Tal com vaig comentar en un apunt anterior, València va tindre durant la II República Espanyola la seua particular Plaça Roja. Va ser l'actual plaça de Tetuán.
En aquell període de temps un dels palaus més emblemàtics de la ciutat estava situat en aquesta plaça. Era el Palau dels Comtes de Cervelló, actual seu del museu i Arxiu Municipal de València.
Aquest palau era llavors la seu provincial del Partit Comunista d'Espanya.
La lluita fratricida que mantenien al llarg de la guerra comunistes i anarquistes és ben coneguda.
El 29 de octubre de 1936 la Guàrdia Popular Antifeixista, el cos policial de la Delegació de Milícies controlada pel PCE, va efectuar una batuda en un bar del barri xinès de València a "la recerca de pròfugs".
Allà van identificar al milicià anarquista Tiburcio Ariza, que havia baixat del front de guerra perquè se li s'extraguera un tros de metralla que se li havia incrustat al peu per l'explosió d'una bomba.
Malgrat que Tiburcio anava desarmat, la policia del Partit Comunista el va matar quan aquest es va negar a ser emmanillat.
Aquell esdeveniment va enervar els anarquistes valencians. Tiburcio era delegat de la Columna de Ferro, una columna de milícies populars d'ideologia anarquista que va participar en el front de Terol durant la Guerra Civil. Els seus voluntaris provenien de diferents parts del territori valencià.
L'organització sindical anarquista CNT va planejar el seu funeral com una demostració de força. La ciutat sencera, conegut l'antagonisme existent entre comunistes i anarquistes, temia un greu enfrontament armat entre tots dos grups durant aquell funeral.
L'ambient que es respirava a València aquells dies per aquest esdeveniment era d'extremada tensió.
El 30 d’octubre, després de circular pel carrer de les Barques i la Glorieta, la comitiva fúnebre de Tiburcio Ariza es va endinsar a la plaça Roja. Anava encapçalada per xiquets que obrien pas a dues files de milicians de la Columna de Ferro armats amb fusells i metralladores, què escortaven un camió blindat que transportava el fèretre del milicià assassinat. I darrere del camió marxaven centenars de milicians anarquistes, que disparaven salves a l’aire en senyal de dol cada cinc minuts.
La metxa, segons va relatar el cònsol anglès a València d’aquella època en un document del Foreign Office, la va encendre un jove comunista que es trobava apostat al primer pis del Palau dels Comtes de Cervelló.
El palau havia estat protegit amb sacs de terra i des de les seues finestres nombrosos milicians comunistes es trobaven apostats amb armes en previsió de que es poguera produir un atac per part dels anarquistes.
Del fusell d’aquell jove es diu que va eixir el primer tret cap a la comitiva fúnebre. Encara que des del PCE s'assenyalava que el blindat que portava el fèretre va girar la seua metralladora cap a la seu del PCE en clara senyal de provocació, la qual cosa va desencadenar l’atac des de la mateixa seu.
La veritat és que a partir d'aquest moment es va desencadenar un intens tiroteig entre els dos bàndols. La multitud de milicians anarquistes es va dispersar buscant refugiar-se del atac. Alguns d'ells van fugir cap al riu, on sembla que alguns van morir ofegats en llançar-se al Túria fugint de les bales disparades pels comunistes.
L'enfrontament es va saldar, segons el cònsol britànic, amb entre 18 i 25 morts i 125 ferits, la immensa majoria anarquistes. Segons fonts anarquistes, la xifra va ser de 30 morts i més de 80 ferits.
Alguns testimonis oculars dels fets que encara viuen actualment i recorden aquells tràgics fets, expliquen que després de la matança el sol de la plaça Roja va fer honor al seu nom. Havia esdevingut per tot arreu tot un riu de sang.
En aquell període de temps un dels palaus més emblemàtics de la ciutat estava situat en aquesta plaça. Era el Palau dels Comtes de Cervelló, actual seu del museu i Arxiu Municipal de València.
