La construcció de la torre del Miquelet va constituir en el seu temps, sense dubte, tota una fita per a aquella València encara ancorada en l'edat mitjana.
La Catedral de València s'havia construït entre els anys 1262 i 1356, incloent-hi un campanar quadrangular d'estil tardo-romànic, del què ja vaig parlar en un anterior apunt.
Però les successives ampliacions que es van realitzar a la Catedral la van anar fent cada volta més bella i grandiosa, la qual cosa va fer desmerèixer el seu modes campanar, al parer dels Jurats de la ciutat.
Per aquesta raó el Jurats de València van decidir construir una nova torre campanar molt més alta, bella i majestuosa que fera honor a la gran Catedral que ja a finals del segle XIV tenia el Cap i Casal.
El "Campanar nou", com es coneixia el Miquelet durant la seua construcció, en contraposició a l'antic existent, es va iniciar l'any 1381.
La descomunal altura del seu cos principal, de 51 metres, suposava tota una fita en el "skyline" d'aquella ciutat, ja que destacava molt per sobre de tots els campanars existents i a més era ben visible en un radi de diversos quilòmetres des de tots els pobles de l'horta que envoltaven València.
L'extraordinària alçada de la seua estructura va fer témer a les autoritats civils i religioses de la ciutat que poguera ser danyat pels raigs durant alguna gran tempesta. Per això l'any 1419, quan s'estava construint el quart cos de la torre, el de les campanes, es va ordenar traslladar la primera d’elles del vell campanar al nou precisament el dia de Sant Miquel Arcàngel, el sant protector de la ciutat contra tempestes i catàstrofes.
D'ací precisament el nom amb què, a partir de llavors, es va començar a conèixer el nou campanar: el Miquelet
Però el fet de dur aquella campana no va ser prou per a esvair els temors de les autoritats religioses. I sembla que no va ser així perquè quatre anys abans, el 1415, s’havia encarregat a Jacme Matheu fer quatre làpides en pedra que deurien d’incloure versicles i oracions de les Sagrades Escriptures, amb la fi de protegir el nou campanar.
Tot açò està perfectament documentat en el Llibre d'obres de la Catedral d’aquell any, en què a més s'assenyala que Jacme Matheu va cobrar la quantitat de 20 sòls per aquestes làpides: “Item doní an Jacme Matheu pintor de fer uns versos de letres cavades fetes de megre en les pedres del campanar nou les quals son contra lo lamp e costaren de pintar entre toto vint sol”.
Les quatre inscripcions van ser col·locades en els quatre punts cardinals de la torre, a la part inferior de les finestres del cos de campanes on encara, sis-cents anys més tard, hi romanen.
Aquestes làpides amb prou feines són visibles des del carrer per l'altura i el desgast que, amb el pas del temps, han sofert. No obstant això, amb uns xicotets prismàtics es poden observar molt bé.
La inscripció de la façana nord no es conserva ja pel desgast de la pedra, que l'ha convertit en il·legible. Aquesta inscripció es trobava en dues pedres, una damunt d'una altra.
La làpida de la façana sud, escrita també sobre dues pedres una damunt de l'altra, diu: “Barbara nos / serva Christi sanc / tisima serva”. Santa Bàrbara. segons l'església catòlica, és la protectora contra les tempestes, llamps i tempestes, pel què no és d'estranyar que es faça al·lusió a ella en aquesta inscripció.
La de la façana est està feta sobre tres pedres i diu el següent: “Christus vincit, Christus regnat, Christus / imperat Christus / ab omni malo / nos defendat”. Com es pot veure, s'hi fa al·lusió a Crist Rei com a protector.
I la inscripció de la façana oest es va realitzar també en dues pedres, també una damunt de l'altra, i diu: “Ipse (Christus) autem tran / siens per medium / illorum ibat”. En aquesta ocasió es fa al·lusió també a Jesucrist, encara que el seu significat és molt més ambigu.
La col·locació de les quatre làpides es va realitzar mentre es construïa el darrer cos de la torre, el de les campanes, deu anys abans que el Miquelet quedara acabat, a excepció del seu remat.
Adjunte a l’apunt sengles fotografies on he assenyalat amb una fletxa i un quadrat grocs la posició d’algunes d’aquestes làpides protectores de la torre:
La Catedral de València s'havia construït entre els anys 1262 i 1356, incloent-hi un campanar quadrangular d'estil tardo-romànic, del què ja vaig parlar en un anterior apunt.
Però les successives ampliacions que es van realitzar a la Catedral la van anar fent cada volta més bella i grandiosa, la qual cosa va fer desmerèixer el seu modes campanar, al parer dels Jurats de la ciutat.
Per aquesta raó el Jurats de València van decidir construir una nova torre campanar molt més alta, bella i majestuosa que fera honor a la gran Catedral que ja a finals del segle XIV tenia el Cap i Casal.
El "Campanar nou", com es coneixia el Miquelet durant la seua construcció, en contraposició a l'antic existent, es va iniciar l'any 1381.
La descomunal altura del seu cos principal, de 51 metres, suposava tota una fita en el "skyline" d'aquella ciutat, ja que destacava molt per sobre de tots els campanars existents i a més era ben visible en un radi de diversos quilòmetres des de tots els pobles de l'horta que envoltaven València.
L'extraordinària alçada de la seua estructura va fer témer a les autoritats civils i religioses de la ciutat que poguera ser danyat pels raigs durant alguna gran tempesta. Per això l'any 1419, quan s'estava construint el quart cos de la torre, el de les campanes, es va ordenar traslladar la primera d’elles del vell campanar al nou precisament el dia de Sant Miquel Arcàngel, el sant protector de la ciutat contra tempestes i catàstrofes.
D'ací precisament el nom amb què, a partir de llavors, es va començar a conèixer el nou campanar: el Miquelet
Però el fet de dur aquella campana no va ser prou per a esvair els temors de les autoritats religioses. I sembla que no va ser així perquè quatre anys abans, el 1415, s’havia encarregat a Jacme Matheu fer quatre làpides en pedra que deurien d’incloure versicles i oracions de les Sagrades Escriptures, amb la fi de protegir el nou campanar.
Tot açò està perfectament documentat en el Llibre d'obres de la Catedral d’aquell any, en què a més s'assenyala que Jacme Matheu va cobrar la quantitat de 20 sòls per aquestes làpides: “Item doní an Jacme Matheu pintor de fer uns versos de letres cavades fetes de megre en les pedres del campanar nou les quals son contra lo lamp e costaren de pintar entre toto vint sol”.
Les quatre inscripcions van ser col·locades en els quatre punts cardinals de la torre, a la part inferior de les finestres del cos de campanes on encara, sis-cents anys més tard, hi romanen.
Aquestes làpides amb prou feines són visibles des del carrer per l'altura i el desgast que, amb el pas del temps, han sofert. No obstant això, amb uns xicotets prismàtics es poden observar molt bé.
La inscripció de la façana nord no es conserva ja pel desgast de la pedra, que l'ha convertit en il·legible. Aquesta inscripció es trobava en dues pedres, una damunt d'una altra.
La làpida de la façana sud, escrita també sobre dues pedres una damunt de l'altra, diu: “Barbara nos / serva Christi sanc / tisima serva”. Santa Bàrbara. segons l'església catòlica, és la protectora contra les tempestes, llamps i tempestes, pel què no és d'estranyar que es faça al·lusió a ella en aquesta inscripció.
La de la façana est està feta sobre tres pedres i diu el següent: “Christus vincit, Christus regnat, Christus / imperat Christus / ab omni malo / nos defendat”. Com es pot veure, s'hi fa al·lusió a Crist Rei com a protector.
I la inscripció de la façana oest es va realitzar també en dues pedres, també una damunt de l'altra, i diu: “Ipse (Christus) autem tran / siens per medium / illorum ibat”. En aquesta ocasió es fa al·lusió també a Jesucrist, encara que el seu significat és molt més ambigu.
La col·locació de les quatre làpides es va realitzar mentre es construïa el darrer cos de la torre, el de les campanes, deu anys abans que el Miquelet quedara acabat, a excepció del seu remat.
Adjunte a l’apunt sengles fotografies on he assenyalat amb una fletxa i un quadrat grocs la posició d’algunes d’aquestes làpides protectores de la torre:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada