En l'apunt anterior vos havia parlat del carrer del Trench.
Potser alguna vegada, al passar per aquest popular carrer del centre històric de València, vos heu preguntat d'a on ve el seu nom. Doncs bé, el seu propi nom ja ens proporciona una pista important: “trench” es un mot que prové del verb "trencar". Així doncs, un trench és un trencat, un forat podem dir-ne.
Però un trencat o un forat a on? Com havia assenyalat en l'apunt anterior, el carrer del Trench històricament ha estat un carrer ple de comerços, de fet era l’eix del soc islàmic de la València musulmana.
En aquella època aquell soc tenia la seua continuïtat extramurs, en la gran esplanada que a hores d’ara constitueix la nostra plaça del Mercat. L'accés a aquesta zona es realitzava en l'època musulmana per la porta Bab Al-Qaysariya (Porta de la Alcaicería).
Possiblement aquesta porta va quedar encegada, per raons que desconeixem ja en època cristiana, en algun moment desprès de construir-se la muralla gòtica de la ciutat al segle XIV, durant el regnat de Pere el Cerimoniós.
A la València cristiana la muralla musulmana constituïa un seriós obstacle de comunicació amb els nous barris que havien anat sorgint entre el seu perímetre exterior i la nova muralla cristiana. Per fer una analogia, podem pensar en una mena de "mur de Berlín" que dividia la ciutat en dos anells, un contingut dins de l’altre. La solució que van idear les autoritats de la ciutat va ser la de "trencar" la muralla, es a dir, fer "portes" o "trenchs" d'accés a la part exterior.
Al carrer del Trench es va fer una d'elles, per tal que la zona comercial intramurs quedara millor comunicada amb la zona exterior situada a la zona de la plaça del Mercat.
La plaça del Mercat va ser, durant molts segles, el veritable centre neuràlgic de la ciutat, ja que a banda de fer-se el mercat, es celebraven altres tipus d'activitats lúdiques i no tan lúdiques, com eren els penjaments i incineracions dels reus condemnats pel Sant Ofici. L'afluència de públic a aquests espectacles era molt nombrosa, per la qual cosa es feia necessari habilitar passos a través de l'antiga muralla musulmana de la ciutat.
Adjunte a l’apunt un plànol on es veu el traçat de la muralla musulmana, i amb una fletxa blau assenyale la posició d’aquell “trench” que va donar nom a l'actual carrer del Trench:
Potser alguna vegada, al passar per aquest popular carrer del centre històric de València, vos heu preguntat d'a on ve el seu nom. Doncs bé, el seu propi nom ja ens proporciona una pista important: “trench” es un mot que prové del verb "trencar". Així doncs, un trench és un trencat, un forat podem dir-ne.
Però un trencat o un forat a on? Com havia assenyalat en l'apunt anterior, el carrer del Trench històricament ha estat un carrer ple de comerços, de fet era l’eix del soc islàmic de la València musulmana.
En aquella època aquell soc tenia la seua continuïtat extramurs, en la gran esplanada que a hores d’ara constitueix la nostra plaça del Mercat. L'accés a aquesta zona es realitzava en l'època musulmana per la porta Bab Al-Qaysariya (Porta de la Alcaicería).
Possiblement aquesta porta va quedar encegada, per raons que desconeixem ja en època cristiana, en algun moment desprès de construir-se la muralla gòtica de la ciutat al segle XIV, durant el regnat de Pere el Cerimoniós.
A la València cristiana la muralla musulmana constituïa un seriós obstacle de comunicació amb els nous barris que havien anat sorgint entre el seu perímetre exterior i la nova muralla cristiana. Per fer una analogia, podem pensar en una mena de "mur de Berlín" que dividia la ciutat en dos anells, un contingut dins de l’altre. La solució que van idear les autoritats de la ciutat va ser la de "trencar" la muralla, es a dir, fer "portes" o "trenchs" d'accés a la part exterior.
Al carrer del Trench es va fer una d'elles, per tal que la zona comercial intramurs quedara millor comunicada amb la zona exterior situada a la zona de la plaça del Mercat.
La plaça del Mercat va ser, durant molts segles, el veritable centre neuràlgic de la ciutat, ja que a banda de fer-se el mercat, es celebraven altres tipus d'activitats lúdiques i no tan lúdiques, com eren els penjaments i incineracions dels reus condemnats pel Sant Ofici. L'afluència de públic a aquests espectacles era molt nombrosa, per la qual cosa es feia necessari habilitar passos a través de l'antiga muralla musulmana de la ciutat.
Adjunte a l’apunt un plànol on es veu el traçat de la muralla musulmana, i amb una fletxa blau assenyale la posició d’aquell “trench” que va donar nom a l'actual carrer del Trench:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada