Quan passegem per l'Avinguda de l'Oest ho estem fent, tal i com assenyale a l’encapçalament d’aquest apunt, per una vertadera cicatriu urbana que va ser oberta en el centre històric de la ciutat fa tan sols 70 anys.
Aquesta intervenció urbanística, molt traumàtica per al conjunt urbanístic i arquitectònic medieval del Cap i Casal, va suposar efectivament la desaparició d'alguns dels seus edificis històrics i d'una part important de la seua trama urbana medieval.
Seguint el model de ciutats com París i Roma, a València es van projectar a finals del segle XIX i principis del XX diverses operacions d'obertura de grans i modernes avingudes en els nuclis antics.
Operacions que responien a una visió higienista de l'urbanisme, però que també tenien un alt component especulatiu que beneficiava fonamentalment els interessos econòmics d'una part de la burgesia local.
Una d'aquestes operacions va ser la de l'Avinguda de l'Oest.
Un dels arguments que ja en el primer projecte de Federico Aymaní de 1911 es van esgrimir per a realitzar-la, va ser el de millorar l'accés dels carruatges dels venedors i comerciants que aplegaven de fora de València per arribar al Mercat Central, i que havien transitar forçadament pels estrets carrerons retorçats del barri del Carme fins a arribar al mercat.
El que va ser arquitecte major de la ciutat durant diverses dècades, Javier Goerlich, va redefinir i mamprendre aquell projecte inicial de Aymani en 1929, convertint l'Avinguda de l’Oest en «la porta a la ciutat des de Madrid».
Seguint l'esquema de la Gran Via madrilenya, Goerlich va projectar una avinguda amb edificis alts i moderns, alguns d'estil racionalista i acabats arrodonits, imitant l'estil "vaixell" que feia furor al Madrid d'aquella època. Hi podem veure’n alguns exemples en els cantons de l'Avinguda amb els carrers En Sanz o Sant Vicent.
Les obres de demolició per obrir el primer tram de l'avinguda fins a l'església dels Sants Joans van fer desaparèixer 600 cases, i no van arrencar fins a 1940, durant l'alcaldia de Joaquín Manglano, baró de Càrcer, el títol nobiliari del qual va servir per donar-li nom a l’avinguda, encara que per la denominació del projecte inicial se segueix utilitzant popularment i amb molta freqüència el nom d'Avinguda de l'Oest.
Després de la riuada de 1957 hi va haver un intent de donar continuïtat a l'avinguda i acabar el projecte inicial que arribava fins al plaça del Portal Nou, si bé no es va dur a terme, en part per l'oposició dels veïns del barri del Carme.
Els plans especials del centre històric que es van aprovar en els anys 90 del segle passat van donar sortosament carpetada definitiva al projecte d'obrir grans avingudes a través del centre històric.
Vos deixe l'enllaç a un interessant documental sobre aquest projecte i sobre el que ha suposat la realització de l'esmentada avinguda per a la ciutat. Un documental que descobreix moltes claus i aspectes inèdits o desconeguts del mateix: https://www.youtube.com/watch?v=5q86IuTbDIE
Gaudiu-lo!
Aquesta intervenció urbanística, molt traumàtica per al conjunt urbanístic i arquitectònic medieval del Cap i Casal, va suposar efectivament la desaparició d'alguns dels seus edificis històrics i d'una part important de la seua trama urbana medieval.
Seguint el model de ciutats com París i Roma, a València es van projectar a finals del segle XIX i principis del XX diverses operacions d'obertura de grans i modernes avingudes en els nuclis antics.
Operacions que responien a una visió higienista de l'urbanisme, però que també tenien un alt component especulatiu que beneficiava fonamentalment els interessos econòmics d'una part de la burgesia local.
Una d'aquestes operacions va ser la de l'Avinguda de l'Oest.
Un dels arguments que ja en el primer projecte de Federico Aymaní de 1911 es van esgrimir per a realitzar-la, va ser el de millorar l'accés dels carruatges dels venedors i comerciants que aplegaven de fora de València per arribar al Mercat Central, i que havien transitar forçadament pels estrets carrerons retorçats del barri del Carme fins a arribar al mercat.
El que va ser arquitecte major de la ciutat durant diverses dècades, Javier Goerlich, va redefinir i mamprendre aquell projecte inicial de Aymani en 1929, convertint l'Avinguda de l’Oest en «la porta a la ciutat des de Madrid».
Seguint l'esquema de la Gran Via madrilenya, Goerlich va projectar una avinguda amb edificis alts i moderns, alguns d'estil racionalista i acabats arrodonits, imitant l'estil "vaixell" que feia furor al Madrid d'aquella època. Hi podem veure’n alguns exemples en els cantons de l'Avinguda amb els carrers En Sanz o Sant Vicent.
Les obres de demolició per obrir el primer tram de l'avinguda fins a l'església dels Sants Joans van fer desaparèixer 600 cases, i no van arrencar fins a 1940, durant l'alcaldia de Joaquín Manglano, baró de Càrcer, el títol nobiliari del qual va servir per donar-li nom a l’avinguda, encara que per la denominació del projecte inicial se segueix utilitzant popularment i amb molta freqüència el nom d'Avinguda de l'Oest.
Després de la riuada de 1957 hi va haver un intent de donar continuïtat a l'avinguda i acabar el projecte inicial que arribava fins al plaça del Portal Nou, si bé no es va dur a terme, en part per l'oposició dels veïns del barri del Carme.
Els plans especials del centre històric que es van aprovar en els anys 90 del segle passat van donar sortosament carpetada definitiva al projecte d'obrir grans avingudes a través del centre històric.
Vos deixe l'enllaç a un interessant documental sobre aquest projecte i sobre el que ha suposat la realització de l'esmentada avinguda per a la ciutat. Un documental que descobreix moltes claus i aspectes inèdits o desconeguts del mateix: https://www.youtube.com/watch?v=5q86IuTbDIE
Gaudiu-lo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada