Si passegem pel carrer Guillem de Castro des de les Torres de Quart cap al riu, seguint el traçat de l'antiga muralla gòtica de la ciutat, en arribar a l'altura de la Beneficència, al carrer Corona, veurem a la nostra esquerra un carrer que condueix cap al riu que es diu Doctor Sanchis Bergón, un metge que va ser fundador de l'Associació Valenciana de la Caritat i també batlle de València durant els anys 1906 i 1907.
Però aquest carrer va tindre fins a l'any 1911 un altre nom, el de “Calle del Quemadero”. L'antic nom d'aquest carrer no és casual.
Durant segles, tots aquells condemnats per la Santa Inquisició per delictes com la sodomia, l'homosexualitat o l'heretgia, rebien el càstig de morir a la foguera, per tal que els seus pecats foren purificats pel foc.
I precisament aquest carrer, que conduïa cap al riu des de la porta dels Tints (situada en l'actual confluència de Guillem de Castro i Corona) de la muralla medieval, i que durant segles no seria més que un camí amb unes poques cases a banda i banda, era l'últim que recorrien els condemnats a la foguera abans de ser cremats a la vora del riu.
A aquest indret va ser portat també el cadàver del mestre Gaietà Ripoll, executat en la forca de la Plaça del Mercat, i del què havia parlat precisament en l'apunt anterior.
Probablement l'esmentada porta dels Tints seria el lloc per a on la majoria dels condemnats abandonarien la ciutat, just abans de morir en el crematori de l'Inquisició.
Hi adjunte una il·lustració d'època d'un crematori situat al costat d'una muralla medieval, igual que el de València. I un retall del plànol de Mancelli de 1608, on s'hi observa la porta dels Tints i a on he assenyalat on es trobava l'antic carrer del Quemadero, actual Sanchis Bergón:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada