València. L'antiga Valentia Edetanorum romana. L'antiga capital de la Taifa musulmana de Balansiya. Cap i Casal de l'antic regne cristià de València i capital de la segona República Espanyola des de novembre de 1936 a octubre de 1937.
El seu passat romà, visigòtic, islàmic, cristià… i romànic, gòtic, renaixentista, barroc, modernista i republicà, que apareix reflectit en les seues cases nobiliàries i els seus edificis històrics públics, en els seus monuments religiosos, en molts dels seus carrers i de les seues recollides places, convida a conèixer aquesta magnífica ciutat passejant-la amb interès i "ulls curiosos".
Però els vint-i-dos segles de vida de València l'han fet molt més rica i interessant del que podem simplement veure en la seua superfície, que ja n’és molt. Perquè en els seus fonaments, en els seus estrats formats al llarg de segles i segles d'història, des d’uns cinc metres de profunditat cap a la superfície, podem descobrir el cor de la Valentia romana a l’Almoina, a Sant Joan de l’Hospital amb l'espina del Circ romà o al recent restaurat Museu de la Catedral.
O la València visigòtica de la plaça de l'Arquebisbe, la Balansiya islàmica de la plaça del Tossal, els cellers medievals del carrer de Baix o el del recent descobert de Bombes Gens o els refugis de la València republicana, públic i privats, distribuïts arreu de la ciutat...
Així doncs, València és molt més del que podem descobrir passejant els seus carrers. Per això vos recomane la lectura d’un interessant article que va publicar fa un temps la versió digital del diari Las Provincias, titulat “La València sepultada”, d’Óscar Calvé.
En ell Óscar realitza una bona semblança de la ciutat que hi ha sota els nostres peus, una ciutat que diàriament recorrem sense adonar-nos d'aqueixa "altra" València que existeix a diversos metres de profunditat.
Ací teniu l’enllaç a l’article: http://www.lasprovincias.es/fiestas-tradiciones/201610/23/valencia-sepultada-20161022234304-v.html
Gaudiu-lo!
El seu passat romà, visigòtic, islàmic, cristià… i romànic, gòtic, renaixentista, barroc, modernista i republicà, que apareix reflectit en les seues cases nobiliàries i els seus edificis històrics públics, en els seus monuments religiosos, en molts dels seus carrers i de les seues recollides places, convida a conèixer aquesta magnífica ciutat passejant-la amb interès i "ulls curiosos".
Però els vint-i-dos segles de vida de València l'han fet molt més rica i interessant del que podem simplement veure en la seua superfície, que ja n’és molt. Perquè en els seus fonaments, en els seus estrats formats al llarg de segles i segles d'història, des d’uns cinc metres de profunditat cap a la superfície, podem descobrir el cor de la Valentia romana a l’Almoina, a Sant Joan de l’Hospital amb l'espina del Circ romà o al recent restaurat Museu de la Catedral.
O la València visigòtica de la plaça de l'Arquebisbe, la Balansiya islàmica de la plaça del Tossal, els cellers medievals del carrer de Baix o el del recent descobert de Bombes Gens o els refugis de la València republicana, públic i privats, distribuïts arreu de la ciutat...
Així doncs, València és molt més del que podem descobrir passejant els seus carrers. Per això vos recomane la lectura d’un interessant article que va publicar fa un temps la versió digital del diari Las Provincias, titulat “La València sepultada”, d’Óscar Calvé.
En ell Óscar realitza una bona semblança de la ciutat que hi ha sota els nostres peus, una ciutat que diàriament recorrem sense adonar-nos d'aqueixa "altra" València que existeix a diversos metres de profunditat.
Ací teniu l’enllaç a l’article: http://www.lasprovincias.es/fiestas-tradiciones/201610/23/valencia-sepultada-20161022234304-v.html
Gaudiu-lo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada