Si un dia decidiu donar-vos un passeig per la Punta, una aïllada pedania de València situada al costat de Pinedo i Natzaret, al bell mig de la que va ser una de les millors hortes que envoltaven la ciutat, res vos farà sospitar la relació que pot tindre aquest indret amb la cèntrica plaça del Mercat de València.
Però si que la té.
Perquè tots dos indrets van representar fa ja quasi dos segles les cares oposades, és a dir, la de la vida i la de la mort, de l'últim executat per heretgia del món: Gaietà Ripoll.
Gaietà era un mestre de Russafa que donava les seues classes als xiquets en una xicoteta escola de la Punta (llavors la Punta pertanyia al municipi de Russafa, que era encara independent de València).
Aquella mort va ser dictada per la Junta de Fe de València, organisme que va substituir per un temps a la Inquisició, formalment ja desapareguda quan van passar els fets que ara explicaré.
Gaietà Ripoll havia lluitat contra els francesos en la Guerra de la Independència com a oficial d'Infanteria, i va ser fet presoner en 1810 i portat a França.
Allà es va conscienciar de moltes de les idees de la Il·lustració, i una d'elles va ser la del deisme, una doctrina filosòfica religiosa que admet, mitjançant el raciocini i l'experiència, l'existència de Déu com a creador del món natural, però que no accepta altres elements característics de les religions en la seua relació amb la divinitat, com ara l'existència de revelacions, la pràctica de cultes ni tampoc creuen en les pràctiques i els dogmes religiosos.
En tornar a València al cap d'uns anys i començar a exercir de mestre a la Punta, els pares i veïns de la pedania no van entendre aquella filosofia religiosa tan estranya que el mestre explicava als xiquets, per la qual cosa van decidir denunciar-ho davant la Junta de Fe.
La "prova" definitiva de la seua deserció de les idees i pràctiques de l'Església catòlica, apostòlica i romana es va obtindre quan al pas d'una processó religiosa per la porta de l'escola, el mestre es va negar a traure els xiquets al carrer, actitud que tots van considerar com una heretgia.
Gaietà Ripoll va ser detingut l'octubre de 1824, i durant els dos anys que va romandre a la presó inquisitorial de Sant Narcís a València es va negar a renunciar a les seues idees, tot i els nombrosos intents de l'Església perquè rectificara.
Per això va ser condemnat a mort pel Tribunal de la Fe diocesà, per ser un “heretge contumaç i relaxat”, en un judici-farsa farcit d'irregularitats, i malgrat les protestes i peticions de clemència que van arribar de nombrosos països europeus.
L'Audiència de València, tot i no comptar ni amb l'obligatòria autorització del rei Fernando VII, va dictar i va executar la sentència el 31 de juliol de 1826.
El seu últim passeig va ser públic des de la presó de Sant Narcís, pel carrer Salvador, seguint pel carrer Serrans, carrer Cavallers, Tossal, carrer Bosseria fins a la Plaça del Mercat. Gaietà anava pujat en un ruc, esposat i vestit de negre.
En una altra època anterior als condemnats per heretgia se'ls cremava a la foguera, però ja en ple segle XIX aquesta manera d'executar els reus no estava ben vista, per la qual cosa van col·locar-lo sobre un barril que tenia pintades unes flames, en senyal de purificació, i sobre ell va ser penjat en una forca.
Posteriorment el seu cos va ser conduït a la zona de la Petxina, on antigament se situava el cremador de la Inquisició, i es desconeix que es va fer amb el seu cos, si va ser soterrat allà o va ser llançat al Túria, o fins i tot si ja mort va ser cremat.
Malauradament res recorda a la plaça del Mercat que va ser el lloc on Gaietà Ripoll va ser l'últim executat per heretgia al món. Una placa recordatòria faria memòria als valencians d’aquell trist esdeveniment.
Hi adjunte un retrat fet a Gaietà Ripoll, i una fotografia actual que, segons recentes investigacions, correspon a la barraca-escola de La Punta a on el mestre Ripoll donava les classes als xiquets:
Però si que la té.
Perquè tots dos indrets van representar fa ja quasi dos segles les cares oposades, és a dir, la de la vida i la de la mort, de l'últim executat per heretgia del món: Gaietà Ripoll.
Gaietà era un mestre de Russafa que donava les seues classes als xiquets en una xicoteta escola de la Punta (llavors la Punta pertanyia al municipi de Russafa, que era encara independent de València).
Aquella mort va ser dictada per la Junta de Fe de València, organisme que va substituir per un temps a la Inquisició, formalment ja desapareguda quan van passar els fets que ara explicaré.
Gaietà Ripoll havia lluitat contra els francesos en la Guerra de la Independència com a oficial d'Infanteria, i va ser fet presoner en 1810 i portat a França.
Allà es va conscienciar de moltes de les idees de la Il·lustració, i una d'elles va ser la del deisme, una doctrina filosòfica religiosa que admet, mitjançant el raciocini i l'experiència, l'existència de Déu com a creador del món natural, però que no accepta altres elements característics de les religions en la seua relació amb la divinitat, com ara l'existència de revelacions, la pràctica de cultes ni tampoc creuen en les pràctiques i els dogmes religiosos.
En tornar a València al cap d'uns anys i començar a exercir de mestre a la Punta, els pares i veïns de la pedania no van entendre aquella filosofia religiosa tan estranya que el mestre explicava als xiquets, per la qual cosa van decidir denunciar-ho davant la Junta de Fe.
La "prova" definitiva de la seua deserció de les idees i pràctiques de l'Església catòlica, apostòlica i romana es va obtindre quan al pas d'una processó religiosa per la porta de l'escola, el mestre es va negar a traure els xiquets al carrer, actitud que tots van considerar com una heretgia.
Gaietà Ripoll va ser detingut l'octubre de 1824, i durant els dos anys que va romandre a la presó inquisitorial de Sant Narcís a València es va negar a renunciar a les seues idees, tot i els nombrosos intents de l'Església perquè rectificara.
Per això va ser condemnat a mort pel Tribunal de la Fe diocesà, per ser un “heretge contumaç i relaxat”, en un judici-farsa farcit d'irregularitats, i malgrat les protestes i peticions de clemència que van arribar de nombrosos països europeus.
L'Audiència de València, tot i no comptar ni amb l'obligatòria autorització del rei Fernando VII, va dictar i va executar la sentència el 31 de juliol de 1826.
El seu últim passeig va ser públic des de la presó de Sant Narcís, pel carrer Salvador, seguint pel carrer Serrans, carrer Cavallers, Tossal, carrer Bosseria fins a la Plaça del Mercat. Gaietà anava pujat en un ruc, esposat i vestit de negre.
En una altra època anterior als condemnats per heretgia se'ls cremava a la foguera, però ja en ple segle XIX aquesta manera d'executar els reus no estava ben vista, per la qual cosa van col·locar-lo sobre un barril que tenia pintades unes flames, en senyal de purificació, i sobre ell va ser penjat en una forca.
Posteriorment el seu cos va ser conduït a la zona de la Petxina, on antigament se situava el cremador de la Inquisició, i es desconeix que es va fer amb el seu cos, si va ser soterrat allà o va ser llançat al Túria, o fins i tot si ja mort va ser cremat.
Malauradament res recorda a la plaça del Mercat que va ser el lloc on Gaietà Ripoll va ser l'últim executat per heretgia al món. Una placa recordatòria faria memòria als valencians d’aquell trist esdeveniment.
Hi adjunte un retrat fet a Gaietà Ripoll, i una fotografia actual que, segons recentes investigacions, correspon a la barraca-escola de La Punta a on el mestre Ripoll donava les classes als xiquets:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada