En alguns apunts previs havia parlat de la restauració dels frescos de l'església de Sant Nicolau.
Fent història cal dir que l'autor d’aquests frescos anava a ser el pintor cordovès Antonio Palomino, pintor de cambra de Carlos II que va visitar València en 1697, on va romandre per pintar dos dels frescos més impressionants que té la pintura religiosa de la ciutat: els de la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats i els de l'església dels Sants Joans.
En terminar aquestes obres se li va encarregar també que fera els de l'església de Sant Nicolau.
Però Palomino era en aquella època un pintor molt prestigiós i tenia ja molts encàrrecs que li va fer impossible poder atendre la petició. Per això, i donada la seua gran experiència en aquest tipus de frescos, va fer el seu disseny però va encarregar la seua execució a uns dels seus deixebles valencians: Dionis Vidal.
Vidal, format com pintor a Madrid amb Palomino, va estar al seu costat quan aquest va vindre a València per pintar la Basílica i l'església dels Sants Joans. Probablement en aquells moments Palomino va veure el talent pictòric que tenia el seu deixeble i va decidir que seria ell qui pintaria en el seu lloc els frescos de Sant Nicolau.
Palomino, que com he esmentat adés va dissenyar les pintures, va voler immortalitzar-se juntament amb Vidal en una de les pintures de l'església, de la mateixa manera que ho va fer el genial Velázquez en uns dels seus quadres més famosos: les Menines. I per això va voler incloure un autoretrat dels dos en el seu disseny.
Efectivament, si alcem la vista cap a la part posterior de l'església, els veurem a tots dos just al costat de la seua rosassa gòtica.
L'escena denota un Dionís Vidal amb un aspecte una mica espantadís mirant al seu mestre i assenyalant amb la seua mà dreta un pergamí que porta Palomino, actitud què contrasta precisament amb un posat altiu i solemne del pintor andalús que mira a l'espectador i duu a les mans l'esmentat pergamí què també assenyala amb el seu dit i en el qual sembla observar-se parcialment el disseny dels frescos de l’església que ell mateix va realitzar.
Mirant els autoretrats, a mi em suggereix que Palomino va voler deixar molt clar per a la posteritat que, encara que va ser Vidal qui els va pintar, va ser seu el disseny dels frescos i ell qui va tindre tota l'autoritat en l'obra.
Hi adjunte sengles imatges d'aquesta pintura. En una d'elles he assenyalat amb un cercle groc el lloc on s'hi pot trobar aquesta representació, perquè pugueu localitzar-la amb facilitat quan visiteu l'església.
Postdata: València dedica desenes de carrers del seu nomenclàtor a pintors famosos. Palomino és un d'ells, té un carrer al barri d'El Carmen a prop de les Torres de Serrans. No obstant això, del valencià Dionís Vidal no existeix ni un sol racó a tota la ciutat que li recorde. Tenim carrers dedicats a la canoa o a la fragata, per exemple, però ni un d'ells al pintor dels frescos de Sant Nicolau. Hi deixe el comentari per a la reflexió.
Fent història cal dir que l'autor d’aquests frescos anava a ser el pintor cordovès Antonio Palomino, pintor de cambra de Carlos II que va visitar València en 1697, on va romandre per pintar dos dels frescos més impressionants que té la pintura religiosa de la ciutat: els de la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats i els de l'església dels Sants Joans.
En terminar aquestes obres se li va encarregar també que fera els de l'església de Sant Nicolau.
Però Palomino era en aquella època un pintor molt prestigiós i tenia ja molts encàrrecs que li va fer impossible poder atendre la petició. Per això, i donada la seua gran experiència en aquest tipus de frescos, va fer el seu disseny però va encarregar la seua execució a uns dels seus deixebles valencians: Dionis Vidal.
Vidal, format com pintor a Madrid amb Palomino, va estar al seu costat quan aquest va vindre a València per pintar la Basílica i l'església dels Sants Joans. Probablement en aquells moments Palomino va veure el talent pictòric que tenia el seu deixeble i va decidir que seria ell qui pintaria en el seu lloc els frescos de Sant Nicolau.
Palomino, que com he esmentat adés va dissenyar les pintures, va voler immortalitzar-se juntament amb Vidal en una de les pintures de l'església, de la mateixa manera que ho va fer el genial Velázquez en uns dels seus quadres més famosos: les Menines. I per això va voler incloure un autoretrat dels dos en el seu disseny.
Efectivament, si alcem la vista cap a la part posterior de l'església, els veurem a tots dos just al costat de la seua rosassa gòtica.
L'escena denota un Dionís Vidal amb un aspecte una mica espantadís mirant al seu mestre i assenyalant amb la seua mà dreta un pergamí que porta Palomino, actitud què contrasta precisament amb un posat altiu i solemne del pintor andalús que mira a l'espectador i duu a les mans l'esmentat pergamí què també assenyala amb el seu dit i en el qual sembla observar-se parcialment el disseny dels frescos de l’església que ell mateix va realitzar.
Mirant els autoretrats, a mi em suggereix que Palomino va voler deixar molt clar per a la posteritat que, encara que va ser Vidal qui els va pintar, va ser seu el disseny dels frescos i ell qui va tindre tota l'autoritat en l'obra.
Hi adjunte sengles imatges d'aquesta pintura. En una d'elles he assenyalat amb un cercle groc el lloc on s'hi pot trobar aquesta representació, perquè pugueu localitzar-la amb facilitat quan visiteu l'església.
Postdata: València dedica desenes de carrers del seu nomenclàtor a pintors famosos. Palomino és un d'ells, té un carrer al barri d'El Carmen a prop de les Torres de Serrans. No obstant això, del valencià Dionís Vidal no existeix ni un sol racó a tota la ciutat que li recorde. Tenim carrers dedicats a la canoa o a la fragata, per exemple, però ni un d'ells al pintor dels frescos de Sant Nicolau. Hi deixe el comentari per a la reflexió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada