Si passegem per la plaça de l'Ajuntament de València, probablement molts dels més joves "passejants" i amics d'aquesta pàgina desconeixeran que aquesta plaça, la principal actualment de la ciutat, ha sofert profundes i radicals modificacions de mida i disseny al llarg de la seua història.
El propòsit d'aquest apunt és parlar de la penúltima d'aquestes modificacions, què va tindre lloc en la dècada de 1960, quan l'ajuntament d'aquella època va decidir acabar amb el disseny que existia fins llavors.
Un disseny que havia estat realitzat per qui, probablement, ha sigut l'arquitecte i urbanista més important que va tindre la València del segle XX, per la gran empremta personal que va deixar a la ciutat. Parle de Javier Goerlich.
Goerlich va realitzar entre 1927 i 1933 una singular reforma de la plaça, aleshores anomenada plaça d’Emilio Castelar, què va consistir bàsicament en elevar uns quatre metres el centre de la plaça per construir un espai subterrani a on es va instal·lar el Mercat de Flors, que fins aleshores havia estat en superfície.
Al centre d'aquell mercat es va col·locar una font que, a més de embellir, servia per dotar d'aigua potable als llocs de flors. La font es trobava al centre d'una columnata circular, que l'envoltava.
Aquest espai sobreelevat al centre de la plaça li donava un aspecte de "tortada", per la qual cosa es va popularitzar aquest nom entre la població. A ell s'hi accedia mitjançant unes escalinates que l'envoltaven per tot el seu perímetre, i sobre ell es van col·locar tres grans fonts que es corresponien a les tres províncies valencianes.
El centre de la "tortada" l'ocupava un gran òcul envoltat per una balustrada que s'obria a l'interior del subterrani, en el centre del qual hi havia l’esmentada font subterrània. Aquest òcul permetia la ventilació i lluminositat del Mercat de les Flors.
Aquest disseny, tan criticat per alguns com lloat per molts altres, concebia la plaça com un gran espai per a vianants i de trobada ciutadana. Precisament la mentalitat política dels anys 1960, més be oposada a aquest concepte, va ser la responsable de què es derruira completament aquella "tortada" per a crear al seu lloc un gran aparcament en superfície per a cotxes que ocupava tot el centre de la plaça.
L'automòbil privat i les seues necessitats de mobilitat i aparcament per tota la ciutat, incloent-hi el seu centre històric, havia passat a estar en el centre de les prioritats de qualsevol reforma urbanística que es plantejara en l'època.
El Mercat de Flors subterrani va passar a ocupar les vores d'aquell gran aparcament de cotxes, físicament ubicat al mateix lloc que ocupa en l'actualitat.
Hi adjunte una fotografia d’aquella gran plaça, ja en el record, dissenyada per Javier Goerlich:
El propòsit d'aquest apunt és parlar de la penúltima d'aquestes modificacions, què va tindre lloc en la dècada de 1960, quan l'ajuntament d'aquella època va decidir acabar amb el disseny que existia fins llavors.
Un disseny que havia estat realitzat per qui, probablement, ha sigut l'arquitecte i urbanista més important que va tindre la València del segle XX, per la gran empremta personal que va deixar a la ciutat. Parle de Javier Goerlich.
Goerlich va realitzar entre 1927 i 1933 una singular reforma de la plaça, aleshores anomenada plaça d’Emilio Castelar, què va consistir bàsicament en elevar uns quatre metres el centre de la plaça per construir un espai subterrani a on es va instal·lar el Mercat de Flors, que fins aleshores havia estat en superfície.
Al centre d'aquell mercat es va col·locar una font que, a més de embellir, servia per dotar d'aigua potable als llocs de flors. La font es trobava al centre d'una columnata circular, que l'envoltava.
Aquest espai sobreelevat al centre de la plaça li donava un aspecte de "tortada", per la qual cosa es va popularitzar aquest nom entre la població. A ell s'hi accedia mitjançant unes escalinates que l'envoltaven per tot el seu perímetre, i sobre ell es van col·locar tres grans fonts que es corresponien a les tres províncies valencianes.
El centre de la "tortada" l'ocupava un gran òcul envoltat per una balustrada que s'obria a l'interior del subterrani, en el centre del qual hi havia l’esmentada font subterrània. Aquest òcul permetia la ventilació i lluminositat del Mercat de les Flors.
Aquest disseny, tan criticat per alguns com lloat per molts altres, concebia la plaça com un gran espai per a vianants i de trobada ciutadana. Precisament la mentalitat política dels anys 1960, més be oposada a aquest concepte, va ser la responsable de què es derruira completament aquella "tortada" per a crear al seu lloc un gran aparcament en superfície per a cotxes que ocupava tot el centre de la plaça.
L'automòbil privat i les seues necessitats de mobilitat i aparcament per tota la ciutat, incloent-hi el seu centre històric, havia passat a estar en el centre de les prioritats de qualsevol reforma urbanística que es plantejara en l'època.
El Mercat de Flors subterrani va passar a ocupar les vores d'aquell gran aparcament de cotxes, físicament ubicat al mateix lloc que ocupa en l'actualitat.
Hi adjunte una fotografia d’aquella gran plaça, ja en el record, dissenyada per Javier Goerlich:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada