En els apunts anteriors vos he estat parlant de la restauració dels frescos de l'església de Sant Nicolau, una extraordinària obra que la converteix en una fita imprescindible de visitar per a valencians i turistes de la ciutat.
A més d'aquests magnífics frescos, paga la pena també fer una detinguda observació del seu Altar Major. Allà potser ens sorprendrà una "estranya" representació dels dos sants titulars de l'església, Sant Nicolau i Sant Pere Màrtir.
Un d'ells, Sant Nicolau, apareix acompanyat per tres xiquets que semblen eixir d'una cubeta de fusta.
I l'altre, Sant Pere, apareix representat amb una mena de falç clavada a la part de dalt del seu cap.
Doncs bé, a què es deuen aquestes curioses representacions? Una ullada a la "biografia" de cadascú dels dos sants ens aclareix aquesta curiositat.
Sant Nicolau va ser bisbe de Mira (Turquia), i se li coneix per l'apel·latiu de Bari perquè, després de la seua mort en l'any 345, les seues restes van ser traslladades des de Mira a Bari (Itàlia), davant l'avanç musulmà sobre Turquia.
Conta la tradició que quan Nicolau anava de viatge cap a Nicea (Turquia) acompanyat d'Eudemo, bisbe de Pàtara, i de tres sacerdots més, on se celebrava el primer Concili ecumènic, es van aturar a poqueta nit a una fonda on van determinar passar la nit.
En servir-se el sopar, l'hostaler va posar sobre la taula una font plena de carns. En disposar-se Nicolau a fer la benedicció del sopar, es va adonar que aquella carn era d'origen humà.
Sant Nicolau ho va denunciar immediatament a les autoritats de la ciutat, descobrint-se llavors que l'hostaler era realment un assassí que matava alguns hostes i a altres persones de la ciutat, per procedir després a salar la seua carn per a conservar-la i oferir-la després de menjar en la seua fonda.
Les seues últimes víctimes havien estat tres xiquets que jeien ara trossejats en un barril. El sant va comminar a tots a que l'acompanyaren al celler o rebost de la fonda, on, ja en oració davant d’aquest barril, van eixir d’ell els tres xiquets ja vius, que després va retornar als seus pares.
Aquest miracle, narrat en moltes versions, va fer de Sant Nicolau de Bari el protector dels xiquets i molt popular la seua imatge amb els tres xiquets eixint ressuscitats d'una cubeta.
Val la pena dir que a Sant Vicent Ferrer si li atribueix un altre miracle molt semblant al de Sant Nicolau.
Per la seua banda Sant Pere Màrtir, nascut a Verona a 1205, va ser frare, sacerdot dominic i membre del Sant Ofici.
El sant va morir assassinat per una conjura heretge l'any 1252 en travessar el bosc de Barlassina quan tornava de Como cap a Milà.
El seu assassí, un tal Pietro da Balsamo, li va donar un cop de falç al cap i després una punyalada al pit. El crim hauria estat ordit pel bisbe heretge Daniele da Giussano i alguns senyors milanesos. L'assassí va entrar posteriorment en l'ordre dels dominics pels remordiments que li va produir aquest acte. Per això la imatge d'aquest sant sol representar-se amb un falç clavat al cap.
D’ara endavant, quan veieu les imatges dels dos sants, ja entendreu el perquè de la seua peculiar representació.
Hi adjunte la fotografia amb detall de l'altar de l'església de Sant Nicolau i de Sant Pere Màrtir, on podeu veure-hi aquesta representació i amb les fletxes roges assenyale els tres xiquets i la falç al cap de Sant Pere:
A més d'aquests magnífics frescos, paga la pena també fer una detinguda observació del seu Altar Major. Allà potser ens sorprendrà una "estranya" representació dels dos sants titulars de l'església, Sant Nicolau i Sant Pere Màrtir.
Un d'ells, Sant Nicolau, apareix acompanyat per tres xiquets que semblen eixir d'una cubeta de fusta.
I l'altre, Sant Pere, apareix representat amb una mena de falç clavada a la part de dalt del seu cap.
Doncs bé, a què es deuen aquestes curioses representacions? Una ullada a la "biografia" de cadascú dels dos sants ens aclareix aquesta curiositat.
Sant Nicolau va ser bisbe de Mira (Turquia), i se li coneix per l'apel·latiu de Bari perquè, després de la seua mort en l'any 345, les seues restes van ser traslladades des de Mira a Bari (Itàlia), davant l'avanç musulmà sobre Turquia.
Conta la tradició que quan Nicolau anava de viatge cap a Nicea (Turquia) acompanyat d'Eudemo, bisbe de Pàtara, i de tres sacerdots més, on se celebrava el primer Concili ecumènic, es van aturar a poqueta nit a una fonda on van determinar passar la nit.
En servir-se el sopar, l'hostaler va posar sobre la taula una font plena de carns. En disposar-se Nicolau a fer la benedicció del sopar, es va adonar que aquella carn era d'origen humà.
Sant Nicolau ho va denunciar immediatament a les autoritats de la ciutat, descobrint-se llavors que l'hostaler era realment un assassí que matava alguns hostes i a altres persones de la ciutat, per procedir després a salar la seua carn per a conservar-la i oferir-la després de menjar en la seua fonda.
Les seues últimes víctimes havien estat tres xiquets que jeien ara trossejats en un barril. El sant va comminar a tots a que l'acompanyaren al celler o rebost de la fonda, on, ja en oració davant d’aquest barril, van eixir d’ell els tres xiquets ja vius, que després va retornar als seus pares.
Aquest miracle, narrat en moltes versions, va fer de Sant Nicolau de Bari el protector dels xiquets i molt popular la seua imatge amb els tres xiquets eixint ressuscitats d'una cubeta.
Val la pena dir que a Sant Vicent Ferrer si li atribueix un altre miracle molt semblant al de Sant Nicolau.
Per la seua banda Sant Pere Màrtir, nascut a Verona a 1205, va ser frare, sacerdot dominic i membre del Sant Ofici.
El sant va morir assassinat per una conjura heretge l'any 1252 en travessar el bosc de Barlassina quan tornava de Como cap a Milà.
El seu assassí, un tal Pietro da Balsamo, li va donar un cop de falç al cap i després una punyalada al pit. El crim hauria estat ordit pel bisbe heretge Daniele da Giussano i alguns senyors milanesos. L'assassí va entrar posteriorment en l'ordre dels dominics pels remordiments que li va produir aquest acte. Per això la imatge d'aquest sant sol representar-se amb un falç clavat al cap.
D’ara endavant, quan veieu les imatges dels dos sants, ja entendreu el perquè de la seua peculiar representació.
Hi adjunte la fotografia amb detall de l'altar de l'església de Sant Nicolau i de Sant Pere Màrtir, on podeu veure-hi aquesta representació i amb les fletxes roges assenyale els tres xiquets i la falç al cap de Sant Pere:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada