Un dels carrers més importants que comencen en la plaça de l'Ajuntament és el de les Barques, un dels més cèntrics i transitats de la ciutat. Aquest carrer acaba amb la travessia del carrer Poeta Querol.
Bastant a sovint he sentit a familiars i amics donar opinions diverses sobre l'origen del nom d’aquest carrer, tot i que dues d’elles han estat les més repetides.
La primera d'aquestes opinions assenyala que l'origen d'aquest nom es podria deure al fet de què com el seu actual traçat coincideix amb el d’un antic braç del Túria, les barques passarien per allà en romandre el riu encara navegable en l'època musulmana, o fins i tot en els primers anys de la dominació cristiana.
La segona d'elles situaria l'origen del nom en les nombroses barques que circularien per aquest carrer després de la riuada que va patir València en 1957, ja que segons els registres existents, l'altura de l'aigua en aquest carrer va arribar fins als 2.70 metres d'alçada.
El que he de dir és que ambdues "hipòtesi" tenen un rerefons de veritat.
Pel que fa a la primera d'elles, cal dir que és cert que un antic braç del riu Túria coincidia amb bastant aproximació amb l'actual traçat del carrer. Però també he de dir que aquest braç degué de deixar de ser navegable perquè va ser encegat en alguna època just desprès de l'arribada dels musulmans a la ciutat de València fa tretze segles, no existint cap document històric conegut que ens parle de la seua navegabilitat en cap moment de l'historia de la ciutat.
Hi adjunte un plànol de la ciutat actual en què es representa l’antic traçat del braç del Túria que va ser encegat. Hi assenyale amb una fletxa el carrer de les Barques, on es veu com coincideix bastant aproximadament amb l’antic traçat d’aquell braç del riu:
En relació a la segona d'aquestes opinions he de dir que també és cert que pel carrer de les Barques, a l’igual que per altres carrers de València, es van utilitzar barques per poder-se moure per la ciutat davant l'extraordinària alçada a què va aplegar l’aigua durant la riuada en alguns indrets de la ciutat.
En la fotografia que hi adjunte es pot veure precisament una barca navegant durant la riuada per aquest carrer. La foto va ser pressa des d’un dels balcons del Teatre Principal:
Però el nom del carrer era molt anterior a la riuada, de manera que no podem associar els dos fets.
La vertadera raó del seu nom és perquè a la seua banda dreta, mirant des de l'actual plaça de l'Ajuntament, antigament s'assentava allà el barri de pescadors de la ciutat.
En ell habitaven pescadors i calafats que fabricaven barques i vaixells de xicotetes dimensions (els més grans es construïen a les Drassanes del port), què portaven amb carros o galeres fins a la mar, bé a través de l’actual traçat, aquest sí, del riu Túria, encara en aquells dies navegable, o bé per l'antic camí cap al Grau, creuant el pont de la Mar.
La via natural d’eixida de les barques recent construïdes en els tallers dels pescadors era precisament el carrer de la Barques, que buscaven a través de la seua prolongació pel carrer Pintor Sorolla i la Glorieta la Porta de la Mar de l’antiga muralla cristiana de València, situada enfront de l’actual Palau de Justícia, per on tenien l’eixida natural, o bé al riu o bé cap al Camí del grau.
Amb el pas dels anys aquesta activitat de pescadors va anar a poc a poc desapareixent, passant llavors el barri a degradar-se i omplir-se de tavernes i locals de prostitució, sent-hi prou freqüents els incidents i les baralles als seus carrers.
Tal va ser la situació de degradació a què es va arribar, que a finals del segle XIX i principis del XX l'ajuntament va ordenar la demolició total del barri, de manera que els antics edificis i locals dels pescadors van deixar pas a les noves construccions de cases i finques que la gent benestant va anar construint.
El centre urbà de València començava a eixamplar-se i el carrer de les Barques s'omplia d'uns edificis tan elegants i senyorials que encara avui podem gaudir en passejar per aquest indret.
Al llarg dels seus anys d'història, el carrer de les Barques ha patit molts canvis, tant en la seua arquitectura com en el seu nom. En diversos documents que van des del segle XVII fins al XIX, s'esmenten que aquest carrer també era conegut com La Morera, ja que en el seu extrem hi havia un arbre antiquíssim d'aquest mateix nom. Anteriorment, al segle XV, aquest carrer també va rebre el nom de Vall Cubert, perquè passava la sèquia de Valladar pel costat, precisament coincidint amb l’antic traçat del braç del riu Túria.
Hi adjunte un parell de fotografies ben curioses. En ambdues és reconeixible el Teatre Principal, que ens ha de servir de referència per a poder-nos situar i saber des d’on s’ha fet cada fotografia.
En la foto de dalt, pressa a finals del XIX, podem veure l’aspecte del carrer de les Barques d’aleshores. A la dreta s’hi troba la façana del Teatre Principal, i a l’esquerra les façanes de les cases del barri de pescadors.
En la fotografia de baix podem veure l’immens buit que va provocar en el centre de la ciutat el complet enderrocament del barri de pescadors. Al fons s’hi aprecia la façana del Teatre Principal (assenyalat amb el quadre) i la de les d’altres cases que corresponen a un dels costats del carrer de les Barques. L’altre costat, el del barri de pescadors completament enderrocat, ja no hi existia. Com a curiositat he assenyalat amb una fletxa la posició on es troba l‘actual edifici del Banc de València del carrer de les Barques. Aquesta fotografia estaria pressa des de l’actual plaça de l’Ajuntament, aproximadament en el seu encreuament amb el passeig de Russafa:
Bastant a sovint he sentit a familiars i amics donar opinions diverses sobre l'origen del nom d’aquest carrer, tot i que dues d’elles han estat les més repetides.
La primera d'aquestes opinions assenyala que l'origen d'aquest nom es podria deure al fet de què com el seu actual traçat coincideix amb el d’un antic braç del Túria, les barques passarien per allà en romandre el riu encara navegable en l'època musulmana, o fins i tot en els primers anys de la dominació cristiana.
La segona d'elles situaria l'origen del nom en les nombroses barques que circularien per aquest carrer després de la riuada que va patir València en 1957, ja que segons els registres existents, l'altura de l'aigua en aquest carrer va arribar fins als 2.70 metres d'alçada.
El que he de dir és que ambdues "hipòtesi" tenen un rerefons de veritat.
Pel que fa a la primera d'elles, cal dir que és cert que un antic braç del riu Túria coincidia amb bastant aproximació amb l'actual traçat del carrer. Però també he de dir que aquest braç degué de deixar de ser navegable perquè va ser encegat en alguna època just desprès de l'arribada dels musulmans a la ciutat de València fa tretze segles, no existint cap document històric conegut que ens parle de la seua navegabilitat en cap moment de l'historia de la ciutat.
Hi adjunte un plànol de la ciutat actual en què es representa l’antic traçat del braç del Túria que va ser encegat. Hi assenyale amb una fletxa el carrer de les Barques, on es veu com coincideix bastant aproximadament amb l’antic traçat d’aquell braç del riu:
En relació a la segona d'aquestes opinions he de dir que també és cert que pel carrer de les Barques, a l’igual que per altres carrers de València, es van utilitzar barques per poder-se moure per la ciutat davant l'extraordinària alçada a què va aplegar l’aigua durant la riuada en alguns indrets de la ciutat.
En la fotografia que hi adjunte es pot veure precisament una barca navegant durant la riuada per aquest carrer. La foto va ser pressa des d’un dels balcons del Teatre Principal:
Però el nom del carrer era molt anterior a la riuada, de manera que no podem associar els dos fets.
La vertadera raó del seu nom és perquè a la seua banda dreta, mirant des de l'actual plaça de l'Ajuntament, antigament s'assentava allà el barri de pescadors de la ciutat.
En ell habitaven pescadors i calafats que fabricaven barques i vaixells de xicotetes dimensions (els més grans es construïen a les Drassanes del port), què portaven amb carros o galeres fins a la mar, bé a través de l’actual traçat, aquest sí, del riu Túria, encara en aquells dies navegable, o bé per l'antic camí cap al Grau, creuant el pont de la Mar.
La via natural d’eixida de les barques recent construïdes en els tallers dels pescadors era precisament el carrer de la Barques, que buscaven a través de la seua prolongació pel carrer Pintor Sorolla i la Glorieta la Porta de la Mar de l’antiga muralla cristiana de València, situada enfront de l’actual Palau de Justícia, per on tenien l’eixida natural, o bé al riu o bé cap al Camí del grau.
Amb el pas dels anys aquesta activitat de pescadors va anar a poc a poc desapareixent, passant llavors el barri a degradar-se i omplir-se de tavernes i locals de prostitució, sent-hi prou freqüents els incidents i les baralles als seus carrers.
Tal va ser la situació de degradació a què es va arribar, que a finals del segle XIX i principis del XX l'ajuntament va ordenar la demolició total del barri, de manera que els antics edificis i locals dels pescadors van deixar pas a les noves construccions de cases i finques que la gent benestant va anar construint.
El centre urbà de València començava a eixamplar-se i el carrer de les Barques s'omplia d'uns edificis tan elegants i senyorials que encara avui podem gaudir en passejar per aquest indret.
Al llarg dels seus anys d'història, el carrer de les Barques ha patit molts canvis, tant en la seua arquitectura com en el seu nom. En diversos documents que van des del segle XVII fins al XIX, s'esmenten que aquest carrer també era conegut com La Morera, ja que en el seu extrem hi havia un arbre antiquíssim d'aquest mateix nom. Anteriorment, al segle XV, aquest carrer també va rebre el nom de Vall Cubert, perquè passava la sèquia de Valladar pel costat, precisament coincidint amb l’antic traçat del braç del riu Túria.
Hi adjunte un parell de fotografies ben curioses. En ambdues és reconeixible el Teatre Principal, que ens ha de servir de referència per a poder-nos situar i saber des d’on s’ha fet cada fotografia.
En la foto de dalt, pressa a finals del XIX, podem veure l’aspecte del carrer de les Barques d’aleshores. A la dreta s’hi troba la façana del Teatre Principal, i a l’esquerra les façanes de les cases del barri de pescadors.
En la fotografia de baix podem veure l’immens buit que va provocar en el centre de la ciutat el complet enderrocament del barri de pescadors. Al fons s’hi aprecia la façana del Teatre Principal (assenyalat amb el quadre) i la de les d’altres cases que corresponen a un dels costats del carrer de les Barques. L’altre costat, el del barri de pescadors completament enderrocat, ja no hi existia. Com a curiositat he assenyalat amb una fletxa la posició on es troba l‘actual edifici del Banc de València del carrer de les Barques. Aquesta fotografia estaria pressa des de l’actual plaça de l’Ajuntament, aproximadament en el seu encreuament amb el passeig de Russafa:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada