga de València, anterior fins i tot a la portada romànica de la Catedral. i més endavant hi trobarem la seua porta principal.
Però poc abans d'arribar a aquesta porta, amb tota seguretat ens hauran passat desapercebudes unes estranyes línies rectes i paral.leles traçades a terra que travessen el pati d'un costat a l'altre a tot l'ample. Quatre l`nies en total, disposades en dos grups de dos. És lògic que no ens adonem de la seua presència, ja que malauradament no hi ha cap senyalització que indique ni la seua presència ni el seu significat.
Adjunte a l’apunt unes fotografies que mostren aquestes línies i la seua posició en el pati del recinte, per a que les pugau localitzar fàcilment si hi aneu:
En l'apunt anterior vos havia parlat del Circ de la València romana de l'època imperial. De les seues enormes dimensions i també de la seua localització.
Doncs bé, les línies que he esmentat adés existents en el sol de l’església de Sant Joan de l’Hospital ens estan marcant la posició i direcció del límit de la seua graderia occidental. Es a dir, aquesta església, que com he comentat abans va ocupar el lloc d’una mesquita de la ciutat musulmana, va ser construïda sobre el mateix Circ romà de la ciutat.
Però no és aquesta l’única troballa romana del recinte.
Perquè a la seua Cripta, situada al costat del seu absis d'origen romànic, es va trobar també un tram de l’Espina d'aquest Circ. Recordem que l’Espina era un mur, de no molta alçada, que es col·locava longitudinalment dins del recinte per dividir-lo en dos carrers. Dalt d'aquest mur se solien col·locar estàtues, obeliscs i altres ornamentacions, i en cadascu dels seus extrems se situava un pilar amb forma cònica, que era la meta.
Si heu vist la famosa pel·lícula "Ben-Hur" de Charlon Heston, recordareu també que en l'Espina d’aquell Circ hi havien figuretes de dofins què servien per comptar les voltes de les quadrigues (4 cavalls) o de les bigues (2 cavalls), conduïdes per les seues respectives Aurigues.
Hi adjunte un plànol del recinte, on hi he marcat amb dos cercles negres les posicions de les línies de la graderia i de l’Espina. Tambe hi adjunte una fotografia del llenç d’Espina romana trobat a sota d’aquest conjunt eclesial:
Aquestes troballes arqueològiques tan valuoses ens han ajudat a saber que el Circ romà de València, donada la seua gran envergadura, es va construir extramurs de la ciutat i seguint una disposició paral·lela a la seua muralla oest.
Atès que la muralla oriental romana corria aproximadament per l'actual carrer Avellanes, i que en els baixos d'un dels seus edificis (en el número 11) s'ha trobat un tram d’aquesta muralla amb un forat en el seu llenç que ha sigut interpretat pels arqueòlegs municipals com que es tracta d'una de les seues portes (es parla de la Porta Sucronensis), podem deduir que la graderia del Circ que passava per Sant Joan de l'Hospital corria paral·lela a la dita muralla a una distància aproximada d’uns 100 metres, i que l'esmentada porta trobada al carrer Avellanes es situaria just enfront d’aquesta graderia, per la qual cosa es fàcil deduir que seria la porta principal d'accés dels romans valencians que vivien a la ciutat al seu Circ.
Adjunte a l’apunt una vista aèria actual de la ciutat, on es mostra una representació virtual de l’espai que ocuparia el Circ. Amb un quadrat groc hi he marcat la posició de l’Espina i amb un quadrat blau la posició de la graderia trobats en aquesta església.
I amb una línia roja hi he marcat el traçat d’un sector de la muralla occidental de la Valentia romana que discorria pel carrer Avellanes, i sobre ell un quadrat roig on es situaria la Porta Sucronensis què, com podem veure, donava accès directe a la graderia oest del Circ:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada