En l'apunt anterior havia parlat del convent de Sant Domènec.
Si heu tingut la oportunitat de haver pogut visitar-lo en alguna ocasió, de segur vos haureu quedat bocabadats admirant la joia de la corona d'aquest excepcional conjunt arquitectònic: la seua Sala Capitular, sense cap dubte un dels espais més bells de l'arquitectura valenciana.
La planta d’aquesta sala, coneguda també com “Sala de les palmeres”, és un espai de forma quadrada de 12 metres de costat, amb quatre finíssimes columnes elevades que suporten una volta de creueria simple de 9 panys.
La construcció d'aquest espai, cal dir que d'autor desconegut, es va realitzar entre els anys 1310 i 1320. És a dir, ara mateix fa 700 anys que estava construint-se.
Els diners per a la seua construcció els va aportar el que va ser majordom del net de Jaume I, Jaume II, Pere Boïl d’Aragó, que volia ser soterrat en aquesta sala.
Però potser no siga tan conegut que aquesta magnífica sala va servir d'inspiració al picapedrer (nom amb què es coneixien els arquitectes durant l’Edat mitjana) mallorquí Guillem Sagrera per construir, al seu torn, la Llotja dels Mercaders de Palma entre 1426 i 1447.
Sagrera la va fer més gran que la Sala de les palmeres de Sant Domènec, fent una Llotja de tres naus separades per sis columnes helicoïdals, en comptes de quatre que té la del Convent dels Dominics.
I cal dir que aquesta Llotja de Mallorca, al seu torn, va servir d'inspiració a Pere Comte, el millor picapedrer de València del Segle d’Or, per construir entre 1482 i 1548 l'obra mestra del gòtic civil europeu: la Llotja dels Mercaders, o de la Seda, de València.
Però en aquest cas la grandària del saló columnari superava amb escreix als de Palma i al de Sant Domènec, ja que estava format per tres naus longitudinals i cinc naus transversals de més grandària, amb vuit esveltes columnes helicoïdals d’onze metres d’alçada i setze pilastres del mateix tipus que sostenen les voltes.
Per tant, podem considerar la Sala Capitular del Convent de Sant Domènech com la font d'inspiració primigènia de la nostra Llotja de València que va ser construïda 170 anys més tard.
Hi adjunte fotografies d'aquestes tres meravelles del millor gòtic mediterrani, on es pot observar les seues extraordinàries semblances:
Si heu tingut la oportunitat de haver pogut visitar-lo en alguna ocasió, de segur vos haureu quedat bocabadats admirant la joia de la corona d'aquest excepcional conjunt arquitectònic: la seua Sala Capitular, sense cap dubte un dels espais més bells de l'arquitectura valenciana.
La planta d’aquesta sala, coneguda també com “Sala de les palmeres”, és un espai de forma quadrada de 12 metres de costat, amb quatre finíssimes columnes elevades que suporten una volta de creueria simple de 9 panys.
La construcció d'aquest espai, cal dir que d'autor desconegut, es va realitzar entre els anys 1310 i 1320. És a dir, ara mateix fa 700 anys que estava construint-se.
Els diners per a la seua construcció els va aportar el que va ser majordom del net de Jaume I, Jaume II, Pere Boïl d’Aragó, que volia ser soterrat en aquesta sala.
Però potser no siga tan conegut que aquesta magnífica sala va servir d'inspiració al picapedrer (nom amb què es coneixien els arquitectes durant l’Edat mitjana) mallorquí Guillem Sagrera per construir, al seu torn, la Llotja dels Mercaders de Palma entre 1426 i 1447.
Sagrera la va fer més gran que la Sala de les palmeres de Sant Domènec, fent una Llotja de tres naus separades per sis columnes helicoïdals, en comptes de quatre que té la del Convent dels Dominics.
I cal dir que aquesta Llotja de Mallorca, al seu torn, va servir d'inspiració a Pere Comte, el millor picapedrer de València del Segle d’Or, per construir entre 1482 i 1548 l'obra mestra del gòtic civil europeu: la Llotja dels Mercaders, o de la Seda, de València.
Però en aquest cas la grandària del saló columnari superava amb escreix als de Palma i al de Sant Domènec, ja que estava format per tres naus longitudinals i cinc naus transversals de més grandària, amb vuit esveltes columnes helicoïdals d’onze metres d’alçada i setze pilastres del mateix tipus que sostenen les voltes.
Per tant, podem considerar la Sala Capitular del Convent de Sant Domènech com la font d'inspiració primigènia de la nostra Llotja de València que va ser construïda 170 anys més tard.
Hi adjunte fotografies d'aquestes tres meravelles del millor gòtic mediterrani, on es pot observar les seues extraordinàries semblances:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada