Si anem passejant per l'Albereda, en arribar tot just enfront del jardí de Vivers veurem un edifici que va esdevenir una de les icones de l'arquitectura dels anys 1970 a València: l'edifici Ripalda, conegut popularment com "la Pagoda".
L'arquitectura d'aquest edifici no deixa indiferent a ningú. A alguns els agrada, a altres no, però de segur el que molts desconeixen és que els seus fonaments s'assenten sobre els d'un original palau construït en estil eclèctic a finals de la dècada dels 1880 per a residència de Josefa Paulín de la Penya, comtessa vídua de Ripalda.
Aquella dona va tindre el capritx de construir-se en un dels horts que la seua família posseïa entre els Jardins del Real i l'Albereda un palau amb aparença de castell romàntic, amb torres i mansardes.
Aquell original palau, que va encarregar-lo a l'arquitecte valencià Joaquín María Arnau Miramón, ha sigut considerat com el màxim referent de l'eclecticisme romàntic valencià. En el seu peculiar aspecte destacava una elegant torre rodona rematada per un capitell, que li donava l'aspecte d'un palau de conte de fades.
La seua elegant i romàntica figura entroncava perfectament amb el paisatge de la València de finals del XIX. Un paisatge d'aspecte cortesà, envoltat de jardins enfront d'una ciutat que feia uns pocs anys que havia enderrocat les seues muralles medievals.
Hauria de resultar impressionant la vista del palau des de la marge dreta del Túria, on la seua torre circular destacaria sobre el paisatge circumdant.
Amb el pas dels anys el palau va quedar temporalment desocupat, sent utilitzat com a seu del Ministeri de Comerç de la II República, mentre València va ser capital d'Espanya entre novembre de 1936 i octubre de 1937.
La famila Marichalar, emparentada amb la Casa Reial espanyola, va ser des de l'any 1959 una de les propietàries d'aquell magnífic castell-palau.
Però en 1966 els hereus de la comtessa de Ripalda van decidir que els resultava molt més lucratiu enderrocar-lo que costejar el seu manteniment. Aquella operació preveia la requalificació sencera de l’illa de l'antiga Fira de Mostres, ubicada tot just al seus costat. Ara se sap ben be que aquella va constituir una de les operacions especulatives més opaques i lucratives per als seus promotors de la història recent de l'urbanisme valencià.
En una de les escenes del reportatge que vaig mostrar en l'apunt anterior, es poden veure les imatges d'aquest palau que va esdevenir desprès del seu enderrocament la Pagoda.
L'any 1969 la Pagoda va començar a alçar-se sobre les restes d'aquell castell-palau que, de existir a hores d’ara, seria sense cap dubte una de les icones arquitectòniques de la nostra ciutat.
Hi adjunte sengles fotografies d’ambdós edificis, presses des d’un punt de perspectiva molt paregut. Així resultarà molt més senzill fer la valoració d'allò que n'hi havia abans, i del que n'hi ha ara:
L'arquitectura d'aquest edifici no deixa indiferent a ningú. A alguns els agrada, a altres no, però de segur el que molts desconeixen és que els seus fonaments s'assenten sobre els d'un original palau construït en estil eclèctic a finals de la dècada dels 1880 per a residència de Josefa Paulín de la Penya, comtessa vídua de Ripalda.
Aquella dona va tindre el capritx de construir-se en un dels horts que la seua família posseïa entre els Jardins del Real i l'Albereda un palau amb aparença de castell romàntic, amb torres i mansardes.
Aquell original palau, que va encarregar-lo a l'arquitecte valencià Joaquín María Arnau Miramón, ha sigut considerat com el màxim referent de l'eclecticisme romàntic valencià. En el seu peculiar aspecte destacava una elegant torre rodona rematada per un capitell, que li donava l'aspecte d'un palau de conte de fades.
La seua elegant i romàntica figura entroncava perfectament amb el paisatge de la València de finals del XIX. Un paisatge d'aspecte cortesà, envoltat de jardins enfront d'una ciutat que feia uns pocs anys que havia enderrocat les seues muralles medievals.
Hauria de resultar impressionant la vista del palau des de la marge dreta del Túria, on la seua torre circular destacaria sobre el paisatge circumdant.
Amb el pas dels anys el palau va quedar temporalment desocupat, sent utilitzat com a seu del Ministeri de Comerç de la II República, mentre València va ser capital d'Espanya entre novembre de 1936 i octubre de 1937.
La famila Marichalar, emparentada amb la Casa Reial espanyola, va ser des de l'any 1959 una de les propietàries d'aquell magnífic castell-palau.
Però en 1966 els hereus de la comtessa de Ripalda van decidir que els resultava molt més lucratiu enderrocar-lo que costejar el seu manteniment. Aquella operació preveia la requalificació sencera de l’illa de l'antiga Fira de Mostres, ubicada tot just al seus costat. Ara se sap ben be que aquella va constituir una de les operacions especulatives més opaques i lucratives per als seus promotors de la història recent de l'urbanisme valencià.
En una de les escenes del reportatge que vaig mostrar en l'apunt anterior, es poden veure les imatges d'aquest palau que va esdevenir desprès del seu enderrocament la Pagoda.
L'any 1969 la Pagoda va començar a alçar-se sobre les restes d'aquell castell-palau que, de existir a hores d’ara, seria sense cap dubte una de les icones arquitectòniques de la nostra ciutat.
Hi adjunte sengles fotografies d’ambdós edificis, presses des d’un punt de perspectiva molt paregut. Així resultarà molt més senzill fer la valoració d'allò que n'hi havia abans, i del que n'hi ha ara:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada