Si passegem pel històric carrer de Cavallers, potser no siguem conscients que probablement estarem passant per la porta d'una de les meravelles històriques i arquitectòniques que té la ciutat de València: l'església de Sant Nicolau de Bari i Sant Pere Màrtir, popularment coneguda com de Sant Nicolau.
Aquesta església és, amb total seguretat, el millor exemple de convivència que podem trobar al Cap i Casal d'un temple d'estructura gòtica del segle XV amb decoració barroca del segle XVII.
Va ser edificada sobre una antiga mesquita musulmana, sent una de les primeres dotze parròquies cristianes constituïdes a la ciutat després de la restauració de la Diòcesi duta a terme pel rei En Jaume I l'any 1238.
Sant Nicolau, declarada en 1981 Monument Històric Artístic Nacional, va ser erigida com a parròquia cap a l’any 1242 sobre uns terrenys donats pel Rei als dominics que l'acompanyaven en la conquesta, sent així una de les primeres esglésies parroquials fundades després de la conquesta.
Anys més tard els dominics van fundar el Convent de Sant Domènech (actual edifici de Capitania General), i el temple va quedar directament vinculat a la diòcesi de València i al clergat secular.
D'aquella primitiva església romànica lamentablement no ens hi ha arribat res. Va ser reconstruïda entre 1419 i 1455 ja en estil gòtic per iniciativa d'Alfons de Borja, futur bisbe de València i Papa Calixt III.
Sobre la seua restauració, en particular la dels magnífics frescos del seu interior, un personatge com Gianluigi Colalucci, el que va ser restaurador en cap dels museus vaticans i responsable de l'equip que va restaurar els frescs de la Capella Sixtina de la Basílica de Sant Pere al Vaticà, ha exclamat: "Visca la Capella Sixtina valenciana!”.
Perquè aquesta restauració diuen que ha sigut, tant per la magnitud de la seua obra com per les tècniques emprades, la més important realitzada fins ara a nivell internacional, sent fins i tot la superfície pictòrica restaurada molt més gran (1.900 metres quadrats) que la duta a terme a la Capella Sixtina (800 metres quadrats).
La intervenció arquitectònica i pictòrica ornamental ha estat realitzada durant tres anys, i ha estat duta a terme per la Universitat Politècnica de València i l'Arquebisbat de la ciutat, amb la col·laboració de la Fundació Hortensia Herrero.
La restauració ha estat realment impressionant tant en termes qualitatius i quantitatius, tant per les tècniques restauratòries utilitzades com per les més de 41.000 hores de treball emprades. L'impressionant mural pictòric, no només destaca per la seua bellesa, sinó també pel seu caràcter narratiu, ja que la nau està dividida conceptualment en dues parts: una d’elles explica la vida de Sant Nicolau, i l'altra la de Sant Pere Màrtir, els dos sants a qui està dedicada l'església.
Cal dir també que durant els treballs de restauració van ser descoberts frescos ocults per una paret, l'existència del quals es desconeixia.
A més a més d’aquestes pintures barroques pintades per Dionís Vidal a la fi del segle XVII, pintor que va ser deixeble d'Antonio Palomino (autor dels frescos de la cúpula de la Basílica de València), frescos d’una gran bellesa pictòrica i qualitat tècnica, s'han restaurat també les capelles, les façanes i els vitralls del temple.
Hi adjunte un parell de detalls del seu interior:
Aquesta església és, amb total seguretat, el millor exemple de convivència que podem trobar al Cap i Casal d'un temple d'estructura gòtica del segle XV amb decoració barroca del segle XVII.
Va ser edificada sobre una antiga mesquita musulmana, sent una de les primeres dotze parròquies cristianes constituïdes a la ciutat després de la restauració de la Diòcesi duta a terme pel rei En Jaume I l'any 1238.
Sant Nicolau, declarada en 1981 Monument Històric Artístic Nacional, va ser erigida com a parròquia cap a l’any 1242 sobre uns terrenys donats pel Rei als dominics que l'acompanyaven en la conquesta, sent així una de les primeres esglésies parroquials fundades després de la conquesta.
Anys més tard els dominics van fundar el Convent de Sant Domènech (actual edifici de Capitania General), i el temple va quedar directament vinculat a la diòcesi de València i al clergat secular.
D'aquella primitiva església romànica lamentablement no ens hi ha arribat res. Va ser reconstruïda entre 1419 i 1455 ja en estil gòtic per iniciativa d'Alfons de Borja, futur bisbe de València i Papa Calixt III.
Sobre la seua restauració, en particular la dels magnífics frescos del seu interior, un personatge com Gianluigi Colalucci, el que va ser restaurador en cap dels museus vaticans i responsable de l'equip que va restaurar els frescs de la Capella Sixtina de la Basílica de Sant Pere al Vaticà, ha exclamat: "Visca la Capella Sixtina valenciana!”.
Perquè aquesta restauració diuen que ha sigut, tant per la magnitud de la seua obra com per les tècniques emprades, la més important realitzada fins ara a nivell internacional, sent fins i tot la superfície pictòrica restaurada molt més gran (1.900 metres quadrats) que la duta a terme a la Capella Sixtina (800 metres quadrats).
La intervenció arquitectònica i pictòrica ornamental ha estat realitzada durant tres anys, i ha estat duta a terme per la Universitat Politècnica de València i l'Arquebisbat de la ciutat, amb la col·laboració de la Fundació Hortensia Herrero.
La restauració ha estat realment impressionant tant en termes qualitatius i quantitatius, tant per les tècniques restauratòries utilitzades com per les més de 41.000 hores de treball emprades. L'impressionant mural pictòric, no només destaca per la seua bellesa, sinó també pel seu caràcter narratiu, ja que la nau està dividida conceptualment en dues parts: una d’elles explica la vida de Sant Nicolau, i l'altra la de Sant Pere Màrtir, els dos sants a qui està dedicada l'església.
Cal dir també que durant els treballs de restauració van ser descoberts frescos ocults per una paret, l'existència del quals es desconeixia.
A més a més d’aquestes pintures barroques pintades per Dionís Vidal a la fi del segle XVII, pintor que va ser deixeble d'Antonio Palomino (autor dels frescos de la cúpula de la Basílica de València), frescos d’una gran bellesa pictòrica i qualitat tècnica, s'han restaurat també les capelles, les façanes i els vitralls del temple.
Hi adjunte un parell de detalls del seu interior:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada