En l’apunt anterior havia parlat de la presència d'una olivera a la plaça del Doctor Collado de València. Un arbre i un indret que representen el passat de l'antiga Llotja de l'Oli que, durant aproximadament 500 anys, va estar situada en aquest lloc.
Però aquesta olivera no és l'únic arbre simbòlic que hi ha plantat a Ciutat Vella, el centre històric del Cap i Casal.
Però aquesta olivera no és l'únic arbre simbòlic que hi ha plantat a Ciutat Vella, el centre històric del Cap i Casal.
Si passegem per la plaça del Pilar de València veurem unes moreres. I, a l'igual que l’esmentada olivera, aquests arbres tampoc no s'ubiquen en aquesta plaça només per casualitat.
La plaça del Pilar es pot considerar com el centre neuràlgic d'un dels barris més tradicionals i històrics de València: el barri de Velluters.
Aquest barri es va desenvolupar plenament després fer-se la muralla cristiana l'any 1356. A partir del segle XV va esdevenir el centre de l'activitat de producció de la seda de la ciutat, del "velluto" (vellut), mot italià que li va acabar donant nom al barri: velluters.
Milers de tallers artesans de la seda i del vellut es van instal·lar al barri durant diversos segles. La importància de la producció de seda a aquest barri va ser tal que, a finals del segle XVIII, la meitat de les cases de comerç a l'engròs de València es dedicaven en exclusiva al negoci de la seda. j
Ja en 1479, i per influència genovesa, s’havia creat de manera oficial el Gremi de Velluters, i la seua seu va ser el Col.legi de la Seda, del què he parlat anteriorment en altres apunts arran de la seua recent rehabilitació i recuperació com espai històric i museístic per a la ciutat.
Com he comentat adés, amb el pas dels segles el barri de Velluters es va convertir en el centre neuràlgic de l'activitat comercial de la ciutat, amb més de 4.000 telers en què treballaven tant els homes, més especialitzats en la confecció del teixit, com les dones, que solien dedicar-se a treballs com la filatura o el debanament.
A mitjan del segle XIX es va produir una gran crisi de la indústria fabril degut a l’epidèmia de la pebrina, que provocava que el cuc de la seda moris abans d’acabar el seu cicle vegetatiu. A partir de l'enderroc de les muralles medievals en 1865, el barri només va conservar el seu caràcter residencial.
La presència d'aquestes moreres al centre històric del barri, la plaça del Pilar, ens parla del seu passat tradicional en què la cria del cuc de seda, que menjava fulles de morera, era fonamental per a la producció del fil de seda i, consequentment, per a sustentar l’activitat industrial del barri.
Hi adjunte una fotografia de les simbòliques moreres existents actualment a la plaça del Pilar de València:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada