En l'apunt anterior havia parlat del jardins de Monfort, en esmentar que el seu mur exterior es correspon amb el que tenia el derruït Palau de Ripalda, situat fins a la seua desaparició precisament al seu costat.
Però no és l'única sorpresa que ens proporciona aquest bonic jardí neoclàssic.
La majoria de nosaltres estem familiaritzats amb la imatge dels lleons de bronze que es troben a l'entrada del Congrés dels Diputats a Madrid. Uns lleons que, originalment, no estaven en el disseny original de l'edifici, que havia previst col·locar uns fanals al seu lloc.
Però els fanals, un cop van ser col.locats, no van resultar ser del grat dels Diputats, perquè no donaven la imatge de "solemnitat" que requeria aquest indret.
Així que es va pensar a col·locar en el seu lloc uns lleons, animals que sí complien amb la imatge que era requerida per a l'entrada del Congres espanyol.
La realització dels lleons es van encarregar a un escultor aragonès, que els va fer de guix pintat de bronze. Com que aquest material no va a ser el més òptim per a aquesta ubicació, va ocórrer que al cap d'un any aproximadament els lleons van presentar un estat de conservació deplorable, degut a la seua exposició a les inclemències meteorològiques.
Per això es va fer un segon encàrrec. La segona parella de lleons es van encarregar a un altre escultor, Jose Bellver, que va dissenyar dos lleons de pedra, però d’una mida molt més xicoteta.
Quan es van col.locar una altra volta a la porta del Congres, degut a la seua mida i al seu aspecte, no van agradar als Diputats, ja que van dir d'ells que la seua aparença recordava més a "gossos rabiosos" que a "lleons felins". De manera que, novament, els lleons s’hi van retirar. Per tant va ser necessari fer un tercer encàrrec de lleons.
Finalment la tercera parella va ser encarregada a l'escultor Pinciano Ponzano, que utilitzant el bronze d'uns canons enemics capturats en la Guerra d'Àfrica, va realitzar els lleons que a hores d’ara podem veure a l'entrada a les Corts Espanyoles.
Però, quin va ser el destí de la segona parella de lleons que donaven aquella aparença de "gossos rabiosos", en paraules del Diputats espanyols?
Joan Baptista Romero, marquès de Sant Joan, amo d'un hort situat en el Pla del Reial que va transformar finalment en els actuals jardins de Monfort, va invertir molts diners en fer una finca d'esbarjo, estanys, galeries, arbres exòtics i conjunts escultòrics mitològics, tot per a embellir els jardins.
Joan Baptista va ser diputat del Partit Moderat a Madrid. I allà, quan la segona parella de lleons per al Congrés va ser retirada, va aprofitar l'avinentesa per comprar-los i portar-los... als seus jardins de València, als Jardins de Monfort. I tot just allà els va col·locar, i ahi els podem veure en una de les seues entrades.
Adjunte a l’apunt una fotografia de la parella de lleons actuals del Congrés dels Diputats, i la parella a la qual va substituir, actualment ubicada als jardins de Monfort de València:
Però no és l'única sorpresa que ens proporciona aquest bonic jardí neoclàssic.
La majoria de nosaltres estem familiaritzats amb la imatge dels lleons de bronze que es troben a l'entrada del Congrés dels Diputats a Madrid. Uns lleons que, originalment, no estaven en el disseny original de l'edifici, que havia previst col·locar uns fanals al seu lloc.
Però els fanals, un cop van ser col.locats, no van resultar ser del grat dels Diputats, perquè no donaven la imatge de "solemnitat" que requeria aquest indret.
Així que es va pensar a col·locar en el seu lloc uns lleons, animals que sí complien amb la imatge que era requerida per a l'entrada del Congres espanyol.
La realització dels lleons es van encarregar a un escultor aragonès, que els va fer de guix pintat de bronze. Com que aquest material no va a ser el més òptim per a aquesta ubicació, va ocórrer que al cap d'un any aproximadament els lleons van presentar un estat de conservació deplorable, degut a la seua exposició a les inclemències meteorològiques.
Per això es va fer un segon encàrrec. La segona parella de lleons es van encarregar a un altre escultor, Jose Bellver, que va dissenyar dos lleons de pedra, però d’una mida molt més xicoteta.
Quan es van col.locar una altra volta a la porta del Congres, degut a la seua mida i al seu aspecte, no van agradar als Diputats, ja que van dir d'ells que la seua aparença recordava més a "gossos rabiosos" que a "lleons felins". De manera que, novament, els lleons s’hi van retirar. Per tant va ser necessari fer un tercer encàrrec de lleons.
Finalment la tercera parella va ser encarregada a l'escultor Pinciano Ponzano, que utilitzant el bronze d'uns canons enemics capturats en la Guerra d'Àfrica, va realitzar els lleons que a hores d’ara podem veure a l'entrada a les Corts Espanyoles.
Però, quin va ser el destí de la segona parella de lleons que donaven aquella aparença de "gossos rabiosos", en paraules del Diputats espanyols?
Joan Baptista Romero, marquès de Sant Joan, amo d'un hort situat en el Pla del Reial que va transformar finalment en els actuals jardins de Monfort, va invertir molts diners en fer una finca d'esbarjo, estanys, galeries, arbres exòtics i conjunts escultòrics mitològics, tot per a embellir els jardins.
Joan Baptista va ser diputat del Partit Moderat a Madrid. I allà, quan la segona parella de lleons per al Congrés va ser retirada, va aprofitar l'avinentesa per comprar-los i portar-los... als seus jardins de València, als Jardins de Monfort. I tot just allà els va col·locar, i ahi els podem veure en una de les seues entrades.
Adjunte a l’apunt una fotografia de la parella de lleons actuals del Congrés dels Diputats, i la parella a la qual va substituir, actualment ubicada als jardins de Monfort de València:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada