“Un cementeri no hauria de ser només un lloc de recolliment i record, sinó també un museu a l'aire lliure, ja que forma part de la història d'una societat”. Aquestes paraules, pronunciades pel secretari del Consell Valencià de Cultura Jesús Huguet, el vespre d'un dia com el de Tots Sants, ens fan reflexionar sobre les nombroses mostres d'arquitectura i escultura funeràries que podem trobar en molts cementeris valencians, i en particular en el de València, i que hem de saber apreciar i conservar com el reflex d'una època i pel seu valor artístic intrínsec.
El Cementeri General de València, una obra del neoclàssic, està considerat com un dels més antics i més bells d'Espanya.
Va nàixer un diumenge 7 de juny de l'any 1807, després d'haver-se segut encetada la seua construcció en 1805 amb motiu de la Reial Ordre expedida pel Carles III un 3 abril de 1787, en què es deia que es "desterraba los cementerios extramuros de la ciudad.... o fuera de las poblaciones siempre que no hubiere dificultad invencible o grandes anchuras dentro de ellas, en sitios ventilados e inmediatos a las Parroquias y distantes de las casas de los vecinos y se aprovecharán para capillas de los mismos cementerios las ermitas que existan fuera de los pueblos"
Fins llavors els cementeris eren parroquials i es trobaven dins de la ciutat de València, just al costat o a les rodalies de les seues respectives parròquies.
Si vos agrada l'escultura artística, fer un recorregut per algunes zones del cementeri del Cap i Casal és un plaer per a la vista. Mariano Benlliure, per exemple, signa una de les seues joies: el panteó de la família Moroder. Construit el 1907, aquest panteó està ple de simbolismes com cascalls, mussols o cadenes de corones i espines.
Vivelli Benedetto Sant Verini, un prestigiosos escultor italià, signa el que va ser el segon panteó més antic construït, el de la família Dotres, l'any 1853, d'estil hel·lenístic i amb peces portades d'Itàlia. El més antic de tot el recinte és obra de l'arquitecte Sebastià Monleón i l'escultor Antonio Març, de l'any 1846, i va ser realitzat per al marquès de Sant Joan.
José María Manuel Cortina, arquitecte municipal del cementeri i el màxim exponent de l’arquitectura modernista fantàstica, que va realitzar edificis tan coneguts a València com el de la Casa dels Dracs al carrer Sorní, va fer-hi més de 30 obres.
Per a la vostra informació, el Museu del Silenci ofereix un recorregut guiat pel patrimoni funerari, cultural, artístic i històric del Cementeri de València de forma totalment gratuïta, un dissabte al mes. Una excel·lent oportunitat per poder conèixer-lo i gaudir-lo.
Hi adjunte sengles fotografies dels panteons de la familia Moroder i de la familia Burgos, la primera d’elles feta per Mariano Benlliure:
El Cementeri General de València, una obra del neoclàssic, està considerat com un dels més antics i més bells d'Espanya.
Va nàixer un diumenge 7 de juny de l'any 1807, després d'haver-se segut encetada la seua construcció en 1805 amb motiu de la Reial Ordre expedida pel Carles III un 3 abril de 1787, en què es deia que es "desterraba los cementerios extramuros de la ciudad.... o fuera de las poblaciones siempre que no hubiere dificultad invencible o grandes anchuras dentro de ellas, en sitios ventilados e inmediatos a las Parroquias y distantes de las casas de los vecinos y se aprovecharán para capillas de los mismos cementerios las ermitas que existan fuera de los pueblos"
Fins llavors els cementeris eren parroquials i es trobaven dins de la ciutat de València, just al costat o a les rodalies de les seues respectives parròquies.
Si vos agrada l'escultura artística, fer un recorregut per algunes zones del cementeri del Cap i Casal és un plaer per a la vista. Mariano Benlliure, per exemple, signa una de les seues joies: el panteó de la família Moroder. Construit el 1907, aquest panteó està ple de simbolismes com cascalls, mussols o cadenes de corones i espines.
Vivelli Benedetto Sant Verini, un prestigiosos escultor italià, signa el que va ser el segon panteó més antic construït, el de la família Dotres, l'any 1853, d'estil hel·lenístic i amb peces portades d'Itàlia. El més antic de tot el recinte és obra de l'arquitecte Sebastià Monleón i l'escultor Antonio Març, de l'any 1846, i va ser realitzat per al marquès de Sant Joan.
José María Manuel Cortina, arquitecte municipal del cementeri i el màxim exponent de l’arquitectura modernista fantàstica, que va realitzar edificis tan coneguts a València com el de la Casa dels Dracs al carrer Sorní, va fer-hi més de 30 obres.
Per a la vostra informació, el Museu del Silenci ofereix un recorregut guiat pel patrimoni funerari, cultural, artístic i històric del Cementeri de València de forma totalment gratuïta, un dissabte al mes. Una excel·lent oportunitat per poder conèixer-lo i gaudir-lo.
Hi adjunte sengles fotografies dels panteons de la familia Moroder i de la familia Burgos, la primera d’elles feta per Mariano Benlliure:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada