Tal com he comentat en apunts anteriors, l'Exposició Regional de l'any 1909 va suposar per a València la possibilitat de mostrar als valencians i visitants alguns dels últims avanços tecnològics existents en aquella època.
En aquests apunts havia mostrat, per exemple, com els visitants d’aquella Exposició van poder sorprendre’s i gaudir amb la primera escala mecànica instal·lada a Espanya i amb un "tramvia aeri" que travessava de part a part el riu Túria per connectar-la amb la ciutat, què va ser considerat com el funicular més llarg d'Europa en aquell moment. Aquests van ser alguns d'aquells avenços, però no van ser els únics.
En aquells anys una Muntanya Russa, una cosa tan comú en els nostres parcs d'atraccions actuals, constituïa un cert desafiament tecnològic.
El repte de la seua construcció en l'Exposició valenciana va estar a càrrec d’un valencià, Francesc Climent, de l'empresa La Maquinista Valenciana.
Aquella Muntanya Russa, coneguda com "Els Urals", tenia una estructura ovalada de 80 metres d'eix major per 40 metres d'eix menor, amb un recorregut de 126 metres. En un dels seus extrems hi havia una torre de 25 metres d'altura, que allotjava un ascensor que elevava als passatgers fins a un alçada de 14 metres.
Allà dalt començava el recorregut d'una vagoneta amb una capacitat de 6 persones, que circulava sobre un carril elevat amb una suau pendent, passant per alts i baixos, túnels i ponts penjants, fins a donar una volta sencera i tornar a l'esmentada torre, però 6 metres més baix que el punt de partida. Des d'allà els passatgers tenien dues opcions: o bé baixar amb l'ascensor, o bé baixar en un bot per un empinada rampa fins a un llac artificial anomenat “Water Chute”, de 850 metres quadrats.
Tota l'estructura metàl·lica de la instal·lació estava decorada de fusta i cartró pedra.
Hi adjunte diverses fotografies d'aquella Muntanya Russa, que va ser la primera que es va instal.lar a València:
En aquests apunts havia mostrat, per exemple, com els visitants d’aquella Exposició van poder sorprendre’s i gaudir amb la primera escala mecànica instal·lada a Espanya i amb un "tramvia aeri" que travessava de part a part el riu Túria per connectar-la amb la ciutat, què va ser considerat com el funicular més llarg d'Europa en aquell moment. Aquests van ser alguns d'aquells avenços, però no van ser els únics.
En aquells anys una Muntanya Russa, una cosa tan comú en els nostres parcs d'atraccions actuals, constituïa un cert desafiament tecnològic.
El repte de la seua construcció en l'Exposició valenciana va estar a càrrec d’un valencià, Francesc Climent, de l'empresa La Maquinista Valenciana.
Aquella Muntanya Russa, coneguda com "Els Urals", tenia una estructura ovalada de 80 metres d'eix major per 40 metres d'eix menor, amb un recorregut de 126 metres. En un dels seus extrems hi havia una torre de 25 metres d'altura, que allotjava un ascensor que elevava als passatgers fins a un alçada de 14 metres.
Allà dalt començava el recorregut d'una vagoneta amb una capacitat de 6 persones, que circulava sobre un carril elevat amb una suau pendent, passant per alts i baixos, túnels i ponts penjants, fins a donar una volta sencera i tornar a l'esmentada torre, però 6 metres més baix que el punt de partida. Des d'allà els passatgers tenien dues opcions: o bé baixar amb l'ascensor, o bé baixar en un bot per un empinada rampa fins a un llac artificial anomenat “Water Chute”, de 850 metres quadrats.
Tota l'estructura metàl·lica de la instal·lació estava decorada de fusta i cartró pedra.
Hi adjunte diverses fotografies d'aquella Muntanya Russa, que va ser la primera que es va instal.lar a València:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada