Cercar en aquest blog

divendres, 28 de juliol del 2017

LES LITOGRAFIES DE VALÈNCIA D'ALFRED GUESDON

Alguns amics m'han demanat més informació sobre l'excel.lent litografia de la ciutat de València que encapçala la meua pàgina temàtica de Facebook "Passejant València amb ulls curiosos".

En 1863, Alfred Guesdon, nascut a Nantes el 1808, arquitecte, gravador i litògraf francès, és l'autor d'aquesta espectacular vista de València feta poc abans d'enderrocar-se la seua muralla gòtica. 
Per aconseguir fer aquesta litografia va pujar en globus aerostàtic juntament amb el fotògraf i aeronauta gal·lès Charles Cilfford. Van ser necessàries diverses ascensions per realitzar fotografies de la ciutat des de diferents punts. Malgrat què algunes vegades les fotos van eixir lleugerament borroses, van servir per realitzar un detallat i precís dibuix sobre el què es va plasmar aquesta bella i interessant litografia.
Guesdon va ser molt conegut (i reconegut) precisament per les espectaculars litografies aèries que va fer de diverses ciutats europees a mitjans del segle XIX, què va publicar a la revista La Illustration, Journal Universel de París. 

Ací teniu les dues litografies que Alfred Guesdon va fer de València:





A Espanya, a banda d'aquesta de València, va fer-ne altres deu més, com ara Toledo, Cádiz, Sevilla, San Sebastián, Barcelona, Madrid, Alacant, Valladolid, Burgos i Segovia, què desprès va publicar en un espectacular àlbum de litografies.

Vos adjunte un parell de litografies més d'Alfred Guesdon. Corresponen a les que va fer de Madrid i Valladolid, utilitzant sempre la mateixa tècnica descrita en el meu apunt anterior:




I altres dues litografies més de d'Alacant i Sant Sebastià:




Per a la vostra informació, i si teniu curiositat per saber quina era la tècnica que emprava Alfred Guesdom per a fer les seues meravelloses litografies de ciutats des de l'aire, vos diré que la litografia era al segle XIX una tècnica d'estampació fonamentada en el rebuig de l'aigua a les tintes grasses sobre una pedra calcària molt polida. 

Es tractava bàsicament de dibuixar a la pedra amb llapis grassos. Més tard, després de fixar el senyal greix del dibuix i humitejar la resta de la superfície, s'impregnava d'una capa de tinta que quedava adherida a la marca dels llapis grassos. Mitjançant pressió, la tinta retinguda pel greix era traspassada al paper litogràfic. Per realitzar les litografies en color calia dibuixar físicament una pedra per cada color de tinta. Era freqüent usar més de deu tintes diferents.
Així, per realitzar les seues litografies a color, Guesdon havia de fer un dibuix complet de les seues vistes en un paper mentre mirava els seus apunts i les fotos preses amb Clifford.
Després d'això, havia de calcar exactament els contorns de cada color en una pedra diferent amb les mateixes marques de registre.


I finalment s'estampaven totes les pedres en el mateix paper, generant aquestes boniques imatges. Alta tecnologia de la informació al servei de l'exactitud, accessible en aquella època mitjançant subscripció a «La Illustration, Journal Universel de París».... Un treball de moros fet per un francès.
Vos adjunte un exemplar d'època de La Illustration....





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrada destacada

L'ANY EN QUÈ EL SORTEIG DE LA LOTERIA DE NADAL ES VA FER A VALÈNCIA

En alguns apunts anteriors havia parlat del 80é. aniversari de València com a capital de la II República espanyola. Al novembre de 1936 tot...

Entrades populars