En l'apunt anterior vos havia parlat de la destrucció de bells edificis modernistes que s'havia produït a València durant les dècades de 1960 i 1970. Diversos d'aquests edificis havien estat dissenyats i construits per un dels grans arquitectes que va tindre València a finals del segle XIX i principis XX: Jose María Manuel Cortina Pérez.
Afortunadament són encara molts els edificis que romanen en peu a València, que van ser construïts per aquest genial i original arquitecte.
A continuació vos faré primerament una breu semblança de la seua biografia, per després passar a mostrar-vos algunes de les seues obres més representatives existents a la ciutat i que podreu descobrir passejant-la amb ulls curiosos.
Jose Manuel Cortina va nàixer a València l'any 1868.
Va estudiar arquitectura a Barcelona i Madrid, obtenint la titulació d'arquitectura el 1891. A l'Escola d'Arquitectura de Madrid rebrà la influència del corrent historicista que va caracteritzar tota la seua obra.
Finalitzats els seus estudis, i després d'un viatge de diversos mesos per Europa, va tornar a València en 1892 on va obtindre la plaça d'arquitecte municipal i posteriorment els càrrecs d'Arquitecte de l'Eixample i de Cementeris.
Va rebre nombrosos encàrrecs de la burgesia capitalina i d'institucions religioses, realitzant edificis d'habitatges a la ciutat, cases d'estiueig, panteons funeraris en el Cementeri, ermites i algunes restauracions.
Al llarg de la seua trajectòria va obtindrer nombroses medalles, distincions i premis d'arquitectura a les exposicions de l'època.
Arquitecte de tendència eclèctica, va conjugar els estils bizantí amb el gòtic, i el modernisme amb el islàmic. De vegades s'ha citat la seua arquitectura com un exemple del medievalisme fantàstic.
De la seua obra destaquen diversos edificis que va construir a l'Eixample de València, encara que diversos d'ells van ser enderrocats, tal com vam veure en l'apunt anterior. Paradoxalment, la seua millor obra la va construir fora de València, concretament a Ceuta, un edifici historicista de tres plantes realitzat pe als germans Cerní González.
Va morir a València en 1950.
Sense dubte una de les obres més conegudes de Jose Manuel Cortina a València és la Casa dels Dracs, situada a la cantonada dels carrers Sorní i Jorge Juan.
Construida en 1901, és una curiosa edificació d'habitatges situada en el que estava cridat a ser un dels més importants carrers del primer eixample de València.
El que singularitza aquest edifici és, sense dubte, la peculiar decoració de les seues façanes en el personalíssim estil de Cortina, el Medievalismo fantàstic.
En aquest cas són els dragons el motiu ornamental predominant, dins d'un bigarrat conjunt d'elements neogòtics, ornaments florals, curioses columnes volades sobre mènsules i motius una mica extravagants com la locomotora alada, símbol del progrés, decorada amb un estel al què se li han volgut buscar diferents significats, però que correspon simplement a l'escut de la Companyia de Ferrocarrils del Nord, que podem trobar per tot arreu a l’Estació del Nord de València.
Hi adjunte un parell de fotografies d'aquest emblemàtic edifici:
Al carrer Felix Pizcueta número 3, Jose Manuel Cortina té un altre original edifici que va construir l'any 1896, en què fidel al seu estil, va combinar elements medievalitzants amb les línies sinuoses de l'Art Nouveau, patent sobretot en les reixes de les obertures i en la fusteria utilitzada en els miradors.
I al carrer Cavallers número 8, hi trobem un altra construcció d'aquest arquitecte, en aquest cas un edifici residencial construït el 1897. La construcció presenta estilitzats elements i motius medievalitzants immersos en una atmosfera arabitzant. Té planta baixa i quatre pisos superiors amb un sol habitatge per planta, i les façanes, acabades amb materials diversos, recorden les antigues edificacions palatines del carrer Cavallers, de composició horitzontal i amb buits jerarquitzats i diferents en cadascuna de les seues quatre altures.
Dalt hi adjunte una fotografia de l'edifici del carrer Felix Pizcueta, i baix una del del carrer Cavallers:
Per acabar amb el repàs a l'obra d'aquest excel·lent i original arquitecte valencià, sense dubte el major exponent del medievalisme fantàstic a València, vos deixe un interessantissim documental sobre la seua vida i obra en una producció de la Generalitat Valenciana (documental realitzat i produït per Adarve Producciones).
Ací teniu l'enllaç: http://www.adarveproducciones.com/popup.php?id=131&idi=1
Gaudiu-lo!
Afortunadament són encara molts els edificis que romanen en peu a València, que van ser construïts per aquest genial i original arquitecte.
A continuació vos faré primerament una breu semblança de la seua biografia, per després passar a mostrar-vos algunes de les seues obres més representatives existents a la ciutat i que podreu descobrir passejant-la amb ulls curiosos.
Jose Manuel Cortina va nàixer a València l'any 1868.
Va estudiar arquitectura a Barcelona i Madrid, obtenint la titulació d'arquitectura el 1891. A l'Escola d'Arquitectura de Madrid rebrà la influència del corrent historicista que va caracteritzar tota la seua obra.
Finalitzats els seus estudis, i després d'un viatge de diversos mesos per Europa, va tornar a València en 1892 on va obtindre la plaça d'arquitecte municipal i posteriorment els càrrecs d'Arquitecte de l'Eixample i de Cementeris.
Va rebre nombrosos encàrrecs de la burgesia capitalina i d'institucions religioses, realitzant edificis d'habitatges a la ciutat, cases d'estiueig, panteons funeraris en el Cementeri, ermites i algunes restauracions.
Al llarg de la seua trajectòria va obtindrer nombroses medalles, distincions i premis d'arquitectura a les exposicions de l'època.
Arquitecte de tendència eclèctica, va conjugar els estils bizantí amb el gòtic, i el modernisme amb el islàmic. De vegades s'ha citat la seua arquitectura com un exemple del medievalisme fantàstic.
De la seua obra destaquen diversos edificis que va construir a l'Eixample de València, encara que diversos d'ells van ser enderrocats, tal com vam veure en l'apunt anterior. Paradoxalment, la seua millor obra la va construir fora de València, concretament a Ceuta, un edifici historicista de tres plantes realitzat pe als germans Cerní González.
Va morir a València en 1950.
Sense dubte una de les obres més conegudes de Jose Manuel Cortina a València és la Casa dels Dracs, situada a la cantonada dels carrers Sorní i Jorge Juan.
Construida en 1901, és una curiosa edificació d'habitatges situada en el que estava cridat a ser un dels més importants carrers del primer eixample de València.
El que singularitza aquest edifici és, sense dubte, la peculiar decoració de les seues façanes en el personalíssim estil de Cortina, el Medievalismo fantàstic.
En aquest cas són els dragons el motiu ornamental predominant, dins d'un bigarrat conjunt d'elements neogòtics, ornaments florals, curioses columnes volades sobre mènsules i motius una mica extravagants com la locomotora alada, símbol del progrés, decorada amb un estel al què se li han volgut buscar diferents significats, però que correspon simplement a l'escut de la Companyia de Ferrocarrils del Nord, que podem trobar per tot arreu a l’Estació del Nord de València.
Hi adjunte un parell de fotografies d'aquest emblemàtic edifici:
Al carrer Felix Pizcueta número 3, Jose Manuel Cortina té un altre original edifici que va construir l'any 1896, en què fidel al seu estil, va combinar elements medievalitzants amb les línies sinuoses de l'Art Nouveau, patent sobretot en les reixes de les obertures i en la fusteria utilitzada en els miradors.
I al carrer Cavallers número 8, hi trobem un altra construcció d'aquest arquitecte, en aquest cas un edifici residencial construït el 1897. La construcció presenta estilitzats elements i motius medievalitzants immersos en una atmosfera arabitzant. Té planta baixa i quatre pisos superiors amb un sol habitatge per planta, i les façanes, acabades amb materials diversos, recorden les antigues edificacions palatines del carrer Cavallers, de composició horitzontal i amb buits jerarquitzats i diferents en cadascuna de les seues quatre altures.
Dalt hi adjunte una fotografia de l'edifici del carrer Felix Pizcueta, i baix una del del carrer Cavallers:
Per acabar amb el repàs a l'obra d'aquest excel·lent i original arquitecte valencià, sense dubte el major exponent del medievalisme fantàstic a València, vos deixe un interessantissim documental sobre la seua vida i obra en una producció de la Generalitat Valenciana (documental realitzat i produït per Adarve Producciones).
Ací teniu l'enllaç: http://www.adarveproducciones.com/popup.php?id=131&idi=1
Gaudiu-lo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada