UNA TORRE DE LA MURALLA ISLÀMICA DE VALÈNCIA EN UN FORN DE PA

En un apunt anterior vos havia parlat d'un fragment de la muralla musulmana de València localitzat a l'interior d'una tenda de tatuatges situada a la plaça dels Furs.

Quan va ser construïda la muralla cristiana de València al segle XIV, molts dels trams de l'antiga muralla defensiva de Balansiya (nom que rebia la València islàmica) van ser poc a poc destruïts amb el pas del anys per obrir la ciutat cap a la nova muralla construïda, però no obstant això molts van passar a integrar-se en les cases dels habitants de la ciutat. Gràcies a això avui en dia encara podem admirar alguns llenços d'una de les muralles més belles i robustes d'Al-Ansalus.

Seguint el traçat que vam assenyalar en aquell anterior, després de travessar l'interior de les finques situades al costat oest de la plaça dels Furs, la muralla s'encaminava cap al carrer Roteros, el qual creuava per seguir el traçat quasi exacte del carrer Palomino, en què podem trobar diversos restes integrats en les cases i de les què parlaré en futurs apunts.
Un d'aquestes restes, sense dubte el més visitable de tots ells d'aquesta zona, se situa a l'interior d'un forn de pa que es troba a la cantonada dels carrers Roteros i Palomino. És el forn-pastisseria Montaner.

El forn-pastisseria Montaner és un establiment centenari, reconegut per la qualitat dels seus productes i per tindre integrada en la seua estructura una torre de la muralla islàmica i un tram de 8 metres de la mateixa, que fan de paret amb el carrer Palomino.

Adjunte a l’apunt fotografies del seu exterior, en què s'aprecia un tram del llenç de la muralla, i del seu interior, en el qual s'observa la torre i el llenç de la mateixa.

LA CURIOSA HISTÒRIA DE LES ESTÀTUES DE SANT VICENT FERRER I DE SANT VICENT MÀRTIR A VALÈNCIA

“De creus cap a dins”. Cada 22 de gener, es commemora a la ciutat de València la festivitat del seu patró, San Vicent Màrtir. Ell i Sant Vicent Ferrer són els dos patrons actuals que tenen el Cap i Casal i l’antic Regne de València, respectivament.
De segur que molts de vosaltres sabeu que ambdós personatges tenen dues estàtues rellevants a València.

La de Sant Vicent Màrtir la trobarem sobre un pedestal quan passem per la plaça d'Espanya, en un jardínet existent prop de la cantonada amb el carrer precisament de Sant Vicent. La seua proximitat a l'església de Sant Vicent de la Roqueta, lloc on van estar les seues restes després de patir martiri i on van ser venerats durant segles, va ser la raó per ser ubicada en aquest lloc.
Sobre el seu pedestal una inscripció ens diu: "VALENCIA AGRADECIDA / A SV PATRONO / SAN VICENTE MARTIR / EN LA PESTE DE / MDCLXXVII / RESTAURADA E INSTALADA / DE NVEVO EN / MCMLX.”.

I la de Sant Vicent Ferrer la podem trobar també sobre un altre pedestal a la Plaça de Tetuan, enfront de l'actual edifici de Bancaixa.
Sobre aquest pedestal hi ha una inscripció que diu: "Valencia agradecida a la protección dispensada a la ciudad por San Vicente Ferrer en el año MDCLXXXVII. Emplazamiento y restauración en MCMLX".
La seua ubicació en aquest lloc obeeix al fet que en les rodalies es troba la seua casa natal (al carrer del Pouet de Sant Vicent) i el Convent de Sant Domènech, del què va ser prior el sant.

Hi adjunte les fotografies d'ambdues estàtues. La de l’esquerra és la de Vicent Màrtir, i la de la dreta la de Vicent Ferrer:

LA PRIMERA GRAN NEVADA FILMADA SOBRE VALÈNCIA

En alguns apunts anteriors d'aquest mes de gener vos havia anat informat de diversos aniversaris que es complien d'algunes històriques nevades que havien caigut sobre la nostra ciutat.

El periòdic Las Provincias publicà fa un temps en la seua versió digital un interessant document històric, el que pot ser la pel·lícula més antiga que recull la caiguda d'una copiosa nevada sobre València, concretament la del 4 de gener de 1929, fa ara 87 anys.
La pel·lícula va ser gravada des d'un terrat i des de la finestra del despatx del Consolat de Costa Rica a València, situat llavors a la Gran Via Germanies número 51, observant-se en ella l'aspecte de la mateixa Gran Via i dels carrers propers.

Històricament hi ha documentades bastants dates en què la neu va caure i va quallar sobre València, algunes d'elles durant la primera meitat del segle passat.
No obstant això, des de la darrera gran nevada de gener de 1960 fins a la actualitat, la neu, tot i haver fet la seua aparició sobre València en diverses ocasions més, no ha arribat mai més a quallar de la manera que ho feia abans.
Potser una conseqüència més del canvi climàtic que estem patint.
Ací teniu l'enllaç: http://www.lasprovincias.es/valencia-ciudad/201601/20/nevada-cayo-valencia-1929-20160120104058.html
Gaudiu de la pel·lícula, paga la pena veure-la!

UN TRESOR ARQUEOLÒGIC TARDOROMÀ, ISLÀMIC I MEDIEVAL A L'INTERIOR D'UNA RESIDÈNCIA D’ESTUDIANTS NORDAMERICANS

En un dels apunts anteriors vos vaig descobrir l'existència d'un llenç de la muralla musulmana de València a l'interior d'un negoci de tatuatges situat a la Plaça dels Furs.

Aquesta troballa de l'època islàmica no és un cas aïllat en aquesta zona, ja que totes les finques que formen l'illa de cases on està aquesta tenda i que dona els seus quatre punts cardinals, a l'est a la Plaça del Furs, al nord al carrer Blanqueries, a l'oest al carrer de les Roques i al sud al carrer Roteros, contenen al seu interior, completament embegut en la seua estructura arquitectònica, un autèntic tresor arqueològic com ara vos vaig passar a explicar al llarg de l'aùnt, no només d'origen musulmà, sinó també tardoromà i medieval.

Vos adjunte una foto aèria que vos permetrà identificar amb facilitat de quina illa de cases vos estic parlant, què és just la més propera a les Torres de Serrans. I també hi adjunte un plànol en què s'observa el traçat parcial de la muralla islàmica per la ciutat, on hi he assenyalat amb un quadrat i una fletxa blaus la dita illa de cases, que s'observa travessada per la muralla:

Just davant de les escales d'accés a les Torres de Serrans que donen al carrer Blanqueries, ens trobem amb la finca número 2 d’aqueix carrer. És la seu dels Programes internacionals de la Fundació Florida State University a València, una universitat pública nord-americana alhora que residència d'estudiants que forma part de les dotze universitats que composen el sistema universitari estatal de Florida.
Aquesta fundació va adquirir i rehabilitar fa uns anys dos antics edificis antics situats al costat de les Torres de Serrans, l'esmentat número 2 del carrer Blanqueries i el del carrer Roques número 8, ambdós construïts entre 1885 i 1890.

Doncs bé, potser ningú s'imaginava el tresor arqueològic que s'anava a descobrir en fer-se la seua restauració i rehabilitació per ser habilitat per ser la seu la seu d'aquesta universitat nord-americana entre els anys 2004 i 2006. Ja que en fer-se les preceptives excavacions arqueològiques, es van descobrir, ni més ni menys, un dic-port tardoromà, un llenç emmerletat, una torre i un fragment de la barbacana de la muralla islàmica i un espai industrial d'adobat de pells de l'època baixmedieval.

Adjunte a l'apunt sengles fotos de tots dos edificis del carrer Blanqueries i del carrer de les Roques, per a que pugau identificar de quins edificis n'estic parlant:

El dic o moll tardoromà o visigòtic, que podria ser datat entre els segles IV al VI després de Crist, va ser parcialment destruït per construir la muralla musulmana al segle XI.
El moll consta d'un mur d'uns 4,5 m. de longitud per 1,5 m. d'alçada, i en ell s’han trobat també les restes d'un capitell de columna d'ordre toscà, un carreu de pedra utilitzat com a premsa d'oli i dos troncs de fusta que se suposa s'utilitzaven per a l’ancoratge de les barques al port.
Els carreus són de pedra calcària blava d'una cantera d'Alcublas, on és coneguda una explotació de l'època romana.

Hi adjunte un parell de fotos a on s'observen els carreus que formaven l’esmentat dic, presumiblement part d'un embarcador fluvial existent al Túria fa quinze segles:

El llenç de muralla i la torre musulmana restaurats, datats al segle XI a l’època sota el regnat d'Abd Al-Aziz, té una longitud de 20 metres per 2,10 m. d’amplada dins d'aquest edifici, i és continuació de l’esmentat en un 'apunt anterior i què es troba a la tenda de tatuatges de la plaça dels Furs. L'alçada màxima conservada de la muralla és de 10 m. d'altura, possiblement bastant similar a la seua altura original.
Sobre la muralla els arqueòlegs han trobat diferents grafits sense un significat clar, que són datats a l'època baixmedieval o moderna, quan ja hi havien cases cristianes adossades.
La muralla en aquest tram, com en molts altres de la ciutat, va servir de mur mitjaner per separar cases arran de la conquesta cristiana el 1238.
La torre que es va trobar és de planta de tres quarts, per la qual cosa es dedueix que era una torre cantonera en què la muralla feia un angle recte, canviant 90º de direcció.
A la seua part superior s'hi han descobert uns rectangles decoratius en color roig i blanc, ficats per ser vistos des de l'exterior. 

Aquesta torre dista 26 metres de la següent torre localitzada en una altra intervenció arqueològica feta a la finca del costat, la del número 6 del mateix carrer de les Roques. Això ens dona una dada important, la de la distància què hi havia entre torres contigues a la muralla islàmica de València: 26 metres.
Però el detall més important d'aquesta troballa són els merlets de la muralla, els únics que s'hi conserven a València. En el llenç de 20 metres de muralla es localitzen 9 merlets quadrats de 0.95 x 0.95 mt, excepte l’adossada a la torre, que era una mica més gran.
Al costat de la muralla es va localitzar també un llenç de la barbacana o antemur defensiu de 7 metres de longitud, situat a 4,30 m. de distància i construït amb els seus mateixos materials.

Adjunte a l’apunt un parell de fotos en què es veuen la torre i la muralla emmerletada, observant-se com han quedat perfectament integrades a l'interior d'aquesta Fundació universitària:

Per a completar aquesta excepcional troballa arqueològica en aquest edifici, durant la seua restauració es van trobar també un conjunt de 6 basses d'un metre de diàmetre cadascuna i conduccions hidràuliques relacionades amb l'adobament de pells a l'època de la València medieval, adossades a la muralla islàmica.
Algunes d'aquestes basses encara conserven el sòl de maons o de morter. Dues d'elles tenen orificis frontals per a l'expulsió dels líquids després de ser realitzar l’adobament de les pells. Separades es van trobar altres dues basses circulars que se suposa s'unirien amb unes altres basses circulars i quadrades mitjançant un sistema de canalitzacions ja desaparegut.
S'hi van trobar també tres canals per al transport o evacuació dels líquids de les basses.

Precisament el nom del carrer, Blanqueries, ens indica el lloc on treballava el gremi dels blanquers, els adobers i amanidors de pells. De fet, la part de la muralla cristiana que anava des del desaparegut Portal Nou fins a les Torres de Serrans era conegut com "el mur de la Blanqueria", d'ahi el nom actual de carrer de Blanqueries. 

Aquestes adoberies o blanqueries s'establien sempre a les afores del casc urbà de les ciutats, pel la pestilent pudor dels cuirs, i propers a la corrent de les aigües d'algun riu per a la seua utilització.
Malauradament, i encara que els diferents elements arqueològics han estat degudament senyalitzats i representats, en ser una entitat privada no estan oberts al públic, excepte sota autorització expressa, sent només accessibles als professors i estudiants del centre.

Adjunte a l’apunt un parell de fotos de les basses de blanquers allà trobades:

LA MAJOR NEVADA QUE HA CAIGUT MAI SOBRE VALÈNCIA

Vull passar-vos un enllaç d'un article publicat a la versió digital de Las Provincias, en què parla d'una històrica nevada que va succeir a València fa 131 anys, potser la més important de la nostra història: la del 17 de gener de 1885.
Aquell dia la temperatura mínima a València va arribar als set graus sota zero i es van mesurar fins a 25 centímetres de neu als carrers.
El comunicat de l'observador meteorològic va ser molt explícit: "Forta nevada de l'una de la nit a les 6 de la matinada. Lleugers flocs de 8 a 10 del matí. Lleugeríssims flocs de 3 a 3.30 hores. Neu 25 cm".

Ací teniu l'enllaç a l'article: http://www.lasprovincias.es/fiestas-tradiciones/201601/17/nieve-sobre-valencia-20160117000627-v.html

I una fotografia de la plaça de bous de la ciutat, amb uns trns circulant cap a l'antiga estació que es trobava ubicada a l'actual plaça de l'Ajuntament:

LA PRIMERA GRAN NEVADA DEL SEGLE XX A VALÈNCIA

Fa un parell d'apunts vaig parlar de l'històrica nevada que va patir València en gener de l'any 1960.

València va sofrir diverses i importants nevades al llarg del passat segle, però sense dubte la primera gran nevada d'aquella centúria i una de les més importants per la quantitat de neu que caigué sobre la ciutat va ser la que demà es compliran ni més ni menys que 70 anys: la del 1946.

En primer lloc m'agradaria deixar-vos un curt però valuós vídeo recuperat de la Filmoteca Nacional a través de TVE, en què podem veure l'insòlit aspecte d'una València coberta per la neu al llit del riu Túria, a l'estàtua del Rei En Jaume al Parterre, a les teulades de les barraques de l'horta que l'envolta i en la infinitat de teulats del centre històric de la ciutat (…)
https://www.youtube.com/watch?v=Rt4Sx_1uQ5Q

Aquell any 1946 havia començat amb molt bons auguris. 
Les restriccions del fluid elèctric a la ciutat s'havien suprimit gràcies al fet que les pluges del mes de desembre de 1945 garantien la tornada a la normalitat, però el temps no acompanyava a la ciutat; els xàfecs i les baixes temperatures s'hi repetien.

I va arribar el dia 16 de gener. Abans del migdia, cap a les onze del matí, la ciutat va començar a veure caure els primers flocs de neu sobre els seus carrers i teulats.
La nevada va anar refermant-se fins a tal punt que la neu es va començar a acumular de manera ostensible per tota la ciutat. Alguns van decidir fer ninots de neu enmig de les voreres, i les batalles de boles de neu eren habituals per tota la ciutat. 

Aquell espectacle era insòlit en una ciutat com València, malgrat que durant el que es portava de segle XX no era la primera vegada que la neu tenyia de blanc el Cap i Casal.
La temperatura aquell dia va arribar als sis graus sota zero, i la càlida València canviava la seua faç a semblança de les fredes ciutats del centre peninsular, encara que només fora per unes poques hores per a sorpresa i delit dels valencians. I encara que per als tarongerars, altres fruiters i l'horta en general suposara un desastre que va obligar a demanar ajuda econòmica al Govern, que va atendre la petició.

L'endemà el diari Levante va obrir les notícies amb la gran nevada que havia caigut sobre la ciutat el dia anterior.
El diari explicava en la seua crònica que quan va fosquejar aquell dia "tota la ciutat estava coberta per un mantell blanc i els cotxes i els tramvies oferien un aspecte tan pintoresc com alegre". També donava compte que a causa de les relliscades, onze persones van haver de ser ateses a les Cases de Socors per caigudes a la calçada.

Per acabar amb aquest apunt commemoratiu d'aquella nevada, hi adjunte altres altres dues estampes de la ciutat d'aquell dia: una de la Plaça de Marquès d'Estella, encara sense edificar la Porta de la Mar realitzada per Javier Goerlich (que es va construir aquell mateix any de 1946), i una altra amb una vista cap a la Catedral i la Torre del Miquelet presa des del Palau del Marqués de Campo, hui seu del Museu de la Ciutat, també conegut com Palau dels Comtes de Berbedel.
Gaudiu-les!

LA MURALLA ISLÀMICA DE VALÈNCIA DINS D'UNA TENDA DE TATUATGES

En un anterior apunt vos havia parlat de la muralla que defensava la València musulmana, i del lloc on els seus habitants havien penjat el senyal del Rei En Jaume I en senyal de rendició.

Aquella extraordinària muralla s'havia construït al segle XI sota el regnat d'Abd al-Aziz, i per fer-nos una idea de com era puc dir-vos que va ser descrita pel geògraf al-Udri com una de les més perfectes d'al-Andalus.

El seu traçat discorria des de la plaça del Temple (al costat es trobava la torre d'Ali Bufat on es penjà el Penó) fins a les torres de Serrans, a on la muralla girava cap al sud pels actuals carrers de les Roques, plaça dels Furs i creuant el carrer Roteros es dirigia cap a la plaça de l'Àngel.

Actualment es conserven encara bastants restes d'aquella muralla embeguts en el parcel·lari i dins d'edificis en ús al llarg d’aquests carrers esmentats, i també per tot el seu perímetre arreu de la ciutat.
Hi adjunte un plànol actual de la ciutat en què podeu veure marcades en roig les zones en què s'han trobat i catalogat restes d'aquella muralla. Al llarg de successius apunts futurs vos aniré informant a on i com podeu localitzar-los, contemplar-los i gaudir d'ells.

En el següent mapa de Ciutat Vella podeu veure marcats en roig el punts de la muralla en què s'han trobat restes:

Doncs bé, si passegem pel costat de les Torres de Serrans per la plaça dels Furs, trobarem una tenda de tatuatges i piercings anomenada TATUARTE. 
Si entrem en aquesta botiga, o simplement mirem al seu interior a través del seu aparador, probablement ens sorprendrem en veure al fons de la tenda el que sembla ser un llenç de muralla antiga. 

I efectivament així n’és. És un llenç de la muralla islàmica defensiva de Balansiya, una prolongació del mateix llenç que hi ha en una finca en el número 2 del carrer Blanqueries, i que continua cap al carrer Palomino per l'interior d'un forn.

La part de la muralla que podem contemplar en TATUARTE és la seua cara interna, és a dir, la que mirava cap a l'interior de la ciutat islàmica.
Els amics de la cooperativa CaminArt (Camins de Cultura i Art) van tindre accés a fotografiar la muralla a l'interior de la botiga.
Hi adjunte una fotografia exterior de la tenda i un parell de fotografies preses a l’interior per CaminArt:

LA GRAN NEVADA SOBRE VALÈNCIA DE GENER DE 1960.

Al llarg de l'historia a la ciutat de València, s'han documentat grans nevades el 18 gener 1543 (amb un pam de neu), el 23 de febrer de 1592, el 22 de desembre de 1594, el 3 de febrer de 1600, el 4 de febrer de 1603 o el 30 gener de 1624.

No obstant això, des de què en 1859 es comencen a registrar les dades meteorològiques de manera oficial, hi ha tres nevades que van quallar fortament als carrers de València i que sobreïxen d’altres que també ha tingut la ciutat, però que no tingueren tant de ressò.
Van ser les del 15 i 17 de gener de 1885, amb una temperatura mínima registrada de -7ºC i un gruix de neu acumulat a la ciutat de 25 cm. 

La del 16 de gener de 1946, que va ser la primera gran nevada del segle XX. 
Segons recull una crònica publicada el dia següent pel diari Levante, els flocs de neu ja havien quallat a terra a les sis de la vesprada. I quan va fosquejar "tota la ciutat estava coberta per un mantell blanc i els cotxes i els tramvies oferien un aspecte tan pintoresc com alegre", deia el diari. Aquella crònica recull també que aquell dia, per culpa de les relliscades, onze persones van haver d'ingressar "pel seu peu o en camines" a les Cases de Socors de València

Però l'última gran nevada va caure sobre la ciutat el 11 de gener 1960. 
Vos vaig a mostrar un parell de vídeos de la nevada d’aquell dia.
El primer dels vídeos, de 4 minuts i mig de durada, és propietat d’en Manuel Jordà, qui va cedir els drets al grup de Facebook VALÈNCIA ANTIGA: HISTÒRIA GRÀFICA. Malgrat la seua escassa qualitat tècnica, resulta molt interessant visualitzar llocs nevats tan emblemàtics com el Mercat Central, la Llotja, l'Església dels Sants Joans, l'actual avinguda Maria Cristina o les Torres de Quart.
Ací teniu l'enllaç: https://docs.google.com/open?id=0B4OByrv7L8deS0hCbkxUdllzVE0

La gran nevada d'aquell 11 de gener va durar unes vuit hores, fet que va provocar la interrupció dels serveis d'aigua, gas, electricitat i telefonia al llarg de tota aquella jornada. 
La neu obligà a suspendre la línia d'autobús amb Madrid i la de tren amb Saragossa, i els tramvies de la ciutat van patir greus retards i alteracions en els seus horaris.
Sobre les 10 del matí van començar a caure els primers flocs sobre la ciutat, i a mig dia la nevada era ja intensa i abundant, arribant-se a acumular uns deu centímetres de neu sobre els carrers.

Com a curiositat puc explicar que les tres màximes autoritats polítiques de la ciutat en aquell moment, el batlle, el governador civil i el president de la Diputació, es trobaven aquell mateix dia a Madrid, on havien viatjat per comunicar oficialment al Palau del Pardo que la néta del general Franco, Mari Carmen Martínez-Bordiu Franco, havia estat nomenada fallera major infantil per a les falles de 1960.
Complerta la seua missió, el difícil per a tots ells va ser tornar als seus despatxos a València amb unes carreteres saturades de neu gelada. Uns ho van aconseguir desviant-se per Aragó i Tarragona, i altres ho van fer després de diversos dies fent una llarga volta per Múrcia.

El segon dels vídeos que vos vull mostrar, d'uns 30 segons de durada, correspon al NO-DO, en el seu número 890 de data 25 de gener de 1960.
Ací teniu l'enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=cxV3nOLo_6w.
Gaudiu-lo!

ON VA ESTAR PENJAT EL PENÓ DE LA CONQUESTA EL NOU D’OCTUBRE DE 1238?

Algunes voltes amics meus m'han fet arribar la seua creença que el Penó de la conquesta, la bandera que el rei musulmà de València Zayyan manà penjar visible a la part alta de la muralla defensiva de la ciutat el 28 de setembre de 1238, com a senyal pactada que acceptaven les condicions de rendició de l'exèrcit cristià de Jaume I, s'havia penjat dalt de la porta de la muralla que existia on actualment s'ubiquen les Torres de Serrans, potser per ser l'entrada més representativa que tenia llavors la ciutat.

Però no va ser així. 

El Penó de la conquesta no es va penjar allà, sinó en l'anomenada torre d'Ali Bufat, què se situava aproximadament a l'actual plaça del Poeta Llorente, just al costat de la plaça del Temple. 

Aquesta torre defensava la porta d'Ibn Sajar de la muralla musulmana de Balensiya (València).
Així ho diu el mateix monarca en el seu Libre dels Feyts, quan relata aquest fet de la següent manera: “E quant vench altre dia, a hora de vespres, enviam a dir al Rey [Zahén, rei de Valéncia] e a rais Abhalmalet, per tal que sabessen los christians que nostra era Valéntia, e que nengun mal no·ls faessen, que metessen nostra senyera en aquella torre que ara és del Temple; e ells dixeren que·ls playa. E Nós fom en la rambla, entre'l Reyal e la torre, e quant vim nostra senyera sus en la torre descavalcam e dreçam-nos vers orient, e ploram de nostres ulls besant la terra per la gran mercé que Deus nos havia feyta.”

Hi adjunte una foto aèria del centre històric de la ciutat, on he marcat en roig el traçat de la muralla islàmica i amb una fletxa groga el lloc on es situava la torre d’Ali Bufat on es penjà el Penó:

UNA AGRADABLE SORPRESA PASSEJANT PEL CARRER DEL TRENCH

En els dos apunts anteriors vos he estat parlat del concorregut carrer del Trench. 
El seu traçat i estretor, característic dels carrers de la València medieval, probablement ens impediran fixar-nos en una preciosa façana que hi podem trobar ja prop del seu encreuament amb l'avinguda Maria Cristina. 
Es tracta d'una façana completament decorada de rajola de dalt a baix en blanc i blau, amb mencions al tema de farmàcia: "Centro de especialidades” i “Sueros y Vacunas”, podem llegir en grans lletres en la seua façana de rajoles.

Sense dubtes una agradable sorpresa que fins ara ens pot haver passat desapercebuda i de la que podrem gaudir a partir d'ara.

Adjunte a l’apunt una fotografia d'aquesta façana:

No obstant això, aquesta casa del carrer del Trench té (o tenia) la seua germana bessona a una casa construïda en 1917 que, a pocs metres de distància, dóna la seua façana al carrer de Sant Ferran, els baixos de la qual ocupava un comerç històric a la ciutat de València: la farmàcia Jose Ros Abascal.
En aquesta farmàcia es venien preparats farmacèutics ja preelaborats, on la preparació de medicaments es feia al moment. A més aquesta botiga venia també productes químics per al seu ús en farmacopea i productes de neteja i higiene propis d'una drogueria.
Després de la Guerra Civil va quedar reconvertida definitivament en farmàcia, fent honor a la antiga vocació farmacèutica del comerç per donar lloc a la coneguda farmàcia Rubio Abascal del carrer de Sant Ferran.

Com he dit, la façana d'aquesta finca en què se situava la farmàcia era idèntica a la que acabe d'esmentar que podem trobar a hores d'ara al carrer del Trench, però de més amplada.
Malauradament, la darrera rehabilitació que es va fer de la seua façana no va respectar la rajola original i aquesta va ser arrencada, quedant-se la façana coberta d'un arrebossat llis.
Actualment la casa està ocupada per una entitat bancària, i la històrica farmàcia Abascal exerceix el seu negoci en una finca contigua.

En aquesta vista aèria podeu observar la posició de les dues cases:

Hi adjunte també una fotografia antiga d'aquesta finca amb la seua façana original, en què podem observar la seua similitud amb la què trobem al carrer del Trench. I una altra foto presa des del mateix lloc que l'anterior amb el seu aspecte actual, ja desposseïda de la seua rajola original i també del remat superior que l’embellia:

D’A ON LI VE EL NOM AL CARRER DEL TRENCH?

En l'apunt anterior vos havia parlat del carrer del Trench. 
Potser alguna vegada, al passar per aquest popular carrer del centre històric de València, vos heu preguntat d'a on ve el seu nom. Doncs bé, el seu propi nom ja ens proporciona una pista important: “trench” es un mot que prové del verb "trencar". Així doncs, un trench és un trencat, un forat podem dir-ne.
Però un trencat o un forat a on? Com havia assenyalat en l'apunt anterior, el carrer del Trench històricament ha estat un carrer ple de comerços, de fet era l’eix del soc islàmic de la València musulmana. 

En aquella època aquell soc tenia la seua continuïtat extramurs, en la gran esplanada que a hores d’ara constitueix la nostra plaça del Mercat. L'accés a aquesta zona es realitzava en l'època musulmana per la porta Bab Al-Qaysariya (Porta de la Alcaicería).
Possiblement aquesta porta va quedar encegada, per raons que desconeixem ja en època cristiana, en algun moment desprès de construir-se la muralla gòtica de la ciutat al segle XIV, durant el regnat de Pere el Cerimoniós.

A la València cristiana la muralla musulmana constituïa un seriós obstacle de comunicació amb els nous barris que havien anat sorgint entre el seu perímetre exterior i la nova muralla cristiana. Per fer una analogia, podem pensar en una mena de "mur de Berlín" que dividia la ciutat en dos anells, un contingut dins de l’altre. La solució que van idear les autoritats de la ciutat va ser la de "trencar" la muralla, es a dir, fer "portes" o "trenchs" d'accés a la part exterior. 
Al carrer del Trench es va fer una d'elles, per tal que la zona comercial intramurs quedara millor comunicada amb la zona exterior situada a la zona de la plaça del Mercat. 

La plaça del Mercat va ser, durant molts segles, el veritable centre neuràlgic de la ciutat, ja que a banda de fer-se el mercat, es celebraven altres tipus d'activitats lúdiques i no tan lúdiques, com eren els penjaments i incineracions dels reus condemnats pel Sant Ofici. L'afluència de públic a aquests espectacles era molt nombrosa, per la qual cosa es feia necessari habilitar passos a través de l'antiga muralla musulmana de la ciutat.

Adjunte a l’apunt un plànol on es veu el traçat de la muralla musulmana, i amb una fletxa blau assenyale la posició d’aquell “trench” que va donar nom a l'actual carrer del Trench: