En l'apunt anterior havia parlat d'on es trobava la casa de la Inquisició a València, la institució en el nom de la què van dictar-se el major nombre de penes de mort mentre va estar en actiu.
Cal dir sobre això que en l'Edat mitjana la pena de mort tenia una consideració d'advertència, de càstig exemplar. I, per això, les autoritats, tant civils com eclesiàstiques, van decidir que havien de ser públiques, i com a conseqüència d'això els patíbuls devien de ser alçats en els llocs més concorreguts de la ciutat.
Les formes d'execució més habituals eren la decapitació, la foguera i la forca. Cada forma d'execució tenia els seus llocs específics.
Així les decapitacions, una manera d'executar al condemnat ràpida i neta, es reservaven per als nobles, sent el seu lloc habitual la plaça de la Mare de Déu, en la seua confluència amb el carrer Cavallers, al costat del antic ajuntament de la ciutat.
Les fogueres, reservades per a heretges i acusats de crims horribles, per raons d'higiene pública es realitzaven extramurs de la ciutat, a la zona de la Petxina i el Jardí botànic, prop del riu, a on es llançaven les restes calcinades dels executats.
Però sense dubte l'execució més "mediàtica", si podem qualificar-la així, era la del penjament en la forca.
Hi va haver diverses forques instal·lades arreu de la ciutat, però la principal de totes elles va ser la que s’instalà en el mateix cor de la ciutat, en el lloc on es podia congregar més gent per assistir al macabre espectacle: la plaça del Mercat.
La seua construcció es va realitzar inicialment de fusta, però era tal la quantitat d'executats que es van produir a la València dels segles XVI i XVII, que va acabar realitzant-se de maçoneria, per assegurar la seua robustesa.
Això es va produir en època de Germana de Foix, dona de Ferran d'Aragó, tots dos virreis i lloctinents generals de València, que van mamprendre una forta repressió i càstig contra els agermanats.
Bona part d'aquells represaliats van passar per aquesta forca, ja de maçoneria, instal·lada a la plaça del Mercat.
Però, en quin lloc exacte de la plaça s'ubicava la forca?
El plànol d'Antonio Mancelli de 1608, el més antic conegut de la ciutat, ens dona una pista molt important, ja que la dibuixa en el centre de la plaça, just davant de l'actual carrer Ercilla.
Adjunte a l'apunt el mapa de Mancelli, en què hi assenyale amb un cercle roig el seu dibuix d'aquella forca. De ser exacta aquesta ubicació (el que és de preveure donada l'exactitud amb la qual Mancelli va dibuixar el seu plànol axonomètric de la ciutat), i traslladada aquesta posició al traçat actual de la plaça del Mercat, ens trobaríem que la ubicació d'aquesta hora seria just a l'entrada principal del Mercat Central, que he volgut assenyalar amb una fletxa groga a la foto també adjuntada a l'apunt:
Cal dir sobre això que en l'Edat mitjana la pena de mort tenia una consideració d'advertència, de càstig exemplar. I, per això, les autoritats, tant civils com eclesiàstiques, van decidir que havien de ser públiques, i com a conseqüència d'això els patíbuls devien de ser alçats en els llocs més concorreguts de la ciutat.
Les formes d'execució més habituals eren la decapitació, la foguera i la forca. Cada forma d'execució tenia els seus llocs específics.
Així les decapitacions, una manera d'executar al condemnat ràpida i neta, es reservaven per als nobles, sent el seu lloc habitual la plaça de la Mare de Déu, en la seua confluència amb el carrer Cavallers, al costat del antic ajuntament de la ciutat.
Les fogueres, reservades per a heretges i acusats de crims horribles, per raons d'higiene pública es realitzaven extramurs de la ciutat, a la zona de la Petxina i el Jardí botànic, prop del riu, a on es llançaven les restes calcinades dels executats.
Però sense dubte l'execució més "mediàtica", si podem qualificar-la així, era la del penjament en la forca.
Hi va haver diverses forques instal·lades arreu de la ciutat, però la principal de totes elles va ser la que s’instalà en el mateix cor de la ciutat, en el lloc on es podia congregar més gent per assistir al macabre espectacle: la plaça del Mercat.
La seua construcció es va realitzar inicialment de fusta, però era tal la quantitat d'executats que es van produir a la València dels segles XVI i XVII, que va acabar realitzant-se de maçoneria, per assegurar la seua robustesa.
Això es va produir en època de Germana de Foix, dona de Ferran d'Aragó, tots dos virreis i lloctinents generals de València, que van mamprendre una forta repressió i càstig contra els agermanats.
Bona part d'aquells represaliats van passar per aquesta forca, ja de maçoneria, instal·lada a la plaça del Mercat.
Però, en quin lloc exacte de la plaça s'ubicava la forca?
El plànol d'Antonio Mancelli de 1608, el més antic conegut de la ciutat, ens dona una pista molt important, ja que la dibuixa en el centre de la plaça, just davant de l'actual carrer Ercilla.
Adjunte a l'apunt el mapa de Mancelli, en què hi assenyale amb un cercle roig el seu dibuix d'aquella forca. De ser exacta aquesta ubicació (el que és de preveure donada l'exactitud amb la qual Mancelli va dibuixar el seu plànol axonomètric de la ciutat), i traslladada aquesta posició al traçat actual de la plaça del Mercat, ens trobaríem que la ubicació d'aquesta hora seria just a l'entrada principal del Mercat Central, que he volgut assenyalar amb una fletxa groga a la foto també adjuntada a l'apunt:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada