Pràcticament tots els carrers dels nostres pobles i ciutats, com València, compten a hores d’ara amb un asfaltat. Una cosa que no va ser així durant molts segles, fins que l'arribada de temps més moderns va aconsellar, primer empedrar, i més tard asfaltar tots els nostres carrers i places.
A la València del segle XVIII tots els carrers eren de terra piconada. Els fangars quan plovia eren habituals, i les polsegueres que s'aixecaven en èpoques d'estiu i en dies de vent també, la qual cosa feia incòmode per als ciutadans la circulació per ells.
Però en aquella València antiga si hi havia un carrer molt transitat era el carrer del Trench. I ho era perquè en ell, des de temps immemorials en què cal remuntar-se fins a l'època musulmana, s'establia la zona del mercat, del soc islàmic.
És presumible que per aquesta raó, per ser un dels carrers més transitats de la ciutat, tant per persones com per carruatges, va ser el primer carrer de la ciutat a ser empedrat allà pel segle XVIII.
Posteriorment, ja en 1863, en època de govern de la ciutat de Jose Campo (després reconegut com Marqués de Campo), va ser de nou empedrat ja com molts altres de la ciutat.
Vos adjunte un parell de fotografies del carrer del Trench de dues èpoques diferents, presses exactament des del mateix punt (de la plaça Lope de Vega); una és de finals del XIX i l’altra actual:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada