En alguns dels darrers apunts que he publicat vos havia estat parlant de l'església de Sant Nicolau i de la restauració dels seus frescs barrocs, una meravellosa obra que ha tingut fins i tot un ampli reconeixement internacional, fins al punt de ser ja reconeguda com la "Capella Sixtina" valenciana.
Aquesta restauració no va afectar només al seu interior, sinó també a les seues façanes i portes.
I precisament d'una de les seues portes, una senzilla i austera portada gòtica, volia parlar-vos-en.
Aquesta porta, formada per arquivoltes esqueixades i arcs apuntats sobremuntats per un arc conopial, va ser construïda en la segona meitat del segle XV. Sobre la porta, enganxat al seu vèrtex, podem observar una rosassa gòtica amb la representació de l'estrela de David, similar, encara que més xicoteta i una mica menys decorada, a la que podem trobar sobre la Porta dels Apòstols de la Catedral de València.
Si quan passegem per davant d’aquesta porta ens fixem just baix del vèrtex de l'arc conopial, trobarem un curiós relleu del què possiblement desconeixerem el seu significat.
Jo vos el vaig a explicar ara a continuació...
El relleu representa realment un plat en què n’hi ha una coca de carn. Però, a què fa al.lusió tan estranya i curiosa representació en una porta gòtica construïda fa quasi sis segles?
Fa uns dies vaig publicar un apunt en què feia una breu glossa de la vida dels dos sants als què està dedicada aquesta església (Sant Nicolau i Sant Pere Màrtir), per tal de poder-vos explicar el perquè de la seua curiosa representació a l'Altar major.
En concret, en parlar-vos de la vida de Sant Nicolau, vos esmentava el seu miracle més conegut i pel qual és més recordat: la resurrecció de tres xiquets que es va produir en una hostatgeria on el sant es disposava a sopar i a passar la nit durant un viatge cap a Nicea, a Turquia.
En aquell apunt vos contava que, en servir-se el sopar, l'hostaler va posar sobre la taula una font amb carns i coques fetes de carn. En disposar-se Nicolau a fer la benedicció del sopar, es va adonar que aquella carn era d'origen humà.
Nicolau va denunciar-ho a les autoritats de la ciutat, descobrint-se aleshores que l'hostaler era en realitat un assassí que matava alguns hostes i a altres persones de la ciutat, per procedir després a salar la seua carn per a conservar-la i oferir-la de menjar en la seua fonda.
Les seues darreres víctimes havien estat precisament aquells tres xiquets.
En record d'aquell miracle, l'arc gòtic d'aquesta església representa sobre el seu vèrtex el plat i el pastís de la carn d'aquells tres xiquets que l'hostaler va servir a Sant Nicolau.
Hi adjunte unes fotografies que mostren aquest curiós detall de la porta gòtica d'aquesta església:
Aquesta restauració no va afectar només al seu interior, sinó també a les seues façanes i portes.
I precisament d'una de les seues portes, una senzilla i austera portada gòtica, volia parlar-vos-en.
Aquesta porta, formada per arquivoltes esqueixades i arcs apuntats sobremuntats per un arc conopial, va ser construïda en la segona meitat del segle XV. Sobre la porta, enganxat al seu vèrtex, podem observar una rosassa gòtica amb la representació de l'estrela de David, similar, encara que més xicoteta i una mica menys decorada, a la que podem trobar sobre la Porta dels Apòstols de la Catedral de València.
Si quan passegem per davant d’aquesta porta ens fixem just baix del vèrtex de l'arc conopial, trobarem un curiós relleu del què possiblement desconeixerem el seu significat.
Jo vos el vaig a explicar ara a continuació...
El relleu representa realment un plat en què n’hi ha una coca de carn. Però, a què fa al.lusió tan estranya i curiosa representació en una porta gòtica construïda fa quasi sis segles?
Fa uns dies vaig publicar un apunt en què feia una breu glossa de la vida dels dos sants als què està dedicada aquesta església (Sant Nicolau i Sant Pere Màrtir), per tal de poder-vos explicar el perquè de la seua curiosa representació a l'Altar major.
En concret, en parlar-vos de la vida de Sant Nicolau, vos esmentava el seu miracle més conegut i pel qual és més recordat: la resurrecció de tres xiquets que es va produir en una hostatgeria on el sant es disposava a sopar i a passar la nit durant un viatge cap a Nicea, a Turquia.
En aquell apunt vos contava que, en servir-se el sopar, l'hostaler va posar sobre la taula una font amb carns i coques fetes de carn. En disposar-se Nicolau a fer la benedicció del sopar, es va adonar que aquella carn era d'origen humà.
Nicolau va denunciar-ho a les autoritats de la ciutat, descobrint-se aleshores que l'hostaler era en realitat un assassí que matava alguns hostes i a altres persones de la ciutat, per procedir després a salar la seua carn per a conservar-la i oferir-la de menjar en la seua fonda.
Les seues darreres víctimes havien estat precisament aquells tres xiquets.
En record d'aquell miracle, l'arc gòtic d'aquesta església representa sobre el seu vèrtex el plat i el pastís de la carn d'aquells tres xiquets que l'hostaler va servir a Sant Nicolau.
Hi adjunte unes fotografies que mostren aquest curiós detall de la porta gòtica d'aquesta església:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada