Si passegem per la plaça de la Mare de Déu ho estarem fent pel cor de València, no només de la València actual i de la medieval, sinó també de la València dels seus orígens, la València romana de fa 22 segles.
Aquesta plaça, que ara coneixem amb el nom de la patrona de la ciutat, la Mare de Déu dels Desemparats, ha estat coneguda durant tota l'època medieval fins a principis del segle passat com a plaça de la Seu.
Ens ho recorda una curiosa i xicoteta rajola antiga que trobarem sobre la paret de la Catedral, en el cantó de la plaça amb el passatge Emili M. Aparicio Olmos que ens porta cap a la plaça de l'Almoina.
Aquesta rajola, de lletres blaves sobre fons blanc, correspon a la primera senyalització de carrers que es va fer a València en el segle XIX.
Adjunte a l’apunt un plànol antic del Pare Tosca datat al s.XVIII, on es pot veure el nom original de la plaça, i una fotografia de l’esmentada retolació antiga que ho indica:
Aquesta plaça, que ara coneixem amb el nom de la patrona de la ciutat, la Mare de Déu dels Desemparats, ha estat coneguda durant tota l'època medieval fins a principis del segle passat com a plaça de la Seu.
Ens ho recorda una curiosa i xicoteta rajola antiga que trobarem sobre la paret de la Catedral, en el cantó de la plaça amb el passatge Emili M. Aparicio Olmos que ens porta cap a la plaça de l'Almoina.
Aquesta rajola, de lletres blaves sobre fons blanc, correspon a la primera senyalització de carrers que es va fer a València en el segle XIX.
Adjunte a l’apunt un plànol antic del Pare Tosca datat al s.XVIII, on es pot veure el nom original de la plaça, i una fotografia de l’esmentada retolació antiga que ho indica:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada