Les Torres de Quart han sigut històricament la portes més famoses de la muralla medieval de la ciutat de València, juntament amb les dels Serrans.
Orientades cap a l'oest, les de Quart eren la porta d'entrada i eixida del camí cap als pobles i ciutats de l'interior de la península.
Aquest camí passava abans d'arribar a València pel poble que actualment s'anomena Quart de Poblet, població de fundació romana.
Aquest fet està ben documentat històricament, per exemple pel historiador Euriclidión, què va descriure en la seua obra com els veïns de “Quartum" (Quart de Poblet) van ajudar a l'exèrcit d'Aníbal quan va quedar paralitzat pel riu Turia.
Però quin és l'origen del nom de Quart, que també dona nom a les torres de Quart de l'antiga muralla cristiana de València?
Quan es va fundar la Valentia romana l'any 138 a.C, la vertebració del territori de l'Horta va passar a estar gestionat per la nova ciutat.
La Via romana que es dirigia cap a ponent esdevingué l’origen del futur poble de Quart, en ser col·locada la quarta pedra miliar en aquesta via. És per això pel que el nom de Quart prové del llatí "at quartum miliarium", que era la distància a la qual aquesta localitat es trobava de València.
Un "miliarium" equivalia a mil passos dobles romans, i aquest, al seu torn, es corresponia amb una milla romana, que vindria a ser actualment 1.481 metres.
Per tant Quartum miliarium equival a quatre vegades una milla romana, exactament 5.926 metres, que es correspondria amb la distància que hi ha de Quart de Poblet, aproximadament des de l'actual plaça de Valldecabres, fins al cor de la València romana, el fòrum, que es trobava en els terrenys que actualment ocupen la plaça de l'Almoina i la plaça de la Mare de Deu.
Al juny de 2015 una interessant iniciativa popular dels ciutadans de Quart anomenada "Pro Quart Miliarium" va reposar l'històric "quartum miliarium", aproximadament a on s'estima que va estar col·locat l'original fa 2.000 anys.
Adjunte a l'apunt una fotografia d'aquest nou "miliarium" de Quart, i un altra de les torres de València que prenen el seu nom:
Orientades cap a l'oest, les de Quart eren la porta d'entrada i eixida del camí cap als pobles i ciutats de l'interior de la península.
Aquest camí passava abans d'arribar a València pel poble que actualment s'anomena Quart de Poblet, població de fundació romana.
Aquest fet està ben documentat històricament, per exemple pel historiador Euriclidión, què va descriure en la seua obra com els veïns de “Quartum" (Quart de Poblet) van ajudar a l'exèrcit d'Aníbal quan va quedar paralitzat pel riu Turia.
Però quin és l'origen del nom de Quart, que també dona nom a les torres de Quart de l'antiga muralla cristiana de València?
Quan es va fundar la Valentia romana l'any 138 a.C, la vertebració del territori de l'Horta va passar a estar gestionat per la nova ciutat.
La Via romana que es dirigia cap a ponent esdevingué l’origen del futur poble de Quart, en ser col·locada la quarta pedra miliar en aquesta via. És per això pel que el nom de Quart prové del llatí "at quartum miliarium", que era la distància a la qual aquesta localitat es trobava de València.
Un "miliarium" equivalia a mil passos dobles romans, i aquest, al seu torn, es corresponia amb una milla romana, que vindria a ser actualment 1.481 metres.
Per tant Quartum miliarium equival a quatre vegades una milla romana, exactament 5.926 metres, que es correspondria amb la distància que hi ha de Quart de Poblet, aproximadament des de l'actual plaça de Valldecabres, fins al cor de la València romana, el fòrum, que es trobava en els terrenys que actualment ocupen la plaça de l'Almoina i la plaça de la Mare de Deu.
Al juny de 2015 una interessant iniciativa popular dels ciutadans de Quart anomenada "Pro Quart Miliarium" va reposar l'històric "quartum miliarium", aproximadament a on s'estima que va estar col·locat l'original fa 2.000 anys.
Adjunte a l'apunt una fotografia d'aquest nou "miliarium" de Quart, i un altra de les torres de València que prenen el seu nom:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada