En un apunt anterior vaig parlar del trasllat de les obres d'art del Museu del Prado a València, que es va produir a principis de novembre de 1936, arran dels bombardejos que patia Madrid envoltada per les tropes franquistes.
Aquella agònica situació que patia la ciutat, amb el risc que pogueren caure bombes al museu i destruir les seues obres d'art, va provocar que es prenguera la decisió de traslladar a València quasi 2.000 obres de diferents museus de Madrid, 361 de les quals eren del Prado.
La responsabilitat de l'evacuació de les obres va recaure en la Junta de Defensa del Tresor Artístic Nacional. Els seus principals responsables van ser un jove Josep Renau, cartellista i publicista valencià nomenat director general de Belles Arts al setembre 1936, i l'arquitecte Vaamonde.
En arribar a València per carretera des de Madrid, les obres van ser emmagatzemades en dos indrets diferents: a les Torres de Serrans i al Col·legi del Patriarca (ací les més grans), desprès de què les seues estructures foren reforçades en previsió de bombardejos.
Les condicions de seguretat del trasllat van originar polèmica, fins i tot internacional, degut a que es va considerar que no havien estat les adequades per a preservar-les en bon estat.
De fet el prestigiós diari britànic The Times va publicar un dur article, en què es dubtava que el trasllat i posterior dipòsit d'aquestes obres s'haguera fet de manera que garantitzara el seu correcte emmagatzemament i la seua seguretat.
Arran de la polèmica suscitada, el Govern espanyol de la II República va convidar els promotors d'aquesta polèmica a visitar València per comprovar “in situ” l'estat de les obres, amb els seus propis ulls.
L'agost de 1937 es van desplaçar a València diverses personalitats britàniques relacionades amb el món de l’art.
Van anar a les Torres de Serrans, i desprès de supervisar les obres de reforçament que s’hi havia fet, ja davant de les caixes precintades amb els quadres, van sol·licitar que se'ls obrira una d'elles per comprovar quin era el seu estat de conservació, i si el que deia a l'exterior de la caixa es corresponia amb l'obra que contenia.
L'obra que van triar va ser la de les Menines de Velazquez.
Les Torres no eren l'indret adequat per poder comprovar l’estat del quadre, ja que havien estat condicionades com un autèntic búnquer i no hi havia espai ni llum suficient per poder examinar-lo amb cura. Per això van decidir dur la caixa al Col·legi del Patriarca.
Allà es va traure el quadre de la caixa i es va desplegar davant de tot l'equip de visitants per comprovar que no patia danys.
Aquell moment va ser retratat per ser publicat en el diari que havia encetat la polèmica, The times.
Els vistants, Sir Frederic Kenyon, exdirector del British Museum i James G. Mann, conservador de la Wallace Collection, juntament amb Timoteo Pérez Rubio, President de la Junta Central del Tresor Artístic, entre d'altres, es van fer una fotografia amb el quadre en el Patriarca l'agost de 1937.
Aquella foto va aparèixer publicada al periòdic el 3 de setembre de 1937, com a constatació que les obres es trobaven correctament identificades i en bon estat.
Adjunte a l’apunt aquella històrica fotografia del quadre de les Menines de Velázquez al Col·legi del Patriarca de València:
Aquella agònica situació que patia la ciutat, amb el risc que pogueren caure bombes al museu i destruir les seues obres d'art, va provocar que es prenguera la decisió de traslladar a València quasi 2.000 obres de diferents museus de Madrid, 361 de les quals eren del Prado.
La responsabilitat de l'evacuació de les obres va recaure en la Junta de Defensa del Tresor Artístic Nacional. Els seus principals responsables van ser un jove Josep Renau, cartellista i publicista valencià nomenat director general de Belles Arts al setembre 1936, i l'arquitecte Vaamonde.
En arribar a València per carretera des de Madrid, les obres van ser emmagatzemades en dos indrets diferents: a les Torres de Serrans i al Col·legi del Patriarca (ací les més grans), desprès de què les seues estructures foren reforçades en previsió de bombardejos.
Les condicions de seguretat del trasllat van originar polèmica, fins i tot internacional, degut a que es va considerar que no havien estat les adequades per a preservar-les en bon estat.
De fet el prestigiós diari britànic The Times va publicar un dur article, en què es dubtava que el trasllat i posterior dipòsit d'aquestes obres s'haguera fet de manera que garantitzara el seu correcte emmagatzemament i la seua seguretat.
Arran de la polèmica suscitada, el Govern espanyol de la II República va convidar els promotors d'aquesta polèmica a visitar València per comprovar “in situ” l'estat de les obres, amb els seus propis ulls.
L'agost de 1937 es van desplaçar a València diverses personalitats britàniques relacionades amb el món de l’art.
Van anar a les Torres de Serrans, i desprès de supervisar les obres de reforçament que s’hi havia fet, ja davant de les caixes precintades amb els quadres, van sol·licitar que se'ls obrira una d'elles per comprovar quin era el seu estat de conservació, i si el que deia a l'exterior de la caixa es corresponia amb l'obra que contenia.
L'obra que van triar va ser la de les Menines de Velazquez.
Les Torres no eren l'indret adequat per poder comprovar l’estat del quadre, ja que havien estat condicionades com un autèntic búnquer i no hi havia espai ni llum suficient per poder examinar-lo amb cura. Per això van decidir dur la caixa al Col·legi del Patriarca.
Allà es va traure el quadre de la caixa i es va desplegar davant de tot l'equip de visitants per comprovar que no patia danys.
Aquell moment va ser retratat per ser publicat en el diari que havia encetat la polèmica, The times.
Els vistants, Sir Frederic Kenyon, exdirector del British Museum i James G. Mann, conservador de la Wallace Collection, juntament amb Timoteo Pérez Rubio, President de la Junta Central del Tresor Artístic, entre d'altres, es van fer una fotografia amb el quadre en el Patriarca l'agost de 1937.
Aquella foto va aparèixer publicada al periòdic el 3 de setembre de 1937, com a constatació que les obres es trobaven correctament identificades i en bon estat.
Adjunte a l’apunt aquella històrica fotografia del quadre de les Menines de Velázquez al Col·legi del Patriarca de València:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada