Cercar en aquest blog

dijous, 7 de setembre de 2017

UN ALTRE MAGNÍFIC PALAU BARROC I NEOCLÀSSIC QUE MAI MÉS TORNAREM A VEURE.

La plaça de Tetuan ha sigut històricament un dels llocs del Cap i Casal on l'alta burgesia capitalina dels segles XVIII i XIX ha construït tradicionalment les seues casones i palaus.

Aquestes casones i palaus, conjuntament amb l'històric Convent de Sant Domingo (durant molts anys Capitania General de València), formaven a la plaça un destacat conjunt arquitectònic de gran bellesa, per la riquesa i varietat que exhibien les seues façanes.
El Palau de Cervelló, el Palau dels Marquesos de Montortal, les Cases dels Oliag, la Casa de Manuel Gomez Fos o el Palau de Mustieles, són, entre altres, alguns destacats exemples del què acabe d'exposar.


No obstant això, si entrem passejant a la plaça des del riu, a mà dreta, en la seua confluència amb els carrers d'Espasa i Jovellanos, podrem observar un edifici que trenca completament l'estètica palatina que històricament ha tingut la plaça. I malauradament no és l'únic cas que s’hi dona, com exposaré en futurs apunts.


La manca de diners per a la conservació d'aquests edificis, els pocs o nuls beneficis que generaven als seus propietaris i també, cal dir-lo, un desig d'enriquiment ràpid immobiliari, malgrat la evident pèrdua de patrimoni històric i arquitectònic que els enderrocs d'aquests edificis suposaven per la ciutat, han estat les principals raons que ens han portat a aquesta lamentable situació.
En el solar existent entre els esmentats carrers d'Espasa i Jovellanos va existir, durant segles, un bell exemple de palau barroc i neoclàssic, el Palau dels Comtes d'Alcúdia i Gestalgar. Els seus últims propietaris van ser la família Moroder, una família que va desenvolupar importants projectes empresarials durant la València del segle XIX.


Aquest palau va tindre fins i tot una especial rellevància durant l'època en què València va ser capital de la República espanyola, ja que va ser seu del Ministeri d'Hisenda durant aquest període de temps.
Lamentablement, com tants altres edificis històrics de la ciutat, va ser enderrocat l'any 1965 per construir en el seu solar un edifici de disseny i línies avantguardistes, completament alienes al seu entorn.
El seu autor va ser un destacat arquitecte, Miguel Fisac, qui va batejar l’edifici, en honor a l'antiga família propietària del palau derruït, com edifici Moroder Gómez.


L'arquitecte, membre numerari de l'Opus Dei, va construir aquest edifici per a membres de l'Obra.
Només un trist record viu ens queda actualment d’aquell magnífic palau. Un record què podem trobar en un racó amagat dels Jardins de Vivers: la seua porta principal amb el seu escut nobiliari, parcialment destrossat, que va ser desmuntada i duta a la se
ua nova ubicació en aquests jardins, on s'hi troba completament desubicada... això és tot.

Adjunte a l’apunt una comparativa de fotografies del Palau i de l'edifici actual, preses des d'una perspectiva similar:



Cap comentari:

Publica un comentari

Entrada destacada

L'ANY EN QUÈ EL SORTEIG DE LA LOTERIA DE NADAL ES VA FER A VALÈNCIA

En alguns apunts anteriors havia parlat del 80é. aniversari de València com a capital de la II República espanyola. Al novembre de 1936 tot...

Entrades populars