En l'apunt anterior havia parlat de la construcció i enderrocament de l'antiga muralla medieval de València, què durant més de cinc segles havia circumdat la ciutat de València.
L'any 1865 la pràctica totalitat de la muralla va ser enderrocada, obrint València a allò que llavors eufemísticament es deia "la modernitat". El concepte d'allò "antic" no existia, sent utilitzat en el seu lloc el concepte de "vell" com a sinònim de vetust, inservible i molest, quelcom que calia fer desaparèixer i substituir per "el nou".
No obstant això, un cantó del traçat d'aquella muralla va sobreviure quasi 100 anys després d'aquella data. Una part de la muralla, la funció de la qual era protegir la Ciutadella de València, el que podiem considerar com el Castell de la ciutat.
El Castell, o la Casa d'Armes com va ser anomenada durant molts anys, va ser construïda l'any 1574 per temor als atacs turcs. Des de 1544 ja existia allà una xicoteta fortificació defensiva que es va considerar insuficient per protegir convenientment la ciutat.
Ocupava el vèrtex nord-oriental del recinte emmurallat de València, al costat de l'històric Convent de Sant Domènech, precisament en el cantó de la ciutat més proper a la costa del mar, lloc d'on podia procedir el major perill militar per a la ciutat.
Va constituir, des dels seus orígens, un dels enclavaments fortificats de major rellevància de la ciutat, ja que va esdevenir un espai que va ser destinat en principi a la custòdia de les armes de la Generalitat.
Hi adjunte a continuació una litografia de la ciutat, on assenyale amb un quadrat roig la Ciutadela, així com una fotografia de la mateixa de principis del segle XX:
En el segle XVIII, amb l'adveniment de la dinastia borbònica, l'edifici es va transformar per ser utilitzat com caserna. A partir d'aquell moment l'antiga Casa d'Armes passa a ser anomenada La Ciutadella.
L'arsenal que s’hi conservava va causar sempre l'admiració dels ciutadans i dels estrangers que la visitaven i va ser considerada una de les grandeses del Regne de València. Aquesta fama explica l'obligada visita dels reis quan venien a la ciutat.
Quan Felip V va entrar sense oposició a 1707 València i va prendre possessió de la fortificació, va trobar en la mateixa, segons les cròniques, 26 canons de bronze, amb piques, arcabussos i mosquets suficients per armar deu mil homes.
Felip V va ordenar que en la part que dóna a la ciutat es construira un bastió amb el seu fossat i una torrassa amb una gran flor de Lys per rematada (símbol de les reialeses franceses), per assegurar la seua defensa i seguretat en cas de rebel·lions ciutadanes. A la part frontal, el rei va voler col·locar una placa de pedra negra en inscripció llatina majúscula que deia:
"Felipe V, rey de las Españas, vencidos los enemigos en Almansa, ocupada Valencia y perdonados sus habitantes por su clemencia, hizo esta obra para la seguridad de la ciudad y del reino. Año 1707. "
Aquest text, tan vexatori i humiliant per a la ciutat i els seus habitants, va ser arrencat el 14 novembre de 1808.
Hi adjunte a continuació un dibuix d'època de la Ciutadella:
Però no va ser fins a principis del segle XX, el 1901, quan l'Ajuntament de València va ordenar la demolició de la torrassa de la Ciutadella, considerant que era una "millora urbana" de la ciutat. El matí de l'enderroc van ser molts els valencians els que van acompanyar la corporació municipal en la solemnitat d’aquell acte.
I no va ser fins ben entrat el segle XX, l'any 1958, quan el Capità General de València, Joaquín Rius Capapé, va ordenar la voladura completa del recinte i de la seua muralla.
Hi ajunte la noticia apareguda en un diari de l'época de quan es va enderrocar la torrassa del Castell l'any 1901:
Sembla ser que darrere d'aquesta decisió hi va haver una important operació d'especulació urbanística, ja que el fill de l'esmentat Capità es va casar amb la filla d'un conegut constructor de València que va fer negoci amb els terrenys que, amb l’enderrocament, van quedar disponibles per edificar.
D'aquesta manera van desaparèixer més de quatre-cents anys d’història del Castell de la ciutat i van sorgir sobre les seues ruïnes els alts i impersonals edificis que tots coneguem dels voltants del carrer Cronista Carreres, què fan façana al llit del riu Túria i a la Glorieta.
Hi adjunte a continuació sengles fotografies dels edificis que ara s'alcen sobre el lloc on va estar el Castell de València. Mirant-les podem adonar-nos del patrimoni que vam perdre els valencians amb aquesta decisió.
L'any 1865 la pràctica totalitat de la muralla va ser enderrocada, obrint València a allò que llavors eufemísticament es deia "la modernitat". El concepte d'allò "antic" no existia, sent utilitzat en el seu lloc el concepte de "vell" com a sinònim de vetust, inservible i molest, quelcom que calia fer desaparèixer i substituir per "el nou".
No obstant això, un cantó del traçat d'aquella muralla va sobreviure quasi 100 anys després d'aquella data. Una part de la muralla, la funció de la qual era protegir la Ciutadella de València, el que podiem considerar com el Castell de la ciutat.
El Castell, o la Casa d'Armes com va ser anomenada durant molts anys, va ser construïda l'any 1574 per temor als atacs turcs. Des de 1544 ja existia allà una xicoteta fortificació defensiva que es va considerar insuficient per protegir convenientment la ciutat.
Ocupava el vèrtex nord-oriental del recinte emmurallat de València, al costat de l'històric Convent de Sant Domènech, precisament en el cantó de la ciutat més proper a la costa del mar, lloc d'on podia procedir el major perill militar per a la ciutat.
Va constituir, des dels seus orígens, un dels enclavaments fortificats de major rellevància de la ciutat, ja que va esdevenir un espai que va ser destinat en principi a la custòdia de les armes de la Generalitat.
Hi adjunte a continuació una litografia de la ciutat, on assenyale amb un quadrat roig la Ciutadela, així com una fotografia de la mateixa de principis del segle XX:
En el segle XVIII, amb l'adveniment de la dinastia borbònica, l'edifici es va transformar per ser utilitzat com caserna. A partir d'aquell moment l'antiga Casa d'Armes passa a ser anomenada La Ciutadella.
L'arsenal que s’hi conservava va causar sempre l'admiració dels ciutadans i dels estrangers que la visitaven i va ser considerada una de les grandeses del Regne de València. Aquesta fama explica l'obligada visita dels reis quan venien a la ciutat.
Quan Felip V va entrar sense oposició a 1707 València i va prendre possessió de la fortificació, va trobar en la mateixa, segons les cròniques, 26 canons de bronze, amb piques, arcabussos i mosquets suficients per armar deu mil homes.
Felip V va ordenar que en la part que dóna a la ciutat es construira un bastió amb el seu fossat i una torrassa amb una gran flor de Lys per rematada (símbol de les reialeses franceses), per assegurar la seua defensa i seguretat en cas de rebel·lions ciutadanes. A la part frontal, el rei va voler col·locar una placa de pedra negra en inscripció llatina majúscula que deia:
"Felipe V, rey de las Españas, vencidos los enemigos en Almansa, ocupada Valencia y perdonados sus habitantes por su clemencia, hizo esta obra para la seguridad de la ciudad y del reino. Año 1707. "
Aquest text, tan vexatori i humiliant per a la ciutat i els seus habitants, va ser arrencat el 14 novembre de 1808.
Hi adjunte a continuació un dibuix d'època de la Ciutadella:
Però no va ser fins a principis del segle XX, el 1901, quan l'Ajuntament de València va ordenar la demolició de la torrassa de la Ciutadella, considerant que era una "millora urbana" de la ciutat. El matí de l'enderroc van ser molts els valencians els que van acompanyar la corporació municipal en la solemnitat d’aquell acte.
I no va ser fins ben entrat el segle XX, l'any 1958, quan el Capità General de València, Joaquín Rius Capapé, va ordenar la voladura completa del recinte i de la seua muralla.
Hi ajunte la noticia apareguda en un diari de l'época de quan es va enderrocar la torrassa del Castell l'any 1901:
Sembla ser que darrere d'aquesta decisió hi va haver una important operació d'especulació urbanística, ja que el fill de l'esmentat Capità es va casar amb la filla d'un conegut constructor de València que va fer negoci amb els terrenys que, amb l’enderrocament, van quedar disponibles per edificar.
D'aquesta manera van desaparèixer més de quatre-cents anys d’història del Castell de la ciutat i van sorgir sobre les seues ruïnes els alts i impersonals edificis que tots coneguem dels voltants del carrer Cronista Carreres, què fan façana al llit del riu Túria i a la Glorieta.
Hi adjunte a continuació sengles fotografies dels edificis que ara s'alcen sobre el lloc on va estar el Castell de València. Mirant-les podem adonar-nos del patrimoni que vam perdre els valencians amb aquesta decisió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada