Si passegem pel barri de l’Eixample de València, concretament per la confluència dels carrers Ciril Amorós i Pizarro, hi trobarem, entre molts altres en la zona, un preciós edifici construït en estil modernista, Casa Ferrer.
La València de principis del segle XX va experimentar una destacada evolució arquitectònica cap a aquest moviment. Una de les seues fonts d'influència més importants va ser la ciutat de Viena.
Aquest corrent va fer que València adoptara moltes de les seues particularitats més definides, com ara l'ús del ferro, la ceràmica i el vidre en els edificis, com a elements decoratius més característics.
Un dels membres d'aquest moviment més destacats en aquell moment a València, concretament de la tendència coneguda com Jugendstil vienès o Sezessionstil, va ser Vicent Ferrer, un arquitecte poc acceptat i entès en el seu temps pel purisme de la seua concepció arquitectònica cap al secessionisme austríac.
Aquest edifici va ser encarregat a Ferrer precisament pel seu propi pare per a residència familiar, de manera que l'arquitecte va poder dissenyar-lo sense cap tipus de restricció estilística, la qual cosa va fer seguint el més pur estil secessionista vienès.
Aquell concepte més pur del modernisme, conegut amb el nom de "l'obra d'art total", concebia el disseny d'aquests edificis com un tot, incloent-hi mobles, portes, llanties, escales, tots els seus elements decoratius,..., fins i tot la vestimenta dels seus habitants, en el cas més extrem.
Si ens acostem al pati d'entrada de Casa Ferrer, en el carrer Ciril Amorós número 29, hi observarem un curiós detall. El disseny dels timbres de la finca va ser realitzat també pel propi Vicent Ferrer, imitant la forma de la façana principal del seu edifici. Un xicotet detall més d'aquesta joia del modernisme valencià que podrem gaudir si passem per la seua porta.
Adjunte a l’apunt una fotografia de la façana de l'edifici i del seu timbre, on es poden apreciar clarament les seues similituds buscades per Vicent Ferrer:
La València de principis del segle XX va experimentar una destacada evolució arquitectònica cap a aquest moviment. Una de les seues fonts d'influència més importants va ser la ciutat de Viena.
Aquest corrent va fer que València adoptara moltes de les seues particularitats més definides, com ara l'ús del ferro, la ceràmica i el vidre en els edificis, com a elements decoratius més característics.
Un dels membres d'aquest moviment més destacats en aquell moment a València, concretament de la tendència coneguda com Jugendstil vienès o Sezessionstil, va ser Vicent Ferrer, un arquitecte poc acceptat i entès en el seu temps pel purisme de la seua concepció arquitectònica cap al secessionisme austríac.
Aquest edifici va ser encarregat a Ferrer precisament pel seu propi pare per a residència familiar, de manera que l'arquitecte va poder dissenyar-lo sense cap tipus de restricció estilística, la qual cosa va fer seguint el més pur estil secessionista vienès.
Aquell concepte més pur del modernisme, conegut amb el nom de "l'obra d'art total", concebia el disseny d'aquests edificis com un tot, incloent-hi mobles, portes, llanties, escales, tots els seus elements decoratius,..., fins i tot la vestimenta dels seus habitants, en el cas més extrem.
Si ens acostem al pati d'entrada de Casa Ferrer, en el carrer Ciril Amorós número 29, hi observarem un curiós detall. El disseny dels timbres de la finca va ser realitzat també pel propi Vicent Ferrer, imitant la forma de la façana principal del seu edifici. Un xicotet detall més d'aquesta joia del modernisme valencià que podrem gaudir si passem per la seua porta.
Adjunte a l’apunt una fotografia de la façana de l'edifici i del seu timbre, on es poden apreciar clarament les seues similituds buscades per Vicent Ferrer:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada