Fa un parell d'apunts vaig parlar de l'històrica nevada que va patir València en gener de l'any 1960.
València va sofrir diverses i importants nevades al llarg del passat segle, però sense dubte la primera gran nevada d'aquella centúria i una de les més importants per la quantitat de neu que caigué sobre la ciutat va ser la que demà es compliran ni més ni menys que 70 anys: la del 1946.
En primer lloc m'agradaria deixar-vos un curt però valuós vídeo recuperat de la Filmoteca Nacional a través de TVE, en què podem veure l'insòlit aspecte d'una València coberta per la neu al llit del riu Túria, a l'estàtua del Rei En Jaume al Parterre, a les teulades de les barraques de l'horta que l'envolta i en la infinitat de teulats del centre històric de la ciutat (…)
https://www.youtube.com/watch?v=Rt4Sx_1uQ5Q
Aquell any 1946 havia començat amb molt bons auguris.
Les restriccions del fluid elèctric a la ciutat s'havien suprimit gràcies al fet que les pluges del mes de desembre de 1945 garantien la tornada a la normalitat, però el temps no acompanyava a la ciutat; els xàfecs i les baixes temperatures s'hi repetien.
I va arribar el dia 16 de gener. Abans del migdia, cap a les onze del matí, la ciutat va començar a veure caure els primers flocs de neu sobre els seus carrers i teulats.
La nevada va anar refermant-se fins a tal punt que la neu es va començar a acumular de manera ostensible per tota la ciutat. Alguns van decidir fer ninots de neu enmig de les voreres, i les batalles de boles de neu eren habituals per tota la ciutat.
Aquell espectacle era insòlit en una ciutat com València, malgrat que durant el que es portava de segle XX no era la primera vegada que la neu tenyia de blanc el Cap i Casal.
La temperatura aquell dia va arribar als sis graus sota zero, i la càlida València canviava la seua faç a semblança de les fredes ciutats del centre peninsular, encara que només fora per unes poques hores per a sorpresa i delit dels valencians. I encara que per als tarongerars, altres fruiters i l'horta en general suposara un desastre que va obligar a demanar ajuda econòmica al Govern, que va atendre la petició.
L'endemà el diari Levante va obrir les notícies amb la gran nevada que havia caigut sobre la ciutat el dia anterior.
El diari explicava en la seua crònica que quan va fosquejar aquell dia "tota la ciutat estava coberta per un mantell blanc i els cotxes i els tramvies oferien un aspecte tan pintoresc com alegre". També donava compte que a causa de les relliscades, onze persones van haver de ser ateses a les Cases de Socors per caigudes a la calçada.
Per acabar amb aquest apunt commemoratiu d'aquella nevada, hi adjunte altres altres dues estampes de la ciutat d'aquell dia: una de la Plaça de Marquès d'Estella, encara sense edificar la Porta de la Mar realitzada per Javier Goerlich (que es va construir aquell mateix any de 1946), i una altra amb una vista cap a la Catedral i la Torre del Miquelet presa des del Palau del Marqués de Campo, hui seu del Museu de la Ciutat, també conegut com Palau dels Comtes de Berbedel.
Gaudiu-les!
València va sofrir diverses i importants nevades al llarg del passat segle, però sense dubte la primera gran nevada d'aquella centúria i una de les més importants per la quantitat de neu que caigué sobre la ciutat va ser la que demà es compliran ni més ni menys que 70 anys: la del 1946.
En primer lloc m'agradaria deixar-vos un curt però valuós vídeo recuperat de la Filmoteca Nacional a través de TVE, en què podem veure l'insòlit aspecte d'una València coberta per la neu al llit del riu Túria, a l'estàtua del Rei En Jaume al Parterre, a les teulades de les barraques de l'horta que l'envolta i en la infinitat de teulats del centre històric de la ciutat (…)
https://www.youtube.com/watch?v=Rt4Sx_1uQ5Q
Aquell any 1946 havia començat amb molt bons auguris.
Les restriccions del fluid elèctric a la ciutat s'havien suprimit gràcies al fet que les pluges del mes de desembre de 1945 garantien la tornada a la normalitat, però el temps no acompanyava a la ciutat; els xàfecs i les baixes temperatures s'hi repetien.
I va arribar el dia 16 de gener. Abans del migdia, cap a les onze del matí, la ciutat va començar a veure caure els primers flocs de neu sobre els seus carrers i teulats.
La nevada va anar refermant-se fins a tal punt que la neu es va començar a acumular de manera ostensible per tota la ciutat. Alguns van decidir fer ninots de neu enmig de les voreres, i les batalles de boles de neu eren habituals per tota la ciutat.
Aquell espectacle era insòlit en una ciutat com València, malgrat que durant el que es portava de segle XX no era la primera vegada que la neu tenyia de blanc el Cap i Casal.
La temperatura aquell dia va arribar als sis graus sota zero, i la càlida València canviava la seua faç a semblança de les fredes ciutats del centre peninsular, encara que només fora per unes poques hores per a sorpresa i delit dels valencians. I encara que per als tarongerars, altres fruiters i l'horta en general suposara un desastre que va obligar a demanar ajuda econòmica al Govern, que va atendre la petició.
L'endemà el diari Levante va obrir les notícies amb la gran nevada que havia caigut sobre la ciutat el dia anterior.
El diari explicava en la seua crònica que quan va fosquejar aquell dia "tota la ciutat estava coberta per un mantell blanc i els cotxes i els tramvies oferien un aspecte tan pintoresc com alegre". També donava compte que a causa de les relliscades, onze persones van haver de ser ateses a les Cases de Socors per caigudes a la calçada.
Per acabar amb aquest apunt commemoratiu d'aquella nevada, hi adjunte altres altres dues estampes de la ciutat d'aquell dia: una de la Plaça de Marquès d'Estella, encara sense edificar la Porta de la Mar realitzada per Javier Goerlich (que es va construir aquell mateix any de 1946), i una altra amb una vista cap a la Catedral i la Torre del Miquelet presa des del Palau del Marqués de Campo, hui seu del Museu de la Ciutat, també conegut com Palau dels Comtes de Berbedel.
Gaudiu-les!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada