Cercar en aquest blog

divendres, 28 de juliol de 2017

LA VALÈNCIA QUE NI PASSEJANT AMB ULLS CURIOSOS TORNAREM A GAUDIR

A sovint passejant pel centre de València ens trobem amb edificis impersonals i estèticament impropis de l'entorn en què es troben. El que potser no ens puguem imaginar és que en el seu lloc abans van existir valuosos palaus o edificis de diferents èpoques i estils, gòtics, neoclàssics, modernistes, ... que van ser enderrocats per la manca d'una consciència conservacionista adequada en determinats moments històrics pels quals va passar la ciutat, i també, i potser siga aquest el principal motiu de la seua desaparició, per motius purament financers relacionats amb l'especulació urbanística.

I va ser així perquè resultava molt més rendible per als seus propietaris, promotors o constructors tirar avall "el vell" i construir sobre les restes "el nou", en un fals sentit de la "modernitat" que ens ha portat lamentablement a la pèrdua irremeiable d’un patrimoni arquitectònic de gran valor històric i artístic, tal com vos aniré exposant en aquest i en successius apunts, amb els que des d'aquest bloc modestament pretenc denunciar les aberracions urbanístiques i patrimonials que s'han comès fonamentalment al llarg de les últimes dècades a la nostra ciutat, i conscienciar perquè aquests lamentables fets no tornen a repetir mai més.

Quan passegem pel carrer Colom, la Gran Via de Germanies, la Gran Via de Marquès del Túria i per altres llocs de l’Eixample de la ciutat, ens hi trobem amb alguns edificis que estèticament semblen més propis d'urbanitzacions de platja, construïts principalment en les dècades de 1960 i 1970. 
El desenvolupament urbanístic de l‘Eixample de València es va iniciar a finals del segle XIX i es va perllongar durant les primeres dècades del segle XX. Aquesta zona va ser un dels llocs on la burgesia de la ciutat va decidir construir les seues noves cases comptant amb el treball de tota una fornada de joves i talentosos arquitectes, molts d'ells valencians, l'expressió arquitectònica dels quals era la corresponent a aquella època, fonamentalment l'eclecticisme i el modernisme amb influències valencianes.

Si caminem per la Gran Via de Marqués del Túria, en la seua confluència amb el carrer Gregori Maians, hi trobarem l'impersonal edifici que apareix a la foto que hi adjunte. 
Presa des del mateix enquadrament, vos mostre l'edifici (foto i plànols) que es va enderrocar per construir-hi l'actual. Es tractava de l'edifici anomenat "Casa Payá", construït l'any 1906 per l'arquitecte valencià Jose Manuel Cortina Pérez. 
Casa Payá va ser enderrocada en els anys 60 de la passada dècada:




Si passegem pel carrer Colom, just enfront de la plaça dels Pinazo, conflueixen els carrers de Sorni i de Jorge Juan. En una de les seues cantonades trobarem un preciós edifici obra de José Manuel Cortina, el mateix arquitecte que va construir Casa Payá i que vos he esmentat adès. Es tracta de la Casa dels Dracs, obra mestra del "medievalisme fantàstic" dins del modernisme valencià, característic d'aquest excepcional arquitecte.
Just enfront de la Casa dels Dracs, a la confluència dels dos carrers abans esmentats, tornem a observar un altre anodí edifici estèticament deplorable i impropi de la zona en la qual es troba. Però molt més deplorable ens semblarà quan sapiguem que es va construir als anys 70 del passat segle sobre un meravellós edifici neogòtic construït el 1920, dissenyat pel mateix arquitecte Cortina, anomenat Casa Oroval.


Adjunte a l’apunt sengles fotografies de l'edifici actual i de l'Edifici Oroval, preses des del mateix enquadrament.
A la dreta, en ambdues fotografies, podem observar l’esmentada Casa dels Dracs (assenyalada amb una fletxa groga). miraculosament salvada de "la piqueta" en les dècades maleïdes de 1960-70, potser per l'originalitat ornamental dels seus dracs a la façana.
Malauradament no podem comptar actualment amb les dues joies arquitectòniques juntes, com així va ser aproximadament durant cinc dècades al llarg dels segle XX, fins que l'especulació urbanística va arrasar amb la casa d’Eduardo Oroval:





Si continuem caminant pel carrer Colom en direcció a l’encreuament amb el carrer Pasqual i Genís, tornarem a trobar-nos en la cantonada un altre edifici estèticament denigrant que es va construir a finals de la dècada de 1970 sobre un altre edifici modernista construït a principis del segle XX.

Hi adjunte sengles fotografies preses des d'un enquadrament similar:




Cap comentari:

Publica un comentari

Entrada destacada

L'ANY EN QUÈ EL SORTEIG DE LA LOTERIA DE NADAL ES VA FER A VALÈNCIA

En alguns apunts anteriors havia parlat del 80é. aniversari de València com a capital de la II República espanyola. Al novembre de 1936 tot...

Entrades populars