Aquest palau era llavors la seu provincial del Partit Comunista d'Espanya.
La lluita fratricida que mantenien al llarg de la guerra comunistes i anarquistes és ben coneguda.
El 29 de octubre de 1936 la Guàrdia Popular Antifeixista, el cos policial de la Delegació de Milícies controlada pel PCE, va efectuar una batuda en un bar del barri xinès de València a "la recerca de pròfugs".
Allà van identificar al milicià anarquista Tiburcio Ariza, que havia baixat del front de guerra perquè se li s'extraguera un tros de metralla que se li havia incrustat al peu per l'explosió d'una bomba.
Malgrat que Tiburcio anava desarmat, la policia del Partit Comunista el va matar quan aquest es va negar a ser emmanillat.
Aquell esdeveniment va enervar els anarquistes valencians. Tiburcio era delegat de la Columna de Ferro, una columna de milícies populars d'ideologia anarquista que va participar en el front de Terol durant la Guerra Civil. Els seus voluntaris provenien de diferents parts del territori valencià.
L'organització sindical anarquista CNT va planejar el seu funeral com una demostració de força. La ciutat sencera, conegut l'antagonisme existent entre comunistes i anarquistes, temia un greu enfrontament armat entre tots dos grups durant aquell funeral.
L'ambient que es respirava a València aquells dies per aquest esdeveniment era d'extremada tensió.
En aquella època la Plaça de Tetuán, llavors Plaça Roja, era el centre neuràlgic de la ciutat per on passaven o s'iniciaven les grans manifestacions populars o les manifestacions de dol pels caiguts en la Guerra Civil.
El 30 d’octubre, després de circular pel carrer de les Barques i la Glorieta, la comitiva fúnebre de Tiburcio Ariza es va endinsar a la plaça Roja. Anava encapçalada per xiquets que obrien pas a dues files de milicians de la Columna de Ferro armats amb fusells i metralladores, què escortaven un camió blindat que transportava el fèretre del milicià assassinat. I darrere del camió marxaven centenars de milicians anarquistes, que disparaven salves a l’aire en senyal de dol cada cinc minuts.
A partir d'ací les versions dels dramàtics successos que anaven a succeir difereixen, segons les versions provinguen de fonts comunistes o anarquistes.
La metxa, segons va relatar el cònsol anglès a València d’aquella època en un document del Foreign Office, la va encendre un jove comunista que es trobava apostat al primer pis del Palau dels Comtes de Cervelló.
El palau havia estat protegit amb sacs de terra i des de les seues finestres nombrosos milicians comunistes es trobaven apostats amb armes en previsió de que es poguera produir un atac per part dels anarquistes.
Del fusell d’aquell jove es diu que va eixir el primer tret cap a la comitiva fúnebre. Encara que des del PCE s'assenyalava que el blindat que portava el fèretre va girar la seua metralladora cap a la seu del PCE en clara senyal de provocació, la qual cosa va desencadenar l’atac des de la mateixa seu.
La veritat és que a partir d'aquest moment es va desencadenar un intens tiroteig entre els dos bàndols. La multitud de milicians anarquistes es va dispersar buscant refugiar-se del atac. Alguns d'ells van fugir cap al riu, on sembla que alguns van morir ofegats en llançar-se al Túria fugint de les bales disparades pels comunistes.
L'enfrontament es va saldar, segons el cònsol britànic, amb entre 18 i 25 morts i 125 ferits, la immensa majoria anarquistes. Segons fonts anarquistes, la xifra va ser de 30 morts i més de 80 ferits.
Alguns testimonis oculars dels fets que encara viuen actualment i recorden aquells tràgics fets, expliquen que després de la matança el sol de la plaça Roja va fer honor al seu nom. Havia esdevingut per tot arreu tot un riu de sang.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada