Si decidim passejar a hores d’ara pel carrer de l'Hospital, ens sorprendrem en veure una façana i un edifici completament restaurats a on abans, i durant dècades, hi havia existit una façana bruta i degradada i un edifici que amenaçava ruïna.
Es tracta de l'edifici històric més representatiu de l'antiga València gremial: el Col.legi Major de l'Art de la Seda.
Aquest magnífic edifici, seu del gremi més nombrós, poderós i influent durant segles de la ciutat, va ser construït en estil gòtic a la València de la fi del segle XV, una València burgesa, orgullosa i culta que irradiava comerç, cultura i coneixement a bona part d’Europa.
La institució de la Seda a València va ser fundada l'any 1477 comptant amb mestres genovesos que van dur al Cap i Casal tècniques noves en l'elaboració de la seda, en una època en què a València s'estava produint un auge de la seua producció.
Tots ells van signar davant notari l'acta de fundació de "Lloabre Cofraria o Almoina de L'Ofici de Velluters", d'ací el nom actual del barri en què es troba ubicat: el barri de Velluters.
Un barri en el qual en la seua època de major esplendor va arribar a haver fins a 300 mestres seders i 3.000 tallers artesanals de producció de vellut. Les primeres ordenances de la institució van ser signades pel mateix Ferran el Catòlic i ratificades pel Consell de la ciutat en 1483.
L’edifici, de planta gòtica, va ser reformat en diverses ocasions durant els segles XVI, XVII, però sobretot en el XVIII, d'ací el seu característic aspecte barroc actual.
La fundació Hortensia Herrero, la mateixa que va fer la restauració de l'església de Sant Nicolau i dels seus magnífics frescs, ha estat la mecenes que ha aportat els fons necessaris per realitzar la rehabilitació integral d'un edifici que, durant més de 30 anys, havia estat abandonat per les institucions polítiques, fins al punt de trobar-se literalment en estat de ruïna.
En la seua restauració, segons les xifres de la pròpia Fundació, s'han invertit 68.000 hores de treball de restauradors que han servit per recuperar 7.500 rajoles ceràmiques i 300 llibres, havent-se empleat 7.200 fulls de plata fina.
La riquesa patrimonial del seu interior és molt destacable, sobretot pels seus frescs, murals i mosaics, que han estat completament restaurats.
Una altra de les joies del col·legi és el seu arxiu històric, considerat com el arxiu gremial més antic i extens d'Europa. Compta amb 48 pergamins, 660 llibres i 97 caixes d'arxiu de gran valor històric.
La inauguració d'aquesta restauració es va realitzar el passat divendres 17 de juny. La seua rehabilitació i obertura al públic va a esdevenir, sense dubte, una nova fita en la història cultural i patrimonial de la ciutat.
Ací teniu l’enllaç a un curt video en què, en poc més de minut i mig, es resumeix de manera molt gràfica la magnífica intervenció realitzada en aquest històric edifici: https://youtu.be/4T_MU5uM7XU
Hi adjunte algunes fotografies del seu interior ja restaurat, així com un parell de fotografies comparatives de l'"abans" i el "desprès" de la seua façana principal:
Es tracta de l'edifici històric més representatiu de l'antiga València gremial: el Col.legi Major de l'Art de la Seda.
Aquest magnífic edifici, seu del gremi més nombrós, poderós i influent durant segles de la ciutat, va ser construït en estil gòtic a la València de la fi del segle XV, una València burgesa, orgullosa i culta que irradiava comerç, cultura i coneixement a bona part d’Europa.
La institució de la Seda a València va ser fundada l'any 1477 comptant amb mestres genovesos que van dur al Cap i Casal tècniques noves en l'elaboració de la seda, en una època en què a València s'estava produint un auge de la seua producció.
Tots ells van signar davant notari l'acta de fundació de "Lloabre Cofraria o Almoina de L'Ofici de Velluters", d'ací el nom actual del barri en què es troba ubicat: el barri de Velluters.
Un barri en el qual en la seua època de major esplendor va arribar a haver fins a 300 mestres seders i 3.000 tallers artesanals de producció de vellut. Les primeres ordenances de la institució van ser signades pel mateix Ferran el Catòlic i ratificades pel Consell de la ciutat en 1483.
L’edifici, de planta gòtica, va ser reformat en diverses ocasions durant els segles XVI, XVII, però sobretot en el XVIII, d'ací el seu característic aspecte barroc actual.
La fundació Hortensia Herrero, la mateixa que va fer la restauració de l'església de Sant Nicolau i dels seus magnífics frescs, ha estat la mecenes que ha aportat els fons necessaris per realitzar la rehabilitació integral d'un edifici que, durant més de 30 anys, havia estat abandonat per les institucions polítiques, fins al punt de trobar-se literalment en estat de ruïna.
En la seua restauració, segons les xifres de la pròpia Fundació, s'han invertit 68.000 hores de treball de restauradors que han servit per recuperar 7.500 rajoles ceràmiques i 300 llibres, havent-se empleat 7.200 fulls de plata fina.
La riquesa patrimonial del seu interior és molt destacable, sobretot pels seus frescs, murals i mosaics, que han estat completament restaurats.
Una altra de les joies del col·legi és el seu arxiu històric, considerat com el arxiu gremial més antic i extens d'Europa. Compta amb 48 pergamins, 660 llibres i 97 caixes d'arxiu de gran valor històric.
La inauguració d'aquesta restauració es va realitzar el passat divendres 17 de juny. La seua rehabilitació i obertura al públic va a esdevenir, sense dubte, una nova fita en la història cultural i patrimonial de la ciutat.
Ací teniu l’enllaç a un curt video en què, en poc més de minut i mig, es resumeix de manera molt gràfica la magnífica intervenció realitzada en aquest històric edifici: https://youtu.be/4T_MU5uM7XU
Hi adjunte algunes fotografies del seu interior ja restaurat, així com un parell de fotografies comparatives de l'"abans" i el "desprès" de la seua façana principal:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada