En l'apunt anterior havia parlat de l'alineació solar que es produeix cada any el 15 d'agost, coincidint amb el dia de l'Assumpció, entre la finestra sagetera del segon cos de la torre del Miquelet i el Sol, permetent l'entrada d'un raig de llum nítid dins de la lúgubre càmera que servia de refugi als que demanaven empara a l'església fugint de la justícia en èpoques més antigues.
Un sorprenent fet que ens parla dels avançats coneixements geomètrics i astronòmics que tingueren els que van dissenyar la torre allà pel segle XIV.
Però no és l'única sorpresa que ens reserva el Miquelet.
Com haurem observat moltes voltes quan passegem pel seu costat, l'estructura de la torre no és la típica quadrada ni redona, sinó que és de 8 costats.
I la seua altura total des de terra fins a la terrassa, sense comptar l’espandanya que hi va ser afegida tres segles més tard, és de 50.85 metres... exactament la mateixa mesura del seu perímetre octogonal: 50.85 metres!
Una altra característica geomètrica de la torre que ens confirma, una volta més, els coneixements avançats dels seus dissenyadors.
Però, qui va tindre tots aquests coneixements en els anys de l'edat mitjana de València, per a fer aqueix peculiar disseny del Miquelet?
Va ser el mestre pedrapiquer Andreu Julià, qui ja havia treballat alguns anys abans en la construcció de l'Aula Capitular de la Catedral de València, actualment Capella del Sant Calze. Ell va ser qui va dissenyar la torre.
I no només la va dissenyar i dibuixar sobre un pergamí per mostrar-la, sinó que sembla ser que també ho va traçar a escala real en terra sobre l'horta de Russafa, per fer veure a les autoritats civils i eclesiàstiques de la ciutat d'aleshores la gran estructura i dimensions del seu projecte.
El Miquelet va ser una torre que va ser construïda aïllada de la Catedral, fins que anys després aquesta es va ampliar per a unir la torre al seu recinte.
Després de Julià van treballar arquitectes de la talla de Pere Balaguer, el constructor de les Torres de Serrans.
Aquell "Campanar nou", com es va conèixer durant molts anys al Miquelet, es va construir entre els anys 1381 i 1429 per substituir una antiga torre campanar tardo-romànica erigida on ara està l'actual carrer de Barcella, i de la que ja vaig parlar en un apunt anterior.
Però amb tot, el Miquelet encara guarda més sorpreses. D'alguna ja n’havia parlat en apunts anteriors, i d'altres en parlaré més endavant.
Adjunte a l’apunt una representació pictòrica de com seria la Catedral i el “Campanar nou” quan aquest va ser acabat, abans de l'ampliació de la Catedral:
Un sorprenent fet que ens parla dels avançats coneixements geomètrics i astronòmics que tingueren els que van dissenyar la torre allà pel segle XIV.
Però no és l'única sorpresa que ens reserva el Miquelet.
Com haurem observat moltes voltes quan passegem pel seu costat, l'estructura de la torre no és la típica quadrada ni redona, sinó que és de 8 costats.
I la seua altura total des de terra fins a la terrassa, sense comptar l’espandanya que hi va ser afegida tres segles més tard, és de 50.85 metres... exactament la mateixa mesura del seu perímetre octogonal: 50.85 metres!
Una altra característica geomètrica de la torre que ens confirma, una volta més, els coneixements avançats dels seus dissenyadors.
Però, qui va tindre tots aquests coneixements en els anys de l'edat mitjana de València, per a fer aqueix peculiar disseny del Miquelet?
Va ser el mestre pedrapiquer Andreu Julià, qui ja havia treballat alguns anys abans en la construcció de l'Aula Capitular de la Catedral de València, actualment Capella del Sant Calze. Ell va ser qui va dissenyar la torre.
I no només la va dissenyar i dibuixar sobre un pergamí per mostrar-la, sinó que sembla ser que també ho va traçar a escala real en terra sobre l'horta de Russafa, per fer veure a les autoritats civils i eclesiàstiques de la ciutat d'aleshores la gran estructura i dimensions del seu projecte.
El Miquelet va ser una torre que va ser construïda aïllada de la Catedral, fins que anys després aquesta es va ampliar per a unir la torre al seu recinte.
Després de Julià van treballar arquitectes de la talla de Pere Balaguer, el constructor de les Torres de Serrans.
Aquell "Campanar nou", com es va conèixer durant molts anys al Miquelet, es va construir entre els anys 1381 i 1429 per substituir una antiga torre campanar tardo-romànica erigida on ara està l'actual carrer de Barcella, i de la que ja vaig parlar en un apunt anterior.
Però amb tot, el Miquelet encara guarda més sorpreses. D'alguna ja n’havia parlat en apunts anteriors, i d'altres en parlaré més endavant.
Adjunte a l’apunt una representació pictòrica de com seria la Catedral i el “Campanar nou” quan aquest va ser acabat, abans de l'ampliació de la Catedral:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada