En un dels darrers apunts publicats, en què havia parlat de l’atac que va patir el Miquelet durant la Guerra Civil espanyola, havia explicat el sistema de defensa antiaèria que tenia València per defendre's dels atacs aeris.
El sistema de fonolocalitzadors que existien pels barris de la ciutat transmetien el senyal al Comandament central d'observació antiaèria que és trobava situat a la terrassa del Miquelet, i des d'allà s'activaven les sirenes antiaèries que es distribuïen per tots els barris de la ciutat, per a què la població anara a protegir-se als nombrosos refugis antiaeris, tant particulars com públics, que hi existien.
En total eren un total de 25 les sirenes que hi havia a València, distribuïdes per tot arreu de la ciutat.
Una a una van anar desapareixent totes elles en acabar la Segona Guerra Mundial, ja que el Govern de Franco les va voler mantindre actives durant aquest període per si de cas es produïa una invasió d’Espanya per part de les forces Aliades.
Totes van desaparèixer... totes excepte una, que encara roman al seu lloc original i és visible a hores d'ara des del carrer.
Si passem per la Finca Roja, en un edifici que hi ha just enfront a l’altre costat de la plaça de Pintor Segrelles, fent cantonada amb el carrer Martinez Aloi, si ens hi fixem bé observarem a la seua terrassa una cosa que ens recorda un gran cap. Aquest gran cap no és una altra cosa més que a l'altaveu de la sirena antiaèria. L'últim altaveu que encara hi existeix.
Adjunte a l'apunt una fotografia a on indique amb una fletxa la situació d'aquesta sirena, perquè ens puga servir per localitzar-la amb facilitat. I també una diverses fotografies de la pròpia sirena, on podem veure-la amb detall i observar just enfront la Finca Roja:
El sistema de fonolocalitzadors que existien pels barris de la ciutat transmetien el senyal al Comandament central d'observació antiaèria que és trobava situat a la terrassa del Miquelet, i des d'allà s'activaven les sirenes antiaèries que es distribuïen per tots els barris de la ciutat, per a què la població anara a protegir-se als nombrosos refugis antiaeris, tant particulars com públics, que hi existien.
En total eren un total de 25 les sirenes que hi havia a València, distribuïdes per tot arreu de la ciutat.
Una a una van anar desapareixent totes elles en acabar la Segona Guerra Mundial, ja que el Govern de Franco les va voler mantindre actives durant aquest període per si de cas es produïa una invasió d’Espanya per part de les forces Aliades.
Totes van desaparèixer... totes excepte una, que encara roman al seu lloc original i és visible a hores d'ara des del carrer.
Si passem per la Finca Roja, en un edifici que hi ha just enfront a l’altre costat de la plaça de Pintor Segrelles, fent cantonada amb el carrer Martinez Aloi, si ens hi fixem bé observarem a la seua terrassa una cosa que ens recorda un gran cap. Aquest gran cap no és una altra cosa més que a l'altaveu de la sirena antiaèria. L'últim altaveu que encara hi existeix.
Adjunte a l'apunt una fotografia a on indique amb una fletxa la situació d'aquesta sirena, perquè ens puga servir per localitzar-la amb facilitat. I també una diverses fotografies de la pròpia sirena, on podem veure-la amb detall i observar just enfront la Finca Roja:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada